Catalunya activa un gran debat social perquè l’educació recuperi nivells d’excel·lència: a l’abril tindrà les conclusions

Amb el difícil objectiu de rebaixar aquesta tensió i recuperar la confiança en el sistema, Illa ha encarregat aquest dilluns formalment a Joan Manuel del Pozo, president del Consell d’Educació de Catalunya (CEC), liderar un «procés de debat social» sobre el futur de l’educació obert a tota la comunitat educativa, «més enllà dels mateixos membres del Consell».

La consellera Esther Niubó i el president Illa volen que el CEC actuï com a instrument per buscar acords i consensos que, avui dia, es veuen lluny. Del Pozo ha anunciat que ho farà a través d’una sèrie de debats i fòrums que se celebraran durant els pròxims mesos a tot el territori en dues fases. Una primera, d’escolta, i una segona, de deliberació. A partir d’aquesta última s’elaborarà un document final que Del Pozo vol tenir enllestit a l’abril, abans de les municipals, perquè «no es barregin les coses».

El procés, que pretén reunir els diferents actors implicats [docents, famílies, sindicats, partits, entitats i altres sectors vinculats a l’educació], aspira a culminar en un «gran pacte de país», «amb la mirada posada en la pròxima dècada», ha apuntat Niubó. El seu propòsit, ha afegit, és «tornar a situar el sistema en nivells d’excel·lència, a partir d’una visió compartida de l’educació que volem». «El context actual és molt diferent del de fa 20 anys», ha assenyalat la consellera, que aspira a una discussió «constructiva i serena», amb un «horitzó pressupostari del 6% del PIB» [sense detallar com ho aconseguirà] i capaç de deixar enrere la crispació.

«Espai de confiança»

Entre els assumptes que s’abordaran, Niubó ha citat el model d’escola inclusiva, el paper de la tecnologia, la formació i la carrera docent, així com l’autonomia dels centres vinculada al debat pedagògic.

Del Pozo ha explicat que el mecanisme encara no està tancat, tot i que ha avançat que els grups seran amplis, «d’entre 40-50 persones, mínim, 100 persones, màxim». «No volem fer l’enèsim diagnòstic; sinó arribar a consensos per passar a l’acció», ha remarcat Niubó, que ha demanat a Del Pozo que la feina es faci «des de la base» per reforçar «els pilars de l’educació».

«Rebo l’encàrrec d’obrir un espai de confiança», ha dit el president del CEC a l’inici de la seva intervenció. Segurament, aquest és el principal repte, vist el punt en què estem. La primera reunió tindrà lloc aquest mateix dimarts. El mateix dia que el sindicat Ustec presentarà el seu full de ruta de mobilitzacions i que el sindicat Aspepc donarà a conèixer una iniciativa judicial per les irregularitats en les proves PISA a Catalunya, que han invalidat els resultats. Aquest dimecres Illa donarà explicacions al Parlament sobre l’assumpte. A més, el president ha convocat aquest divendres els grups parlamentaris a una reunió sobre el model educatiu.

Quan li han preguntat per qui participarà en aquestes trobades, ha explicat que, tot i que l’Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) –al darrere de les protestes docents– no tingui cadira al CEC per la seva «naturalesa líquida», els seus membres podran incorporar-se als diferents fòrums territorials com a part de la comunitat educativa.

¿Què és i qui forma part del CEC?

Notícies relacionades

La debacle de PISA posa el focus en com s’ensenyen les Matemàtiques: els experts insten a reforçar la comprensió lectora i la formació dels professors

La irrupció d’una massa d’aire polar provocarà una caiguda de fins a 8 graus als termòmetres les pròximes hores

Presidit des del 2024 per Del Pozo, el CEC és el màxim òrgan consultiu i de participació de la comunitat educativa en la planificació de l’ensenyament no universitari a Catalunya. Creat el 20 de novembre del 1986 amb el nom de Consell Escolar de Catalunya, permet als diferents sectors expressar les seves opinions, intercanviar punts de vista i formular propostes per contribuir a millorar les polítiques educatives. Entre els seus 75 membres figuren quatre representants d’organitzacions sindicals, sis de les famílies d’alumnes, tres de les direccions de centres públics, dos de les de centres concertats, dos d’organitzacions patronals i tres de titulars de centres concertats.

«Les famílies fa anys que assenyalem els problemes de l’educació pública i també aportem propostes. Ara cal que aquestes veus no només siguin escoltades, sinó que puguin participar en la construcció de les prioritats i de les solucions. Necessitem un procés que parteixi dels centres i dels territoris i que després es tradueixi en decisions, pressupostos i compromisos concrets», ha respost a l’anunci Jordi de Carreras, president de l’Affac.