L’habitatge posa contra les cordes els universitaris: «Pagava 1.000 euros al mes i per als meus pares era insostenible»

Per a molts joves, la nota de tall ja no és l’únic factor que condiciona l’elecció d’universitat. El cost de viure en una ciutat o en una altra pot ser determinant i portar-los a canviar de destinació, buscar alternatives més econòmiques o compartir habitatge per reduir despeses.

Pablo, a la recerca a Barcelona

Molts estudiants comencen a buscar allotjament en el moment en què coneixen la universitat i la ciutat on estudiaran. L’elevada demanda fa que els habitatges que ofereixen una bona combinació de preu, ubicació i condicions es lloguin de seguida.

Pablo Vila, té 20 anys i és de Castelló però estudia Física a la Universitat de Barcelona i encara no ha trobat allotjament per a aquest curs. La competència, assegura, és especialment elevada. «He contactat amb diversos anuncis i alguns desapareixen en qüestió d’hores. Hi ha moltíssima competència per les habitacions que tenen un preu raonable», explica.

Aquesta pressió sobre l’allotjament universitari ja no es limita a Madrid i Barcelona. Ciutats com València, Màlaga, Palma, Bilbao o Sant Sebastià compten també amb mercats cada vegada més competitius. S’hi afegeixen ciutats tradicionalment universitàries com Granada, Salamanca, Santiago de Compostel·la o Pamplona, on la demanda d’allotjament continua augmentant.

Residències d’estudiants, cada vegada més cares

Les residències d’estudiants continuen sent l’alternativa preferida per als qui busquen allotjament amb serveis inclosos, però els seus preus, que en ciutats com Barcelona ronden els 900 euros de mitjana al mes, fan que moltes famílies no puguin assumir aquesta despesa. A més, són un recurs molt demandat per a la poca oferta que existeix, a Barcelona s’estima que les residències podran acollir aquest curs uns 14.000 estudiants, una capacitat que resulta molt limitada davant el gran nombre d’estudiants estrangers i d’altres parts d’Espanya que estudien a la capital catalana.

Pablo Vila coneix aquesta situació després d’haver viscut en una residència durant el curs anterior. «El curs passat vaig estar en una residència d’estudiants però pagava prop de 1.000 euros al mes i per als meus pares era insostenible», afirma i afegeix que «tot i que la residència aportava moltes comoditats, el preu no compensa».

La falta de places i l’encariment d’aquestes instal·lacions empenyen molts estudiants cap al mercat del lloguer d’habitacions, on també s’ha disparat la demanda.

L’Alejandra comparteix pis

Compartir pis amb quatre, cinc o fins i tot fins i tot amb 11 persones és una de les opcions més econòmiques per als joves que estudien fora de casa. Actualment, una habitació en un pis compartit a Barcelona té un preu mitjà de 600 euros mensuals.

Alejandra Gómez, una jove de 21 anys de Lleida, estudia Biologia a la Universitat de Barcelona i paga 550 euros al mes per una habitació en un pis compartit, sense tenir en compte despeses com el menjar o la internet. «Compartir pis és la millor opció perquè trobar una residència a bon preu va ser impossible, se me n’anava de pressupost», explica.

Trobar una habitació en un pis que s’adaptés a les seves necessitats tampoc li va resultar fàcil. «Les habitacions a prop de la universitat tenien preus desorbitats i cada vegada que trobava una opció que encaixava amb el que buscava hi havia 20 o 30 persones més que també hi estaven interessades». Després de diverses setmanes de recerca l’Alejandra va trobar una habitació que tot i que «continua sent cara, entrava dins del que podia pagar».

La convivència, però, també pot presentar dificultats a l’hora de compartir. «La convivència al principi m’espantava una mica, mai havia hagut de compartir espais comuns com el bany o la cuina amb desconeguts, és estrany al principi però t’hi acabes acostumant», explica la jove.

Malgrat això, l’estudiant destaca també els avantatges de compartir pis quan s’arriba a una ciutat nova. «També té la seva part positiva, perquè no estàs completament sola quan arribes a una ciutat nova».

"Impossible seguir amb el màster"

Notícies relacionades

Els espanyols avancen l’hora de sopar: la meitat de les reserves als restaurants són abans de les nou del vespre

El Govern qüestiona la constitucionalitat de la llei catalana contra l’amiant

L’opció de compartir pis no és exclusiva dels universitaris, cada vegada són més les persones que, tot i que ja no estudiïn, opten per conviure juntes per estalviar despeses. És el cas de Jeanette Vargas, una jove de 23 anys que va acabar la carrera d’Enginyeria de Telecomunicacions a Alacant i es va traslladar a Barcelona per cursar un màster. La seva intenció era compaginar-ho amb una feina de mitja jornada, però els ingressos no eren suficients i va haver de deixar-ho per treballar a jornada completa. «No em donava els diners per pagar-me el pis i la vida en general a Barcelona, m’hauria agradat seguir amb el màster, però era impossible», assegura.

Ara Jeanette viu en una habitació en un pis compartit per la qual paga 450 euros al mes, sense comptar les despeses. Conviu amb quatre noies més amb les que ha pogut començar a construir una xarxa social en una ciutat nova lluny de la seva família i amics. «Estic molt còmoda amb les meves companyes. Puc parlar amb elles de tot, fem plans juntes, mengem juntes i ens ajudem un munt», afirma la jove.