Crim a Manresa
Neus Orriols, parella de Carles Vilajosana: "Ell hauria passat molt de tota la politització del cas"
L'actual companya de Vilajosana ha viscut amb desconcert la politització de la seva mort i demana respecte per a les persones que travessen una situació com la seva
Es prepara un memorial a Castellnou de Bages, a més del projecte de construcció d’un gegant per mantenir viu el record de Carles
Neus Orriols a la casa que compartia amb Carles Vilajosana a Castellnou de Bages /
Com viu la politització que hi ha hagut al voltant d'aquesta mort?
Em sorprèn com la gent té tan poca capacitat de veure les coses. Ja sabem com va la política, però trobo a faltar una mica més de qüestionament, sobretot en moments així. Com pot ser que la gent no vegi coses tan bàsiques? O que es posi a fer comentaris quan estem passant un dol, en una situació que no desitjo a ningú? Si no t’agrada una cosa, calla, passa la notícia per alt i ja està. No cal anar a furgar en la ferida. I amb el tema polític, igual.
Les reaccions dels primers dies.
Jo no vaig entendre res. Estàvem allà, en xoc, plorant i de dol, i hi havia un grup de gent al mig de la plaça Major de Manresa que cridava no sé què. Tot era política i nosaltres no enteníem res. Jo pensava: "S’ha mort el Carles, per què està passant això?". T’ho juro que em desquadrava completament. M’era igual qui fos aquest o aquell altre. Jo arribo a casa i el Carles no hi és. Aquesta és la meva conclusió.
Han de canviar coses?
Crec que s’hauria de remodelar tot, encara que no sé com ni de quina manera. I, sobretot, cal que cadascú sigui humil i legal. Si vols ser alcalde o president, has de ser transparent.
Com afronta el procés judicial?
No me’n despreocupo, però tampoc estic pendent de veure què decideixen. Hi ha gent que diu que el Carles hauria lluitat fins al final. Jo crec que els que el coneixíem de debò sabem que ell hauria fet les coses a la seva manera. No creia ni en polítics ni en la justícia. Ell hauria passat molt de tota la politització del cas.
Els autors són menors...
Com deia el meu avi: "Tal faràs, tal trobaràs". Si vas per la vida fent mal, criticant o matant, ja t’ho trobaràs. No crec que puguin anar a dormir gaire tranquils, i si ho fan, doncs ja s'ho trobaran. Però si fas el camí del bé, estimes i fas el millor possible, llavors tot anirà bé.
La Neus Orriols a Castellnou de Bages /
Homenatges
Està previst un memorial en record.
El 14 de novembre. Serà una trobada per a la gent que l’estima de debò. Vindrà gent de Xàldiga, i farem una mica de foc, dins del que ens permetin. Estic preparant un vídeo i qui vulgui parlar, siguin veïns o persones properes, podrà fer-ho. També vindran els companys del Jardinet, on treballava, i plantarem un arbre.
També serà un record per al Xavier Manau?
Sí. Tres setmanes abans que morís el Carles, va morir un amic seu, el Xavier Manau, de Fonollosa, en un accident de carretera. Eren molt amics, companys de Patum... Ell també tenia un fill, una mica més gran que els del Carles, i en vam parlar de com, malgrat el dolor que devien estar passant, estaria bé que algun dia el nen pogués recordar també l’alegria que havia estat el seu pare.
I pocs dies després...
Ens passa amb ell. Però volem que tothom pugui recordar l’alegria que era ell. Potser d’aquí a dos mesos encara estarem fatal, però ja haurà passat una mica l’impacte, dic jo.
Qui organitza l’acte?
Ho fem nosaltres, la família. L’Ajuntament ens deixa la plaça i s'hi posa bé, i l’Associació de Veïns del Serrat ens està ajudant molt. També farem samarretes perquè qui vulgui col·laborar pugui fer una aportació per al gegant.
El gegant que volen construir.
Pot semblar una manera d’aferrar-me a ell o de no acceptar el que ha passat, però no. Accepto que s’ha mort. Hi ha moments que no m’ho crec, d’altres que m’emprenyo, com passa durant el dol. L’únic mig positiu és que va morir de cop. Ell no hauria suportat quedar enganxat a màquines en un hospital.
Faran altres actes?
Sí, per Halloween, que és una cosa que nosaltres no combregàvem gaire, fan un passatge del terror a Castellnou, i pels nanos vam acabar tots allà. Aquest any, allà on estava el Carles, li posaran una foto, ho deixarem buit, i una part de la recaptació també ho destinaran pel gegant.
Orriols i la família organitzaran un acte d'homenatge a Castellnou de Bages /
Una persona molt alegre
Com era el Carles Vilajosana?
Era una persona molt alegre, molt sociable. No callava en tot el dia! A Castellnou semblava el xèrif, perquè sortíem de casa i no arribàvem mai enlloc: sempre trobava algú pel camí amb qui parlar. Era molt conegut i estimat, no només aquí, també a Berga, Manresa i molts altres llocs.
Què és el que més troba a faltar, d’ell?
Tot. És constant. Arrenques una herba i ja et ve al cap què hauria dit ell. El gos fa alguna cosa i penses quin comentari hauria fet el Carles. El trobo a faltar a tota hora. Amb el meu fill també en parlem contínuament.
Com li agradaria que la gent el recordés?
Per l’alegria que tenia. No vull que ens quedem només amb com va morir, sinó amb com era ell. Tenia aquesta manera de ser, de parlar amb tothom, de fer broma i de deixar empremta en la gent. Estic convençuda que ell voldria que el recordéssim així.
Vostè té unes creences personals que t’ajuden a viure aquesta pèrdua.
Jo em vaig formar com a voluntària per acompanyar persones al final de la vida. Per a mi, això m’ajuda a sostenir-me, i jo sento que continuo en contacte amb el Carles. Cadascú s’ho creurà o no, i ho respecto. Si més no, penso que podem contemplar la possibilitat que hi hagi alguna cosa més.
Va escriure un llibre sobre el tema: El camí de retorn.
Són converses amb persones que, segons la meva experiència, han deixat el cos. No estan maquillades: no hi he canviat les paraules per fer-les més boniques. Però em dedico a acompanyar a morir i ni amb l'un ni amb l'altre (el Xavier Manau), els he pogut donar la mà. Tot i que sé que les coses són com han de ser. Si va passar així, ha de ser per una raó.
Notícies relacionadesQuè l’ajuda a continuar?
Recordar com era ell i intentar no quedar-me atrapada en el patiment. El Carles deia en vida que, quan una cosa ja ha passat, no ens hi hem de quedar encallats. I jo intento fer-ho. Però hi ha dies que costa molt. El trobo a faltar igualment, perquè l’estimava i teníem una vida al davant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L'impacte de l'AVE a Urda va fer moure el tren Iryo a 47km/h en tres segons, segons la caixa negra
- Ramón Vallés, pilot, sobre la seguretat aèria: «Se'm posa la pell de gallina només de pensar que el que està passant al món ferroviari pugui passar al món de l'aviació»
- Diana Díaz, Fundación ANAR: «En el 80 % dels casos, l’agressor sexual és una persona molt coneguda, de l’entorn del menor»
- Investigació oberta ¿Per què el genoll i les mans sense ferides d’Isak Andic són decisius en la investigació? Tres claus del cas
- La caixa de ressonància Amaia Montero i la banalitat de l’escarni
