Ferrmed avisa del col·lapse del corredor mediterrani si no es dupliquen les infraestructures ferroviàries de Barcelona i Tarragona

El ‘lobby’ del sector ferroviari ha realitzat aquest dilluns la seva assemblea a les instal·lacions del port de Tarragona, on ha aprofitat per explicar les conclusions del seu propi estudi, enfocat a analitzar les possibilitats i carències del sistema català amb l’arribada del corredor mediterrani. El president de Ferrmed, Joan Amorós, ha demanat una inversió milionària per a les infraestructures que afecten la mobilitat de passatgers i mercaderies, així com el compromís de les administracions públiques com la Generalitat i l’Estat, i ha llistat unes prioritats per evitar el que ha qualificat com «una situació greu» amb el corredor mediterrani.

L’estudi de Ferrmed, realitzat fa dos anys, ha comptat amb la participació de fins a 24 experts de diversos països amb més de 45.000 hores invertides, i s’han analitzat 77.000 quilòmetres de tota la xarxa europea, comptant el trànsit per carretera, per ferrocarril i per mar. Amb les conclusions i la conferència a Tarragona, l’associació pretén un corredor «a l’altura dels grans eixos europeus, atractiu per a tots els actors». Aquestes conclusions arriben un mes després de l’advertència de Mercaderies per l’Interior del «col·lapse ferroviari» al sud de Catalunya amb l’entrada en funcionament del corredor mediterrani.

«Els trens no hi cabran»

Tarragona i el seu port estan situats a la ‘T’ que forma la connexió amb Barcelona cap al nord-est, la via cap a Lleida i Saragossa pel nord-oest i el corredor de l’Ebre cap al sud. L’estudi de Ferrmed analitza «la importància d’aquest nus i de desenvolupar infraestructures ferroviàries a temps per evitar colls d’ampolla» entre el transport de mercaderies i de passatgers. «No podem anar contra la carretera però hem de combinar bé el transport. El de Barcelona i Tarragona és el tercer ‘hub’ més important d’Europa», avisa Amorós.

Per evitar el col·lapse de la infraestructura ferroviària amb l’entrada en funcionament del corredor, asseguren, és necessària una gran inversió en el sector. Ferrmed calcula que, amb una inversió de 7.000 milions d’euros es podria realitzar «una aposta de mínims», entre els quals s’inclou la revisió i la modernització de la infraestructura de Rodalies de Barcelona i Tarragona, la nova línia de mercaderies entre Martorell i Sant Celoni, el canvi d’ample ibèric a internacional de la línia Barcelona-Girona-Portbou, la recuperació de la línia ferroviària entre Sant Vicenç de Calders, Roda de Berà, Constantí i Reus i la construcció de nous accessos als ports de Barcelona i Tarragona.

Notícies relacionades

El Concurs de Castells 2026 de Tarragona estrenarà un sistema de sorteig per a la venda d’entrades

Tarragona vol que el Tour sigui l’impuls definitiu a l’ús de la bicicleta: «Posarà la ciutat al mapa de l’esport internacional»

En aquesta llista d’«actuacions urgents», com l’ha qualificat Amorós, també s’apunta la necessitat d’una desena de noves terminals a tot el territori català, del conjunt de 425 a tot Europa. Aquesta xifra és el resultat d’un càlcul de les infraestructures necessàries que hauria de tenir la Unió Europea si vol aconseguir el 30% del transport de mercaderies marcat per la Comissió Europea. A la província de Tarragona, Ferrmed situa aquestes noves terminals a Montblanc, l’Arboç (Baix Penedès), l’Aldea (Baix Ebre), Valls-Nulles i el nus intermodal de Vila-seca, a més d’ampliar la de Constantí (Tarragonès) i finalitzar la de la Boella (Port de Tarragona).

Joan Amorós ha remarcat la importància de duplicar infraestructures com les de Martorell-Sant Celoni i la línia Tarragona-Barcelona, fins i tot ha apuntat a la petició de Ferrmed per reunir-se amb el ministre de Transports del Govern. Dels fluxos de mercaderies més importants de Catalunya, destaquen les més de 166.000 tones diàries entre Tarragona i Barcelona: «Si hem de fer passar tots els trens per aquí, no hi cabran; les línies de mercaderies i passatgers s’han de separar», ha conclòs.