Juristes catalans proposen que els rius de Catalunya siguin considerats persones jurídiques, com el Mar Menor

¿Però quin és l’objectiu que un riu o un aiguamoll pugui acudir als tribunals per defensar-se d’una agressió? La idea, que en un principi sona estranya, va agafar força a Espanya amb el precedent del Mar Menor, una llacuna costanera que s’havia convertit en una mena de sopa verda i podrida per la falta de gestió i conservació. Ara, amb la història del Mar Menor com a inspiració –una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) va acabar desencadenant el dictamen de la justícia que va definir l’espai com a «persona jurídica»–, un grup d’especialistes, amb Jaume Pujolràs, Beatriz Felipe i Anna Palacios al capdavant, han analitzat amb detall com els rius catalans podrien recórrer un camí similar.

Pujolràs, un dels impulsors del treball, detalla que tot va arrencar amb una petició de l’associació ambiental La Sínia per analitzar si el riu Gaià podia seguir els passos de l’aiguamoll murcià. Després, ampliant el camp de recerca, va veure que el mateix podria aplicar-se a la resta de rius i ecosistemes catalans en general. «La principal conclusió és que hi hauria marge jurídic per fer-ho», exposa Pujolràs en conversa amb EL PERIÓDICO.

Diverses fórmules

La tesi es basa en les competències que l’Estatut reconeix a la Generalitat en dret civil i medi ambient: «Creiem que seria possible presentar una ILP, una proposta parlamentària o una iniciativa del Govern que desemboqués en una llei». La diferència de declarar un riu com a persona jurídica respecte dels instruments clàssics de protecció ambiental, segons l’expert, és que la personalitat jurídica converteix l’ecosistema en el titular de drets.

«Si un espai natural és una persona jurídica, se li atorga una posició legal, uns drets i unes prerrogatives que permeten accedir als tribunals»

«Si un espai natural és una persona jurídica, se li atorga una posició legal, uns drets i unes prerrogatives que permeten accedir als tribunals com ho fem nosaltres o com ho fan les empreses», resumeix. A més, si algú vulnera els drets reconeguts al riu, es podrien defensar judicialment amb més contundència.

En el cas del Mar Menor, la Llei 19/2022 va reconèixer la llacuna i la seva conca com a subjecte de drets i els va atorgar drets a existir i evolucionar naturalment, a la protecció, a la conservació i a la restauració. Des d’aleshores, qualsevol persona física o jurídica pot actuar davant dels tribunals en nom de l’ecosistema. A dia d’avui, la seva governança inclou representants públics i ciutadans, una comissió de seguiment i un comitè científic. La fórmula, el 2024, fins i tot va rebre el vistiplau del Tribunal Constitucional.

Tot i així, Pujolràs adverteix que és important pensar com es farien efectius els drets ambientals dels rius en cas que algun dia Catalunya fes aquest pas endavant. «Si aproves una llei per reconèixer drets, has de tenir voluntat política disposada a aplicar-la, un entorn legal favorable i un motor social al darrere», considera. Si no, la figura jurídica podria quedar-se en una «declaració formal».

Via murciana per al Delta

En paral·lel a l’anàlisi impulsada per Pujolràs, diverses entitats ambientals van formar un grup de treball sobre els drets de la natura a Catalunya. L’organització, vinculada a l’Observatori DESCA, fins i tot s’ha plantejat aquesta «via murciana» per al riu Ebre i el seu Delta. Les associacions en defensa de la natura consultades per aquest diari no veuen amb mals ulls la proposta. Però avisen que abans de crear nous drets, cal fer complir els existents.

Notícies relacionades

Catalunya quintuplica la inversió per fer caure petites preses i reconnectar rius

Els espanyols avancen l’hora de sopar: la meitat de les reserves als restaurants són abans de les nou del vespre

La presidenta de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), Cristina Sánchez, aplaudeix la idea però demana prudència. «Declarar els rius catalans persones jurídiques estaria molt bé, però després caldria ser conseqüents amb la decisió», afirma. Per a Sánchez, arribar a plantejar aquesta figura evidencia les dificultats actuals per aconseguir protegir els ecosistemes que presten serveis essencials («un exemple és el paper dels aiguamolls per mitigar inundacions»). «És una mica trist haver d’arribar a plantejar-nos aquesta necessitat perquè, amb el que tenim ara, no estem sent capaços de protegir espais com els rius», lamenta.

Segons el punt de vista de Sánchez, el problema no és només la falta de noves figures. «Falten eines, però també disposem d’eines que no s’apliquen», subratlla en referència a l’absència de l’esperat Catàleg de Zones Humides que la Generalitat encara està revisant. El debat, obert ja en el si de les plataformes ambientals, no se centra únicament en l’alternativa seguida pel Mar Menor, sinó que busca tota mena de receptes per aconseguir que la protecció dels espais naturals, en molts casos ja molt minvats, sigui realment efectiva.