Església

¿Què passaria al Bisbat de Girona si Octavi Vilà marxa a Barcelona?

La Santa Seu podria nomenar un administrador apostòlic —fins i tot el mateix Vilà o un altre bisbe— o deixar que el col·legi de consultors escollís un administrador diocesà

El bisbe de Girona, Octavi Vilà, llegeix lhomília en la missa de Sant Narcís.

El bisbe de Girona, Octavi Vilà, llegeix lhomília en la missa de Sant Narcís. / Aleix Freixas / ACN

3
Es llegeix en minuts
Meritxell Comas

Si Octavi Vilà acaba deixant el Bisbat de Girona per convertir-se en arquebisbe de Barcelona, la diòcesi gironina obriria una nova etapa de transició mentre la Santa Seu busca un successor. La seva marxa, però, no significaria necessàriament que deixés de tenir responsabilitats a Girona de manera immediata.

El Codi de Dret Canònic estableix que, quan un bisbe és traslladat a una altra diòcesi, disposa de fins a dos mesos per prendre possessió de la nova seu. Durant aquest període continua exercint a la diòcesi d’origen amb les facultats i obligacions pròpies d’un administrador diocesà.

Un cop Girona quedés formalment sense bisbe titular, hi hauria dues vies principals per garantir el govern provisional de la diòcesi. La primera seria que la Santa Seu intervingués directament i nomenés un administrador apostòlic. Aquest podria ser un altre bisbe o, si Roma ho considerés oportú, fins i tot el mateix Octavi Vilà després del seu trasllat a Barcelona.

Si el Vaticà no designés ningú directament, entraria en joc el col·legi de consultors del Bisbat de Girona, l’òrgan que, segons el dret canònic, ha d’escollir un administrador diocesà en un màxim de vuit dies. Aquesta persona assumiria temporalment el govern ordinari del Bisbat fins que el Papa nomenés un nou titular.

Girona, històricament, ja ha viscut totes dues fórmules: després de la mort de Francesc Pardo, el col·legi de consultors va escollir Lluís Suñer com a administrador diocesà; i als anys setanta, Narcís Jubany va continuar governant provisionalment Girona com a administrador apostòlic després d’haver estat nomenat arquebisbe de Barcelona.

El precedent de Narcís Jubany

El precedent de Narcís Jubany podria repetir-se més de mig segle després. Va ser bisbe de Girona des del 1964 fins que el 1971 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona. Tot i el trasllat, va continuar al capdavant de la diòcesi gironina com a administrador apostòlic fins al 1973, quan Jaume Camprodon va assumir el Bisbat.

Per tant, si Octavi Vilà acabés fent ara el mateix trajecte, no seria la primera vegada que un bisbe de Girona és nomenat arquebisbe de Barcelona i continua temporalment administrant la diòcesi gironina.

L’altra opció seria repetir el model més recent. Després de la mort del bisbe Francesc Pardo, el 31 de març del 2022, el col·legi de consultors va escollir l’endemà Lluís Suñer com a administrador diocesà. Suñer va continuar exercint aquesta funció fins al 21 d’abril de 2024, quan Octavi Vilà va ser ordenat bisbe i va prendre possessió de la diòcesi de Girona.

Un procés sense calendari tancat

Mentrestant, la Santa Seu activaria el procés per trobar un nou bisbe de Girona. És un procediment reservat, en què la nunciatura apostòlica recull informació sobre possibles candidats i trasllada les propostes a Roma abans de la decisió definitiva del Papa.

Notícies relacionades

No hi ha, però, cap termini perquè s’hagi de nomenar successor. El precedent més recent de Girona ho evidencia. Francesc Pardo va morir el març del 2022 i la Santa Seu no va anunciar el nomenament d’Octavi Vilà fins al 29 de febrer del 2024, gairebé dos anys després.

Això vol dir que, si Octavi Vilà marxa a Barcelona, Girona podria tornar a passar un període llarg sense bisbe titular. Durant aquest temps, la diòcesi quedaria en mans d’un administrador provisional, amb les limitacions pròpies d’una seu vacant. El dret canònic estableix que l’administrador té bona part de les facultats del bisbe, però també fixa el principi que durant la seu vacant no s’han de prendre decisions que condicionin el futur titular.

Temes:

Barcelona Girona