Núria Parlon: "Portar una pistola, encara que només sigui per intimidar, ha de ser presó"

Com més prevenció, millor. Podem patir tempestes i fenòmens de temps violent, com ratxes molt fortes de vent, trombes i tornados. Fem un seguiment permanent de la situació i mantenim coordinats tots els serveis d’emergència.

Catalunya té un problema relacionat amb el narcotràfic de marihuana que, en algunes zones, ha traspassat l’àmbit del crim organitzat per afectar capes de la societat. ¿Com es pot combatre aquesta situació?

El narcotràfic és un sistema criminal i econòmic que amb la globalització i les tecnologies de la informació i la comunicació s’ha expandit per Europa. A Catalunya, la proliferació de les plantacions de marihuana (produïm i exportem) requereix un enfocament en alerta. S’ha trivialitzat l’impacte negatiu sobre la salut i la seguretat comunitària que té la producció destinada a la comercialització. Hem de fer front a una expansió d’aquest mercat cap a espais i persones que en altres condicions no haurien accedit al món criminal. Estem immersos en la reforma del nostre sistema d’investigació criminal, amb reforços rellevants en la investigació del crim organitzat i en la intel·ligència dels fenòmens i les estructures que més risc aporten a la nostra societat.

¿La preocupa que Catalunya pugui convertir-se en un narcoestat en el qual aquestes màfies controlin capes de l’economia o no correm aquest risc?

Un narcoestat és aquell que ha perdut (o renunciat) a la sobirania en el conjunt del territori. No som un narcoestat: els Mossos estan més atents que mai perquè les bandes no arrelin en la societat i la corrompin, però això no impedeix que hi hagi espais geogràfics on el risc de penetració del narcotràfic i el seu condicionament de la vida i la convivència sigui possible. La nostra resposta policial és contundent. Els Mossos han desarticulat 98 xarxes criminals el 2025, 53 de dedicades al narcotràfic i les detencions per tràfic de drogues van ser de 5.759, amb un total de 491 investigacions obertes.

Proposen canvis legislatius per incrementar les penes relacionades amb la tinença il·lícita d’armes, però també la seva exhibició. Els Mossos apunten que la proliferació de pistoles no se cenyeix únicament al narcotràfic organitzat, sinó també, i cada vegada més, a delinqüència comuna per un efecte contagi.

La proposició de llei del president Salvador Illa és urgent. No és un caprici polític sinó una necessitat reclamada també per la fiscalia i la judicatura. No és l’única eina, ni per si sola la solució, però és el primer gran pas per fer possible una tolerància zero amb les armes de foc i un cop a la impunitat dels criminals que les utilitzen i ostenten. Portar una pistola a sobre amb finalitats il·lícites, encara que només sigui per intimidar, ha de ser penat amb presó.

¿S’ha d’acabar amb la banalitat de portar una arma de foc a sobre com van fer amb el pla Daga i les armes blanques?

Amb les armes blanques partíem d’un 33% de reincidència; ara és del 16%. Els nostres plans funcionen, però no són suficients. Les armes de foc, a diferència de les blanques, no afloren en els controls policials que hem incrementat amb el reforç del pla Daga. No circulen pel carrer. Els delinqüents les tenen guardades, surten per intimidar i les tornen a guardar. No podem normalitzar que un delinqüent que és detingut amb una arma de foc no tingui conseqüències penals ràpides i més contundents.

Augmentar la pena pot arribar a ser dissuasiu, ¿però també tenen pensat intensificar les unitats d’investigació, els controls i les patrulles policials a peu de carrer dels Mossos?

Sí. Més penes, però també més recursos per a la investigació criminal especialitzada, per a la prevenció i per a la detecció. Volem que la paraula proximitat sigui cada dia més important en el diccionari de la seguretat. Això a la pràctica representar prioritzar un enfocament comunitari: més presència i més mediació. Més patrulles a peu i més bona informació. No només hem de veure els Mossos amb cotxe: han d’anar a peu, mirar als ulls dels veïns.

¿S’intensificarà la col·laboració amb altres policies, i també amb efectius i amb altres cossos de seguretat per lluitar contra el narcotràfic?

S’ha de reforçar la coordinació davant un problema global. Nosaltres hi som per compartir, per integrar i per formar part de tots aquells òrgans o institucions en què es parli sobre informació rellevant per a Catalunya. Ja no és únicament una aspiració política o social, sinó que es tracta d’una necessitat per guanyar efectivitat.

¿Considera que hi ha una sensació d’impunitat entre les bandes criminals a Catalunya?

No em sembla pas que hi hagi aquesta sensació, però sí que hi ha coses millorables. Amb l’ampliació de la plantilla dels Mossos i la nova llei de multireincidència hem millorat la resolució policial, però encara tenim demores en els judicis, tot i que s’està millorant. La justícia és implacable. Sempre arriba, però hauria d’arribar abans, i per aconseguir-ho cal descongestionar-la. Per això és tan important l’ampliació de les 91 unitats judicials a partir del desembre i de 35 nous fiscals a Catalunya.

Notícies relacionades

Els municipis catalans demanen a la Generalitat més autobusos directes a Barcelona davant les crisis de Rodalies

Els espanyols avancen l’hora de sopar: la meitat de les reserves als restaurants són abans de les nou del vespre

Juntament amb l’increment de penes en la tinença d’armes de foc i prohibides, ¿es planteja demanar canvis en el Codi Penal perquè augmentin les condemnes relacionades amb el tràfic de marihuana, tenint en compte que es considera droga tova i, per tant, la sanció és més baixa que altres tipus de substàncies?

El principi actiu de la marihuana, el THC [tetrahidrocannabinol], ara és molt més potent que quan es va legislar, en el sentit de diferenciar entre drogues dures i toves. En aquests moments, la marihuana és molt més tòxica, i els especialistes en toxicomanies adverteixen dels efectes molt nocius per al desenvolupament del cervell en les edats juvenils. D’altra banda, la droga afecta la salut pública, però també la comunitària. Les conseqüències negatives inherents i indissolubles del narcotràfic en la societat són indiscutibles. No només s’han d’augmentar aquestes penes pel mal a la salut de cada persona, sinó també per tot el mal a la salut pública en general, per evitar que el narcotràfic guanyi espai i porti més dolor i violència.