"¿L’hauré de treure jo?"

Ara mira la seva casa d’una altra manera. L’entrada en vigor de la llei 8/2026 d’erradicació de l’amiant i la creixent presència del problema als mitjans de comunicació han fet que es fixi en una cosa que fins fa poc li era pràcticament invisible.

La nova norma estableix que, en determinades operacions de compravenda i lloguer, s’haurà d’informar sobre la presència d’aquest material en els immobles mitjançant un certificat. Baquer considera que aquest canvi pot ser rellevant per a tots els que comprin un pis: "Els nous propietaris han de ser conscients del que està passant".

Però saber que hi ha amiant a l’habitatge no resol el problema. En el cas de Baquer, per exemple, s’ha de determinar què cal fer amb els dipòsits de fibrociment que va trobar i qui ha d’assumir el cost de retirar-los. "¿He de treure jo el material o he d’esperar?", es pregunta. L’afectat ha parlat ja amb altres veïns, però assegura que tampoc tenen clar quin és el següent pas. El seu cas il·lustra un fenomen que previsiblement anirà a més a mesura que la nova normativa faci aflorar materials que fa dècades que estan integrats en edificis.

Xavier Asensio, gerent d’una empresa especialitzada en desamiantatge, considera que l’obligació d’informar en les operacions immobiliàries pot canviar la relació entre compradors i venedors. "Hi ha un mercat de necessitat de certificats; no podràs vendre i comprar un pis sense el document", explica.

A Badia del Vallès, on l’amiant forma part del paisatge urbà, hi ha més conscienciació. Arturo Cortés, veí del municipi i coneixedor del sector de la construcció, afirma que molts han anat descobrint la dimensió del problema després d’haver-se informat: "El més important és que la societat sàpiga el que té al seu voltant per poder mobilitzar-se i demanar coses".

Cortés assegura que han començat a rebre consultes de joves que volen comprar un immoble i volen saber si conté amiant. "Primer cal saber on és i tenir-lo identificat; després, saber qui l’ha de retirar i com s’ha de fer", remarca.

La nova llei estableix que la ciutadania i les empreses que no es dediquen professionalment a gestionar amiant no han de manipular aquests materials. No obstant, la Generalitat defensa que el que sí que està permès traslladar a punts verds són plaques soltes o trossos de tuberia. "El personal del punt verd ha d’informar els usuaris de l’obligació de portar aquest material embalat en plàstic (retractilat) amb la identificació de l’amiant", assenyala la guia de gestió d’aquests espais.

Empreses especialitzades

També han d’informar l’Administració dels llocs amb amiant que coneguin, facilitar les inspeccions i, una vegada identificada la seva presència en un immoble de la seva propietat, adoptar les mesures necessàries per retirar-lo. La majoria de retirades han de realitzar-les empreses professionals inscrites en el registre de companyies especialitzades.

Notícies relacionades

Els municipis catalans demanen a la Generalitat més autobusos directes a Barcelona davant les crisis de Rodalies

Els espanyols avancen l’hora de sopar: la meitat de les reserves als restaurants són abans de les nou del vespre

La llei estableix un règim sancionador que pot arribar fins als 100.000 euros en els casos que siguin més greus, però el règim sancionador no entra en vigor avui, sinó quan s’aprovi el reglament que l’ha de desenvolupar, que la Generalitat ja assegura que serà lax i permissiu.

Badia ofereix un exemple de cap on pot dirigir-se el procés. L’Ajuntament té adjudicada una primera fase per retirar amiant de 127 comunitats de propietaris, finançada íntegrament amb una subvenció de 4,4 milions d’euros de la Generalitat.