Els Mossos van detectar policies que facilitaven informació a dues organitzacions criminals desarticulades a Catalunya

Els Mossos d’Esquadra van detectar policies que facilitaven informació a dues de les 20 organitzacions criminals desarticulades l’any passat a Catalunya, segons ha explicat el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, Ramon Chacón. El comissari ha advertit que el crim organitzat està guanyant presència en alguns barris i que la corrupció policial, especialment vinculada al tràfic de marihuana, ja s’ha convertit en un risc per al cos.

Chacón ha fet aquestes declaracions aquest dimecres durant la jornada ‘Criminalitat organitzada i corrupció pública’, organitzada per l’Oficina Antifrau de Catalunya. Durant la seva intervenció, ha alertat que "la cosa no pinta bé" i ha relacionat l’expansió del narcotràfic amb altres formes de criminalitat, entre elles la corrupció d’agents.

Els Mossos van desarticular l’any passat 98 organitzacions i grups criminals

El responsable dels Mossos ha detallat que l’any passat el cos va desarticular 98 organitzacions i grups criminals: 20 eren organitzacions i la resta, grups. En dues d’aquestes 20 organitzacions, els investigadors van detectar policies que facilitaven informació.

Chacón ha explicat que els agents poden ser objecte d’intents de captació per proporcionar dades sobre investigacions, vehicles policials o operatius. Segons ha assenyalat, l’expansió del cultiu de marihuana a Catalunya ha augmentat l’exposició dels Mossos a aquest risc, ja que aquests cultius estan molt estesos pel territori i generen un contacte més gran entre les organitzacions dedicades al tràfic de drogues i els agents.

"Ara s’estan obrint aquestes finestres en què determinats policies, pel vincle, pel que sigui, perquè els donen diners, comencen a treballar amb aquestes organitzacions de tràfic de marihuana", ha assenyalat.

Els Mossos alerten de la pressió dels grups criminals sobre veïns de barris on controlen habitatges i negocis

El comissari ha assegurat també que els Mossos investiguen cada any policies presumptament vinculats al tràfic de drogues i que reben informacions sobre possibles agents relacionats amb aquestes activitats. En aquest sentit, ha destacat el paper de la Divisió d’Afers Interns i de l’àrea d’anticorrupció del cos, així com de les fiscalies especialitzades i altres organismes de control.

Quatre homicidis i diversos segrestos

Chacón també ha expressat la seva preocupació pel volum de droga confiscada a Espanya i ha assenyalat que, segons l’última publicació de la Comissió Europea sobre confiscacions de drogues, Espanya és el país europeu que més cocaïna, haixix i marihuana confisca. També ha destacat que el país es troba entre els primers en confiscacions d’heroïna i ha remarcat el pes de Catalunya en aquestes xifres.

El cap d’Investigació Criminal relaciona l’expansió del narcotràfic amb quatre homicidis i quatre segrestos exprés recents

Per al cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, aquestes dades mostren la dimensió del fenomen i el risc que l’activitat vinculada al narcotràfic derivi en altres formes de criminalitat. "Veient aquestes dades ja se’ns haurien de posar els pèls de punta", ha comentat.

En aquest context, ha fet referència als quatre homicidis amb arma de foc registrats a Barcelona aquest 2026, al carrer de la Mineria, el carrer del Taulat i el carrer de Balmes. Sobre aquest últim, ha remarcat que els autors haurien actuat "a cara descoberta, davant d’un edifici de la Policia Nacional", i haurien fugit caminant després de disparar.

També ha posat com a exemple els quatre segrestos exprés ocorreguts a Catalunya durant l’últim mes, recordant que els Mossos treballen habitualment amb xifres d’entre sis i set casos anuals.

Presència als barris

El responsable policial ha advertit així mateix de la capacitat d’algunes organitzacions criminals per establir-se en determinats barris i exercir pressió sobre els seus habitants.

Per explicar aquesta dinàmica, ha relatat el cas d’un clan familiar amb vincles de sang presumptament dedicat al tràfic de drogues que hauria proposat a un veí instal·lar una plantació de marihuana en un habitatge. Segons el relat de Chacón, el veí hi hauria accedit i, posteriorment, després que li robessin la plantació, el grup li hauria reclamat 30.000 euros anuals, corresponents als beneficis que presumptament obtenien del cultiu, i l’hauria amenaçat de quedar-se amb el pis. Segons el comissari, una situació similar s’hauria repetit amb una dotzena de víctimes d’un mateix barri.

Notícies relacionades

Els Mossos investiguen a Calella un nou «segrest exprés»: el novè registrat a Catalunya aquest any

Tercer segrest a Catalunya en 15 dies: la víctima de Sant Martí apareix ferida a Salt i tampoc aclareix què ha passat

Chacón ha explicat que aquestes organitzacions poden arribar a controlar diversos immobles i negocis i generar una economia paral·lela. "Aleshores hi ha un control del barri", ha afirmat. Al seu parer, les víctimes tenen moltes dificultats per denunciar aquests episodis per por de les represàlies. "Qui és el valent que presentarà una denúncia dient que traficava i tenint en compte les represàlies a les quals s’exposa per part d’aquests grups?", ha apuntat.

El responsable dels Mossos ha comparat aquest risc amb la situació d’alguns barris perifèrics de França, on, segons ha explicat, els agents tenen dificultats per patrullar amb normalitat. "Si la policia deixa d’estar-hi, també desapareix una part de la presència de l’Estat i les organitzacions criminals poden acabar imposant les seves normes de seguretat i controlant l’activitat econòmica", ha valorat.