Entendre-hi més
Per què no hi ha hagut huracans a l’Atlàntic (i no és una notícia tan bona)
Una situació similar no es veia des de feia més de cent anys i hi ha qui ho fa servir per negar el canvi climàtic, que causa fenòmens més extrems
L’escalfament de l’oceà arriba a un nou rècord mentre la pujada del nivell del mar s’accelera: «Són senyals inequívocs del canvi climàtic»
Verificat és una plataforma de fact-checking sense ànim de lucre a Catalunya. Ens dediquem a verificar el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes i a l'educació per al consum crític de la informació.
ver +
Els mesos d’agost, setembre i octubre solen ser mesos d’huracans a l’Atlàntic, però aquest any, fins a l’1 d’octubre, no se n’ha format cap. Tot i que encara hi ha temps perquè n’aparegui algun aquesta temporada, que s’acaba el 30 de novembre, no deixa de ser una situació inusual: no s’arribava a l’octubre sense cap huracà des del 1914, fa 112 anys, segons els registres del Centre Nacional d’Huracans dels Estats Units (NHC). Aquell any i el 1907 són els únics de la sèrie històrica que van acabar sense cap huracà, mentre que el 1905 el primer d’aquella temporada no va arribar fins al 8 d’octubre.
Alguns perfils de xarxes han aprofitat aquesta situació per difondre missatges negacionistes del canvi climàtic, argumentant que han fallat les prediccions i que l’absència d’huracans és una «bona notícia» que està sent «silenciada». No obstant, ometen el paper del Niño actual, un fenomen natural recurrent que frena la circulació d’aire i dificulta que es formin aquests ciclons a l’Atlàntic, i que aquest any està sent excepcionalment fort. Aquest, al seu torn, està sumant calor a una atmosfera ja calenta per les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i influint en altres efectes en fenòmens meteorològics arreu del planeta.
Els huracans i el Niño a l’Atlàntic
El Niño és una oscil·lació irregular dels corrents tropicals del Pacífic, que té lloc de manera natural de cada tres a set anys, quan una gran massa d’aigua més càlida del Pacífic occidental es mou cap a l’est i escalfa les aigües de la costa sud-americana.
«Quan tenim un any en què es produeix el fenomen del Niño, es produeix una estabilització brutal de l’aire a l’Atlàntic que impedeix el desenvolupament de tempestes», assenyala a Verificat Antonio Jesús Robles Fernández, investigador predoctoral del grup Variabilitat climàtica tropical i teleconnexions atmosfèriques (TROPA) de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).
Hi ha una certa incertesa, remarca l’investigador, i no sempre es compleix una correlació directa entre un fenomen del Niño i zero huracans atlàntics. Així ho recullen les dades històriques del centre nord-americà: mentre que el Niño era present el 1905 (amb només un huracà format el 8 d’octubre) i el 1914 (sense huracans), el 1907 no n’hi va haver cap i la situació va ser neutra durant la temporada (ni el Niño ni la Niña, el fenomen contrari).
Però, «en general, amb el Niño hi ha menys huracans, i amb la Niña hi ha més huracans, perquè s’afavoreixen les condicions per al seu desenvolupament», destaca Robles Fernández citant un estudi de la Universitat Estatal de Colorado. Hi analitza els ciclons tropicals entre el 1900 i el 2009, i conclou que la probabilitat que es produeixin quatre o més grans huracans en un any de la Niña és del 39%, en comparació amb només el 7% en un any del Niño.
Tempestes al Pacífic: els altres efectes del Niño
Mentre que el Niño pot ser una bona notícia pel que fa al risc d’huracans a la costa est de Nord-amèrica, també porta associades altres conseqüències climàtiques extremes arreu del món. «Tot i que el Niño tendeix a limitar l’activitat tropical a l’Atlàntic, pot afavorir el desenvolupament de tempestes al Pacífic», advertia l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units en les seves prediccions, com s’ha vist amb huracans intensos com el Nolo i el Polo aquest setembre.
El fenomen del Niño té, a més, un impacte sobre l’atmosfera. Augmenta les temperatures globals i té conseqüències a tot el món, com «un gran augment de les precipitacions a Sud-amèrica, sequeres a Austràlia i incendis al sud-est asiàtic», segons l’Agència Espacial Europea (ESA) al seu web.
Els veritables impactes del canvi climàtic
Notícies relacionadesAquesta variabilitat climàtica natural, no obstant, no nega els impactes d’un canvi climàtic provocat per les activitats humanes. L’investigador de la UCM recorda que, tot i que aquest any hi hagi un fenomen del Niño excepcional, «el canvi climàtic continua aquí».
L’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts del Canvi Climàtic (IPCC) assenyalava que «la proporció de ciclons tropicals intensos, les velocitats màximes mitjanes del vent dels ciclons tropicals i les velocitats màximes del vent dels ciclons tropicals més intensos augmentaran a escala global amb l’augment de l’escalfament global». El 2025, un estudi de Climate Central va concloure que el canvi climàtic d’origen humà va augmentar la intensitat dels huracans atlàntics del 2024 entre un 3% i un 12%
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pena de mort als EUA Christa Pike, la dona que ha sobreviscut a dues injeccions letals als EUA, rep l’alta hospitalària
- Després d’una víctima mortal Montornès del Vallès, la zona zero de l’últim temporal, encara no s’ha recuperat una setmana després: «Encara traiem fang de casa nostra»
- 24 hores de votació La direcció de la CUP proposa no presentar-se a les eleccions generals del 29N i sotmet la decisió a la militància
- Tremolor Les impactants imatges del terratrèmol de magnitud 7,7 que ha sacsejat Panamà
- Coses que funcionen