L’accés prematur al mòbil deriva en problemes com ara sobrepès, miopia, càries i dificultats d’aprenentatge

La conselleria ha advertit que alguns dels impactes en l’ús de les pantalles en menors poden ser «irreversibles» i ha demanat una resposta «global» al problema. Segons ha explicat la subdirectora general d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis víriques, Lluïsa Conejero, accedir durant l’etapa primària de l’educació tant a un telèfon mòbil com a altres pantalles —entre els 7 i els 11 anys— té riscos tan variats com l’aparició de miopia, el sobrepès i fins i tot desenvolupar càries. També hi ha problemes potencials relacionats amb la interferència en l’aprenentatge, els trastorns del son i el malestar emocional.

Un dels elements que ha sorprès els experts que l’han elaborat ha sigut la vinculació entre l’ús de pantalles i l’aparició de càries. «Està relacionat amb el consum de begudes o aliments ensucrats davant de les pantalles», ha explicat Conejero.

L’accés encara més aviat a les pantalles, entre els i els 6 anys, comporta més riscos. Segons els gairebé 700 documents acadèmics d’àmbit internacional consultats pel personal de la conselleria, que els nens d’aquesta edat facin servir pantalles implica retards en el desenvolupament del llenguatge o del moviment, a més de dificultats en la percepció de la realitat en si. «En aquesta etapa és importantíssim treballar la relació real entre els pares i els fills més enllà de les pantalles... Les conseqüències no només t’afecten en aquesta etapa, sinó que també te les emportes posades com una motxilla per a la resta de la teva vida», ha advertit Conejero en una atenció als mitjans de comunicació.

Riscos en l’adolescència

L’ús excessiu de les pantalles també té riscos per als adolescents, una franja d’edat en què l’ús del telèfon mòbil ja s’ha generalitzat. Com a mínim el 92,8% dels alumnes de l’ESO ja tenen un d’aquests dispositius. D’aquests, el 92,5% té com a mínim un perfil en xarxes socials i tres de cada quatre —el 75,8%— tenen tres perfils o més.

És precisament l’ús de les xarxes socials el que més preocupa al Departament de Salut en aquesta franja d’edat. El 34% dels adolescents d’entre 14 i 18 anys perd el control sobre el temps que passa a les xarxes socials o sent ansietat quan no les fa servir. De fet, aquest grup d’edat dedica una mitjana de 4,8 hores diàries a internet per oci entre setmana i 6,7 hores durant el cap de setmana.

Els videojocs també tenen una presència molt elevada: hi juga el 84,9% dels joves, un percentatge que arriba al 97% entre els nois i al 72,8% entre les noies. Un de cada dos nois hi dedica més de dues hores diàries, davant d’una de cada set noies. L’ús abusiu deriva en addiccions: segons les dades, els indicis de possible addicció arriben al 10,7% entre els nois i al 2,2% entre les noies.

Pel que fa a les xarxes socials, el 74% dels adolescents hi dediquen dues hores o més entre setmana i el percentatge puja fins al 88% durant el cap de setmana.

Basant-se en aquestes dades, Conejero ha remarcat que un 34% dels alumnes d’entre 14 i 18 anys presenta «un possible ús problemàtic de les xarxes socials, associat a aspectes com la pèrdua de control, la persistència en l’ús, la preocupació excessiva per connectar-se o el malestar quan no poden fer-ho».

Tot plegat, segons conclou el treball del Departament de Salut, implica una disminució de la capacitat d’atenció, menys interacció cara a cara i diversos problemes de salut mental. A més, l’ús excessiu de les xarxes socials també comporta riscos per a la intimitat i privacitat dels joves. Són alguns d’aquests arguments els que han portat la Unió Europea a prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 13 anys.

Actualitzar la guia

Notícies relacionades

L’OCDE adverteix en l’informe PISA d’un problema mundial de comprensió lectora: «Els estudiants tenen problemes amb textos de més de 400 paraules»

Els experts coincideixen: els infants no haurien de tenir telèfon mòbil amb internet abans d’aquesta edat

L’impacte de tots aquests riscos sobre els joves, no obstant, depèn en certa mesura d’altres condicionants. En concret, la subdirectora Conejero ha ressaltat els determinants socials i digitals de la salut. L’impacte que les pantalles acabin tenint sobre els més petits, doncs, dependrà en gran mesura del context familiar, habitacional o d’educació dels pares de les criatures. També hi tenen un paper important les competències digitals dels progenitors o els algoritmes i els dissenys d’algunes aplicacions, que estan pensades per atraure els més joves i generar addicció.

Totes aquestes dades recopilades i estudiades per la Generalitat són la base de l’actualització de la guia ‘Les tecnologies digitals a la infància, l'adolescència i la joventut’, que es va publicar per primera vegada el 2022 i en la qual el Departament de Salut treballa ara per actualitzar i reforçar «la ciència de la prevenció», en paraules de la subdirectora Conejero, davant d’aquests possibles riscos. També està per veure si la prohibició dels mòbils a les escoles i instituts, que està en vigor des del curs passat, aconsegueix revertir alguns dels efectes negatius constatats per la conselleria.