El Periódico de Tarragona

Tarragona

Energia nuclear

Els municipis nuclears de Catalunya celebren la pròrroga d’Almaraz i esperen un «efecte dòmino» que allargui el seu tancament definitiu

La torre de refrigeración de las centrales nucleares de Ascó I y II.

La torre de refrigeración de las centrales nucleares de Ascó I y II. / Joan Revillas

2
Es llegeix en minuts
Jan Magarolas

Els municipis de les tres centrals nuclears de Catalunya aplaudeixen la decisió del Govern espanyol d’ajornar el tancament de les dues plantes atòmiques d’Almaraz, a Extremadura, i esperen que els serveixi d’«efecte dòmino progressiu» per a les centrals d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. «Tenim alegria, però també prudència, perquè l’allargament d’Almaraz no implica directament la pròrroga de les catalanes, però és evident que pot establir un precedent aquí», assenyala l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví (Junts), preguntada per aquest mitjà.

Per la seva banda, l’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes (Per Tu, partit municipal), ja va avançar, en una entrevista publicada aquesta setmana a EL PERIÓDICO, que podria donar «esperances» a les centrals nuclears catalanes. Ribes també és president de la Coordinadora de Municipis Nuclears, és vicepresident de l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC) i també de l’Òrgan de Governança dels Fons de Transició Nuclear.

«Les centrals nuclears estan preparades per allargar el seu tancament, perquè s’inverteixen molts diners cada any a mantenir les instal·lacions renovades, una pròrroga no suposarà cap inversió extra», assegura Castellví. De fet, el tancament de les plantes nuclears està previst, per norma, a l’arribar a la meitat de la seva vida útil sencera, que és de 80 anys. Per ara, Ascó I i II tenen data prevista de tancament el 2030 i el 2032, respectivament, i Vandellòs II, el 2035. «El criteri de seguretat per a la ciutadania és el que ha de prioritzar en la decisió», apunta Castellví, sobre un informe que hauria d’emetre, arribat el cas, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

Encara sense res definitiu i només amb el primer pas de la pròrroga d’Almaraz, les àrees nuclears de Catalunya, ubicades al Baix Camp i la Ribera d’Ebre, esperen el seu torn per demanar els respectius permisos per continuar treballant més enllà del tancament previst. Hipotèticament, el procés a les centrals catalanes «hauria de ser el mateix» que amb Almaraz, «valorant l’entorn, la societat i la necessitat d’energia que tenim», explica l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet. «I, de moment, no estem preparats per fer el canvi, hem d’apostar per les renovables i buscar alternatives a la nuclear, però ara no les tenim». Les tres unitats nuclears generen la meitat de l’electricitat que consumeix Catalunya i sostenen prop de 3.000 llocs de treball directes i més de 10.000 si s’hi sumen els indirectes.

Notícies relacionades

Per això, des de fa anys, els municipis nuclears es nodreixen dels Fons de Transició Nuclear, procedents de l’impost a les empreses explotadores de les plantes, per mirar de diversificar les seves economies. És el cas de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, amb una economia més basada en el turisme i la previsió de construir un centre de recerca d’energies renovables, i d’Ascó, que busca atraure noves inversions i reforçar el seu teixit econòmic.

La decisió del Govern ha arribat aquest divendres en forma de publicació en el BOE de l’autorització per renovar tres anys més les centrals extremenyes, les dues primeres que tenien previst el seu tancament de totes les centrals espanyoles: una el novembre del 2027 i l’altra l’octubre del 2028. Ara ho podran fer, almenys, el juny del 2030. La pròrroga, aprovada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, respon la petició de les tres empreses propietàries de la planta d’Almaraz (Iberdrola, Endesa i Naturgy), feta el 30 d’octubre passat.