«El talent compta, però l’esforç compta dues vegades»: les claus dels experts perquè els alumnes aprenguin millor

«Aprendre no és només acumular dades, repetir continguts o superar exàmens. Aprendre és modificar el cervell», respon David Bueno, fundador de la càtedra de Neuroeducació de la UB i l’entitat educativa Edu1st. Els especialistes insisteixen en una idea bàsica: el talent intel·lectual no ho és tot. Són les cartes que rep cada alumne, però el que és decisiu és com aprèn a jugar-les. A continuació, els experts ensenyen estratègies efectives.

En l’aprenentatge, no tot depèn dels estudiants, sinó que professors i família tenen molt a dir. Es tracta de l’efecte Pigmalió: les expectatives dels altres poden influir en el rendiment. «Si un estudiant creix en una llar on no confien en les seves capacitats i tampoc troba aquesta confiança en el seu professor, això acabarà repercutint en els seus resultats», explica Rubén J. Calviño, mestre d’una escola rural a Galícia, divulgador i especialista en aprenentatge i psicologia aplicada a l’educació. Autor de ‘Tu cerebro tiene truco’ (Plataforma), Calviño alerta del perill que els alumnes entrin en un bucle de desmotivació. «Si el xaval sent que no és capaç, s’esforçarà menys i generarà un vincle negatiu amb l’aprenentatge», conclou.

Els hàbits afavoreixen la motivació, la consolidació i la integració dels coneixements. «És important establir rutines, des de tenir un espai ordenat fins a planificar l’objectiu del que es vol aprendre aquella tarda i delimitar el temps, entre 25 o 50 minuts amb pauses establertes», assenyala el divulgador. Amb aquesta rutina assentada, els estudiants han d’activar coneixements previs i descartar creences com «no sé res d’aquest tema». És hora, per tant, de codificar la informació. És a dir, llegir i identificar les claus. L’última fase d’aquesta rutina és l’evocació: parlar del tema en veu alta, escriure les idees principals en un foli i comparar-les amb el llibre per detectar errors al moment.

Que un alumne faci un examen a classe i el professor l’hi torni corregit al cap d’un parell de setmanes no és tan eficaç per a l’aprenentatge com tenir aquest ‘feedback’ al moment. «No es pot tardar un mes a entregar els controls corregits, és millor entregar-los com més aviat millor per veure els errors comesos», insisteix Calviño. Equivocar-se no només és vàlid, sinó desitjable sempre que hi hagi una oportunitat immediata de correcció. «Quan només llegim o memoritzem sense enfrontar-nos a la correcció externa, l’aprenentatge és més superficial», conclou el mestre.

Notícies relacionades

Catalunya activa un gran debat social perquè l’educació recuperi nivells d’excel·lència: a l’abril tindrà les conclusions

¿Per què hi ha un ‘boom’ de les classes particulars a Espanya? ¿Està fallant l’escola?

De poc serveix que el professor es passi mitja classe, o la classe sencera, demanant atenció. L’ideal és, remarca el mestre, que el docent sigui capaç de generar un context per estar atent i despertar dues emocions que són motors de l’aprenentatge, la sorpresa i la curiositat. Això, almenys, és la teoria. Amb aules cada vegada més complexes, la realitat és molt més complicada. A més, la capacitat per concentrar-se no és un problema exclusivament escolar. Entre els adults de 25 a 50 anys, ha caigut un 70% en dues dècades, segons els treballs de la investigadora nord-americana Gloria Mark, doctora en Psicologia amb tres dècades d’experiència estudiant la relació entre el cervell i la tecnologia digital. «Vivim en l’època de la immediatesa i les respostes instantànies que et dona ChatGPT, però l’aprenentatge eficaç exigeix dissenyar entorns i rutines que afavoreixin estats prolongats de concentració sostenibles», assegura.

«El talent està sobrevalorat» és una de les frases més populars d’Angela Duckworth, psicòloga i professora de la Universitat de Pensilvània, les investigacions de la qual afirmen que el que marca la diferència en el rendiment acadèmic no és tant la intel·ligència com la constància, conjuntament amb l’esforç. «El talent compta, però l’esforç compta dues vegades», resumeix la investigadora nord-americana. «En l’aprenentatge, cal acceptar que no tot és fàcil ni ràpid. S’ha de confiar en la perseverança. El talent, sense esforç, no es converteix en habilitat», conclou l’autor de ‘Tu cerebro tiene truco’.