Catalunya perd la meitat de les aus aquàtiques hivernals

Catalunya rep cada hivern menys aus aquàtiques. En 17 anys el nombre d’exemplars que trien aiguamolls com el delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà o el delta del Llobregat per passar-hi l’estació més freda de l’any s’ha reduït a la meitat. El cens oficial que ha pogut consultar aquest diari, liderat per la Generalitat i elaborat en col·laboració amb diverses entitats científiques i ambientals, va comptabilitzar un total de 227.074 ocells el 2026. La xifra és semblant a la del 2025, però queda molt lluny de les 331.336 aus registrades el 2024 i, sobretot, de les pràcticament 500.000 observades el 2009.

El declivi de les espècies especialitzades en zones humides és preocupant perquè aquests animals actuen com a semàfor que alerta, entre altres coses, de l’estat ecològic de les llacunes. De les 100 aus aquàtiques analitzades pel cens, 40 estan clarament en declivi (40%) i 36 mostren algun signe de recuperació (36%), mentre que 20 més presenten una tendència incerta. Fa sis anys, en canvi, les espècies en declivi eren el 31%.

"És una davallada molt important, un autèntic drama per a la biodiversitat", assenyala Xavier Jiménez, president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) a EL PERIÓDICO. Segons el seu punt de vista, els resultats palesen la necessitat de restaurar i protegir "de manera efectiva" llocs com el delta de l’Ebre.

Tres motius

Els autors de l’informe identifiquen tres causes principals que expliquen la caiguda d’algunes de les espècies estudiades. La primera és l’estat de les poblacions a les seves zones de cria, fora de Catalunya. És normal que un ocell que ja està en declivi al seu territori de reproducció, més al nord, presenti densitats més baixes quan migra per hivernar al sud d’Europa.

El segon motiu que contribueix al descens d’aquestes aus és el canvi climàtic, que desplaça cap al nord les àrees d’hivernada. Alguns exemplars, amb l’augment de les temperatures, no requereixen baixar fins a latituds tan baixes i s’acaben quedant més a prop de les zones on passen l’estiu.

I la tercera raó és l’estat de conservació dels aiguamolls catalans, deficient en molts casos i agreujat per la sequera dels últims anys, especialment als arrossars del Delta. "Sense una bona gestió i restauració dels aiguamolls, és impossible que les aus trobin la tranquil·litat que busquen durant l’hivern", resumeix Jiménez.

Paper de la caça

Un dels aspectes que complica la calma de les llacunes i que condiciona l’ecosistema és la caça. De les 18 espècies en declivi acusat, vuit són cinegètiques (és permès caçar-les). Ocells com el sivert, l’ànec xiulador eurasiàtic, l’ànec cuallarg, ànec griset, el xarxet, la fotja, la gavina riallera i el gavià de potes grogues presenten caigudes considerables. Totes aquestes espècies es consideren cinegètiques, malgrat que en alguns casos el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha emès informes negatius. I dues de les espècies que mostren un descens poblacional moderat (l’ànec collverd i l’ànec cullerot comú) també.

"És greu que precisament les espècies cinegètiques siguin les que més davallen, i més quan algunes no té cap mena de sentit que es puguin capturar, tenint en compte la seva situació", afirma Jiménez. "Això vol dir que la caça realment té un impacte, que també afecta les espècies protegides que no es poden caçar però que fugen dels aiguamolls protegits en què hi ha trets", lamenta el naturalista. L’informe, de fet, recorda que aquests censos van néixer per comptar les espècies cinegètiques, estudiar-ne l’evolució i així poder decidir si es poden continuar caçant. Avui dia, però, també serveixen per designar àrees protegides i definir la Xarxa Natura 2000, a més d’avaluar la gestió de les espècies.

Entre les aus aquàtiques que més baixen, també destaquen dues espècies vulnerables (el bitó i la baldriga mediterrània), set espècies protegides (bec de serra, tètol cuabarrat, morell cap-roig, fumarell carablanc, morell capellut, cabussó collnegre i cabussó emplomallat) i una que no és ni cinegètica ni protegida, la fredeluga.

Presència testimonial

Notícies relacionades

Els espanyols avancen l’hora de sopar: la meitat de les reserves als restaurants són abans de les nou del vespre

El Govern qüestiona la constitucionalitat de la llei catalana contra l’amiant

Els autors de l’informe atribueixen la caiguda de l’ànec xiulador, el bec de serra i el bitó sobretot a problemes respecte a la conservació dels hàbitats d’hivernada a Catalunya. Del sivert s’hi assenyala que les xifres continuen sent molt baixes, mentre que la presència de morells (Aythya) és directament testimonial. De fet, els anàtids (ànecs, oques i cignes) són el grup que presenta un descens més gran, mentre que els limítrofs (aus de pic llarg associades a zones humides amb fang i marges) es mantenen de manera moderada. En canvi, els ardeids (agrons i martinets) mostren una lleugera millora.

L’informe alerta de la "fortíssima davallada" de la fotja i la polla d’aigua, abans abundants i que "any rere any" van desapareixent de força localitats. El document acaba amb una altra conclusió descoratjadora: malgrat que les xifres totals oscil·len segons com està el delta de l’Ebre, on es concentren part de les aus aquàtiques, la tendència general és negativa.