Núria Parlon: «Portar una pistola a sobre, encara que només sigui per intimidar, ha de ser castigat amb presó»

El narcotràfic és un sistema criminal i econòmic que, amb la globalització i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), s’ha expandit a Europa. A Catalunya, la proliferació de les plantacions de marihuana (en produïm i n’exportem) requereix un enfocament en alerta. S’ha trivialitzat l’impacte negatiu sobre la salut i la seguretat comunitària que té la producció destinada a la comercialització. Hem de fer front a una expansió d’aquest mercat cap a espais i persones que en altres condicions no haurien accedit al món criminal. Estem immersos en la reforma del nostre sistema d’investigació criminal, amb reforços rellevants en la investigació del crim organitzat i en la intel·ligència dels fenòmens i les estructures que aporten més risc a la nostra societat.

¿Li preocupa que Catalunya pugui convertir-se en un narcoestat, en què aquestes màfies controlin capes de l’economia, o no correm aquest risc?

Un narcoestat és aquell que ha perdut (o ha renunciat a) la sobirania en el conjunt del seu territori. No som un narcoestat: els Mossos estan més atents que mai perquè les bandes no arrelin i corrompin la societat, però això no treu que hi hagi espais geogràfics on el risc de penetració del narcotràfic i que condicioni la vida i la convivència sigui possible. La nostra resposta policial és contundent. Els Mossos han desarticulat 98 xarxes criminals el 2025, 53 dedicades al narcotràfic, i les detencions per tràfic de drogues van ser de 5.759, amb un total de 491 investigacions obertes.

El Govern proposa canvis legislatius per incrementar les penes relacionades amb la tinença il·lícita d’armes, però també per la seva exhibició. Des dels Mossos s’apunta que la proliferació de pistoles, principalment, no només es limita al narcotràfic organitzat, sinó també, cada vegada més, a la delinqüència comuna per un 'efecte contagi'.

La proposició de llei del president Salvador Illa és urgent. No és un caprici polític; és una necessitat reclamada també per la Fiscalia i la judicatura. No és l’única eina, ni per si sola la solució, però és el primer gran pas per fer possible una tolerància zero amb les armes de foc i un cop a la impunitat dels criminals que les fan servir i les exhibeixen. Portar una pistola al damunt amb finalitats il·lícites, encara que només sigui per intimidar, ha d’estar penat amb presó.

¿S’ha d’acabar amb la banalitat de portar una arma de foc a sobre com van fer amb el Pla Daga i les armes blanques?

Amb les armes blanques partíem d’un 33% de reincidència i ara estem en el 16%. Els nostres plans funcionen, però no són suficients. Les armes de foc, a diferència de les blanques, no afloren en els controls policials que hem incrementat amb el reforç del Pla Daga. No circulen pel carrer. Els delinqüents les tenen guardades, surten per intimidar o fer mal i es tornen a guardar. No podem normalitzar ni conformar-nos que un delinqüent que és detingut amb una arma de foc no tingui conseqüències penals ràpides i més contundents.

Més pena pot ser dissuasori, però ¿també intensificaran les unitats d’investigació, els controls i les patrulles policials a peu de carrer dels Mossos?

Sí. Més penes, però també més recursos per a investigació criminal especialitzada, per a la prevenció i la detecció. Volem que la paraula proximitat sigui cada dia més important en el diccionari de la seguretat. Això suposa prioritzar un enfocament comunitari: més presència i mediació. Més patrulles a peu i millor informació. No només hem de veure els Mossos en cotxe: han d’anar a peu, mirar als ulls dels veïns.

¿S’intensificarà la col·laboració amb altres policies, així com amb efectius i amb altres cossos de seguretat per lluitar contra el narcotràfic?

Cal reforçar la coordinació davant d’un problema global. Nosaltres apostem per compartir, per integrar i per formar part de tots aquells òrgans o institucions on es parli o es tracti informació rellevant per a Catalunya. Ja no és només una aspiració política o social, és una necessitat per guanyar efectivitat.

¿Hi ha una sensació d’impunitat entre les bandes criminals a Catalunya?

No crec que hi hagi aquesta sensació, però sí que hi ha coses millorables. Amb l’ampliació de la plantilla dels Mossos i la nova llei de multireincidència hem millorat la resolució policial, però encara tenim demores en els judicis, tot i que s’està millorant. La justícia és implacable. Sempre arriba, però hauria d’arribar abans i per això cal descongestionar-la. Per això és tan important l’ampliació de les 91 unitats judicials a partir del desembre i dels 35 nous fiscals a Catalunya.

Notícies relacionades

Ferran López, director general dels Mossos d’Esquadra: «Si el crim organitzat arriba a infiltrar-se en la policia serà un pas de no retorn»

Els Mossos detecten punts de sacrifici il·legal de bestiar on es ven carn sense garanties sanitàries

Juntament amb l’increment de penes en la tinença d’armes de foc i prohibides, ¿es plantegen demanar canvis al Codi Penal perquè augmentin les condemnes relacionades amb el tràfic de marihuana, tenint en compte que es considera una droga tova i, per tant, la seva sanció és més baixa que la d’altres tipus de substància?

El principi actiu de la marihuana, el THC, ara és molt més potent que quan es va legislar en el sentit de diferenciar entre drogues «dures» i «toves». Ara la marihuana és molt més tòxica i els especialistes en toxicomanies adverteixen dels efectes molt nocius per al desenvolupament del cervell en edats juvenils. D’altra banda, la droga afecta la salut pública, però també la comunitària. Les conseqüències negatives inherents i indissolubles del narcotràfic en la societat són indiscutibles. No només cal apujar aquestes penes pel dany a la salut de cada persona, sinó també per tot el dany a la salut pública en general, per evitar que el narcotràfic guanyi espai i porti més dolor i violència.