El canvi d’hora que arriba a l’octubre: a les 3.00 tornaran a ser les 2.00 i les tardes es faran més curtes

El Govern va anunciar l’octubre del 2025 la seva intenció de posar fi al canvi d’horari estacional. Aquesta mesura, regulada en el reial decret 236/2002, va ser harmonitzada per la Unió Europea a partir del 1980 amb l’objectiu de coordinar els horaris dels diferents estats membres i aprofitar millor les hores de llum. A Espanya, l’horari d’estiu ja s’havia recuperat el 1974, en un context marcat per la crisi del petroli i la recerca de mesures per reduir el consum energètic.

No obstant, els últims anys s’ha intensificat el debat sobre la continuïtat del canvi horari a causa dels dubtes científics sobre els seus beneficis i del rebuig ciutadà que ha generat. El 2018, la Comissió Europea va llançar una consulta pública en la qual van participar més de 4,6 milions de persones, i el resultat va ser contundent: el 84 % dels participants es va mostrar a favor d’eliminar el canvi estacional.

Un canvi encara vigent

El president del Govern, Pedro Sánchez, també ha reavivat el debat al considerar que el canvi horari ha perdut el sentit i que amb prou feines suposa un estalvi energètic. Seguint aquesta línia, va comunicar l’any passat que proposaria a la Unió Europea acabar amb el canvi horari estacional a partir del 2026. No obstant, la mesura encara no ha sigut aprovada a escala comunitària, per la qual cosa aquest any l’horari d’hivern continuarà vigent a Espanya.

Tal com estableix l’Ordre PCM/186/2022 de l’11 de març, per la qual es publiquen els calendaris d’inici i finalització del període de l’horari d’estiu, el canvi es produirà la nit de dissabte 24 a diumenge25 d’octubre del 2026. A les tres de la matinada (hora peninsular), els rellotges s’hauran d’endarrerir una hora, de manera que les busques tornaran a marcar les dues. Com a conseqüència, aquella nit tindrà una hora més i, a partir de llavors, els dies començaran amb més llum al matí i les tardes seran més curtes; un canvi que serà especialment perceptible al capvespre, ja que, durant els mesos següents fins a l’arribada de l’horari d’estiu –prevista per al març del 2027–, el sol es pondrà abans.

Dues hores avançats

Per la seva posició geogràfica, l’Espanya peninsular i les Balears es troben aproximadament en el fus horari UTC+0, el que correspondria a la seva posició respecte al meridià de Greenwich. No obstant, el 1940, durant la dictadura franquista, Espanya va avançar una hora el seu horari oficial i va adoptar l’horari d’Europa Central, UTC+1. Des de llavors, l’Espanya peninsular i les Balears mantenen aquesta diferència respecte a la seva posició geogràfica: a l’hivern utilitzen UTC+1 i a l’estiu UTC+2.

Això significa que, fins i tot a l’hivern, l’hora oficial espanyola està una hora per davant de l’hora solar que correspondria a la nostra posició geogràfica i dues a l’estiu, cosa que, segons alguns especialistes, contribueix a generar una desincronització entre el rellotge social i el rellotge biològic: «Els horaris socials s’estan diluint cap a la nit», va explicar el doctor Eduard Estivill, representant de la Societat Espanyola del Son, en declaracions a Ràdio Televisió Espanyola (RTVE). Com a conseqüència, hi afegeix, al llevar-nos a la mateixa hora que la resta d’europeus, «som un país curt de son».

Conseqüències sobre la salut

Precisament, un dels principals arguments contra el canvi horari se centra en el funcionament del rellotge biològic humà: l’exposició a la llum natural és un dels principals reguladors dels ritmes circadians, que intervenen en processos físics, mentals i conductuals com el son. Quan l’horari social es modifica artificialment, es pot produir un desajust circadià que, segons l’American Academy of Sleep Medicine, podria tenir conseqüències sobre la salut mental, cardiovascular i metabòlica.

Notícies relacionades

Sánchez reclama el final del canvi horari: «S’ha de sincronitzar Europa amb la gent, no amb el rellotge» 

El final del canvi d’hora es retarda: no serà el 2026 i la UE ja parla del 2031

Diversos estudis han relacionat el desajust circadià amb problemes com l’obesitat i la diabetis, a causa d’alteracions en els mecanismes que regulen la gana i els processos digestius. També s’ha estudiat la seva possible relació amb els infarts de miocardi i la hipertensió arterial, així com amb determinades malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. De la mateixa manera, s’ha demostrat que poden afectar la producció de melatonina (hormona del son), serotonina (hormona relacionada amb l’estat d’ànim) i cortisol (hormona de l’estrès).

Tot i així, no tots els especialistes consideren que el problema radiqui exclusivament en el canvi d’hora o en les seves possibles conseqüències sobre l’organisme. El mateix Estivill assenyala que la veritable qüestió es podria trobar en l’organització dels horaris socials: «Ens haurien de deixar ser més europeus i aconseguir que el canvi horari bo, que és el d’hivern, fos acompanyat de canvis socials; que els nens entrin a les set del matí, que les extraescolars siguin abans i que els pares i mares estiguin a casa a les 18.00».