El Periódico de Tarragona

Tarragona

27 de setembre, 3 i 3 d'octubre

La taula de puntuacions del Concurs de Castells de Tarragona: com funciona i quants punts val cada estructura

Fins a 47 estructures estan ordenades de menor a major dificultat en la taula oficial, que estableix la puntuació, el reglament i l’estratègia de les colles castelleres

Les colles castelleres de Tarragona i Barcelona seran les primeres a provar el nou casc de seguretat a les diades de la Mercè

El nou sistema d'entrades del Concurs de Castells de Tarragona registra més de 67.000 peticions en tres dies

Pilar de 7 amb folre (carregat) pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau al Concurs de Castells de Tarragona 2022

Pilar de 7 amb folre (carregat) pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau al Concurs de Castells de Tarragona 2022 / Gemma Sanchez / ACN

4
Es llegeix en minuts
Jan Magarolas

El Concurs de Castells de Tarragona és l'única diada de l'any on cada castell té una puntuació. A diferència de la resta de la temporada, el guanyador no es decideix només per la pròpia superació, sinó per la suma dels punts que atorga la taula oficial. Com funciona aquest sistema, quins castells valen més i per què la seva valoració genera debat són algunes de les claus per entendre una competició biennal que combina tècnica, estratègia i reglament.

La taula de puntuacions del Concurs, elaborada per l'organització i basada, en bona part, en els criteris consolidats en concursos anteriors, recull 47 estructures diferents que es poden veure en qualsevol de les tres jornades del certamen: el 27 de setembre i el 3 i 4 d'octubre. Els castells s'organitzen en set grups segons la seva tipologia i es classifiquen també pel nombre de castellers a cada pis: 2, 3, 4, 5, 7, 9 i el pilar (1). A més, moltes d'aquestes estructures presenten variants que també tenen una puntuació específica, com ara els castells amb l'agulla (és a dir, amb un pilar a l'interior) o els aixecats per sota.

Descripción de la tabla de puntuaciones del Concurs de Castells de Tarragona 2026.

La nomenclatura dels castells també determina l'abreviatura amb què apareixen a la taula de puntuacions. Així, el 3 de 7 s'escriu 3de7, el 5 de 9 amb folre és 5de9f i el pilar de 8 amb folre i manilles es representa com Pde8fm. Les variants s'identifiquen amb lletres afegides al final de l'abreviatura: a indica amb l'agulla, s significa aixecat per sota, sf correspon a sense folre i sm, a sense manilles.

Les Normes Bàsiques i el Protocol de Plaça redactats per l'organització són d'obligat compliment per part de totes les colles participants i estableixen una extensa normativa per regulrar tot el que passa durant les tres jornades del Concurs de Castells. L'incompliment d'algun dels punts o de les indicacions de l'organització pot comportar sancions sobre el premi econòmic del certamen o la retirada de la participació de la colla.

Com es compten les puntuacions al Concurs?

La normativa del Concurs estableix que cada colla disposa de cinc rondes per intentar castells, tot i que no és obligatori esgotar-les. Un cop acabada l'actuació, només es comptabilitzen els tres millors resultats, amb un màxim de dos castells carregats. Les estructures amb menys puntuació queden descartades. El reglament també impedeix repetir un mateix castell o dues estructures amb la mateixa base: això vol dir que una colla no pot fer, per exemple, un 3 de 7 i un 3 de 8, però sí combinar el 3 de 7 amb un 4 de 7 o un 2 de 7.

Al final de cada jornada, el jurat suma els punts dels tres castells que més han puntuat de cada colla per elaborar la classificació provisional. La classificació definitiva es coneixerà un cop conclogui la jornada del 4 d'octubre, quan finalitzi el Concurs. En cas d'empat, la normativa preveu diversos criteris de desempat i possibles penalitzacions per infraccions tècniques, com ara una col·locació incorrecta del pom de dalt o excedir el temps màxim d'execució. Si després d'aplicar tots els criteris la igualtat es manté, el reglament contempla la possibilitat d'un ex aequo.

Per què la taula genera tant debat?

Precisament, aquesta taula és un dels elements que genera més debat en cada edició del concurs. Cada colla acostuma a destacar en determinades estructures i, per això, és habitual que defensi una valoració més alta dels castells que domina. La taula, però, no només serveix per repartir punts: també estableix una jerarquia de dificultat, de manera que, en termes generals, els castells amb una puntuació més elevada són considerats els més exigents.

Notícies relacionades

És precisament en aquesta jerarquització on s'obre la discussió. Assignar el valor d'un castell implica ponderar múltiples factors: la complexitat tècnica, l'equilibri, el volum de castellers necessaris tant per executar-lo com per assajar-lo, la freqüència amb què es descarrega i fins i tot si es tracta d'una estructura habitual o excepcional dins del panorama casteller. Convertir totes aquestes variables en una única xifra és, inevitablement, objecte de debat.

Per a les colles que aspiren al podi o al trofeu en alguna de les jornades, aquesta taula és molt més que una referència: condiciona l'estratègia. Saber quins castells aporten més punts permet planificar l'actuació i decidir quines estructures poden acostar-les a la victòria. Per això, les darreres setmanes abans del Concurs són també un duel tàctic. Moltes colles intensifiquen els assajos i treballen en secret castells que encara no han mostrat en públic, amb l'objectiu d'arribar a Tarragona amb una autèntica arma secreta i sorprendre els rivals.