«S’ha fet justícia, mai vam voler fer mal als nens», diu la mare de l’anomenada «casa dels horrors» d’Oviedo

El matrimoni surt de la presó «sense diners i com a indigents» i demana ajuda a les ambaixades alemanya i americana per poder viure fins a recuperar els seus fills

«S’ha fet justícia, mai vam voler fer mal als nens», diu la mare de l’anomenada «casa dels horrors» d’Oviedo

LNE

5
Es llegeix en minuts
Félix Vallina

Sense casa, sense feina, sense diners i amb els seus tres fills encara sota la tutela del Principat. Així han començat la seva nova vida en llibertat Christian Steffen i Melissa Ann Steffen, els pares del conegut cas de la «casa dels horrors» de Fitòria, que han abandonat la presó després de passar més d’un any en presó preventiva per mantenir aïllats durant gairebé quatre anys els seus tres fills en un xalet de la zona rural d’Oviedo. «S’ha fet justícia, s’ha demostrat que mai vam voler fer mal als nostres nens», li va dir Melissa Ann Steffen el seu advocat tot just conèixer la resolució del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries (TSJA).

El matrimoni està satisfet amb la sentència que els ha deixat lliures, tot i que només a mitges. No en va, el més important per a tots dos continua sent recuperar els seus fills. La Fiscalia i el Principat van arribar a demanar per a cadascun més de 25 anys de presó a l’acusar-los, entre altres delictes, de tres detencions il·legals sobre els seus propis fills. El TSJA, no obstant, ha deixat el cas reduït al delicte d’abandonament de família, una condemna de sis mesos de presó que tots dos ja han complert àmpliament. Han sortit de Villabona, això sí, «amb una mà al davant i una altra al darrere», com diuen les seves defenses. «Ara mateix són indigents, no tenen res», resumeix l’advocada del pare, Helena González.

La llibertat per al matrimoni va arribar de manera tan ràpida com inesperada. Poc després de les set i vint de la tarda de dilluns van rebre la comunicació que havien d’abandonar el Centre Penitenciari d’Astúries. Des de la mateixa presó els van gestionar un taxi que van pagar amb el peculi, la petita assignació econòmica que reben els interns durant la seva estada a la presó. Des d’aleshores viuen en un hotel d’Oviedo costejat pels pares de Melissa Ann Steffen, després de perdre el lloguer de l’habitatge de Fitòria on residien i sense gairebé recursos per començar de nou. La seva família sufragarà l’allotjament durant el temps que sigui necessari, tot i que la intenció del matrimoni és acostar-se com més aviat millor a Gijón, on viuen els seus fills, tutelats pel Principat. «Ni tan sols tenen encara un telèfon mòbil per poder comunicar-se amb nosaltres», explica González.

El matrimoni també ha perdut l’estabilitat econòmica que tenia abans d’ingressar a la presó. Christian Steffen, que treballava com a «caçatalents» des de casa per a una empresa internacional, va haver de deixar la seva feina durant la seva estada a la presó i cap dels dos disposa ara d’ingressos. Els seus advocats han sol·licitat a més la col·laboració de les ambaixades d’Alemanya i dels Estats Units –ell és ciutadà alemany i ella té doble nacionalitat nord-americana i alemanya– amb l’esperança que puguin facilitar-los algun tipus de suport mentre reorganitzen la seva situació.

La casa on vivia el matrimoni amb els seus fills. /

LNE

Però la preocupació més gran de tots dos està molt lluny dels diners. Els seus tres fills continuen sota la tutela del Principat i la resolució del Tribunal Superior de Justícia no modifica aquesta situació, ja que la declaració administrativa de desemparament continua plenament vigent. «Estan contents per haver recuperat la llibertat, però tenen una enorme ansietat per tornar a veure els nens. L’únic que volen és començar a reconstruir aquesta relació al més aviat possible», explica Helena González.

La sentència sí que va eliminar les penes accessòries derivades del delicte de maltractament psicològic, entre les quals la privació de la pàtria potestat i la prohibició d’acostar-se a menys de 300 metres dels menors. No obstant, la reunificació familiar haurà de lliurar-se ara en un altre terreny. Javier Muñoz, advocat de Melissa Ann Steffen, assegura que l’objectiu immediat passa per sol·licitar una revisió de les mesures de protecció perquè el contacte pugui recuperar-se de manera progressiva. «Lluitaran. Lluitaran per reconstruir a poc a poc aquesta família, amb visites, caps de setmana i tots els passos que siguin necessaris», explica.

El furgó que va traslladar el matrimoni a la presó d’Astúries des dels jutjats d’Oviedo. /

EFE

El lletrat recorda a més l’impacte que la separació va tenir especialment sobre la seva clienta. «Era una mare tremendament sobreprotectora. Va passar de conviure les 24 hores del dia amb els seus fills a no poder veure’ls durant més d’un any de presó. Això l’ha afectat moltíssim». Les defenses confien ara que, a l’haver desaparegut les mesures penals que impedien l’acostament, el Principat pugui autoritzar algun tipus de contacte mentre es resol el procediment administratiu. La incertesa judicial, no obstant, encara no ha acabat. La sentència del Tribunal Superior de Justícia encara no és ferma i tant la Fiscalia com el Principat estudien recórrer-la davant del Tribunal Suprem. Mentrestant, el Christian i la Melissa hauran de comparèixer dues vegades al mes al jutjat.

Tanques policials col·locades a la carretera d’accés a la «casa dels horrors» /

Lne

A aquesta incertesa s’hi suma la càrrega econòmica que encara pesa sobre ells. La condemna per abandonament de família manté l’obligació d’indemnitzar amb 30.000 euros cadascun dels seus tres fills, una responsabilitat civil que ascendeix a 90.000 euros. Les defenses reconeixen que serà molt complicat aconseguir que el Suprem modifiqui aquesta quantia, ja que deriva de l’únic delicte que continua vigent. «Han sortit sense feina, sense casa i amb un deute que ara mateix no tenen cap possibilitat d’afrontar», resumeix la defensa.

Notícies relacionades

Els advocats sostenen a més que el procediment ha provocat un mal que va molt més enllà de la condemna penal. Recorden que durant el judici va quedar acreditat, entre altres coses, que els menors disposaven d’assegurança mèdica privada, que el fill gran ja estava en tràmits per escolaritzar-se i que algunes de les imatges que van marcar el relat inicial del cas, com que els nens dormien en bressols, no es corresponien amb el que finalment va quedar acreditat en la vista oral. És a dir, que el xalet de Fitòria «no era precisament una casa dels horrors», com se la va batejar. «El dret penal està per perseguir delictes i aquí ha acabat destruint una família», afirma Helena González.

Malgrat tot, les defenses destaquen que el matrimoni afronta unit aquesta nova etapa. «En una situació així moltes parelles haurien acabat trencant-se o culpant-se mútuament. Ells continuen junts i només pensen a tornar a veure els seus fills», conclou l’advocada del pare. «És una història pròpia d’un guió de Netflix: surten de presó sense casa, sense feina, sense diners, sense els seus fills i amb un deute de 90.000 euros que no saben com podran pagar».

Temes:

Oviedo Fills