La reducció d’emissions de la indústria a Catalunya costarà 9.500 milions d’euros: «És compatible amb el creixement econòmic»

L’estudi, presentat aquest divendres per Sílvia Paneque davant empresaris a l’edifici DFactory de la Zona Franca, defineix com s’ha d’abordar el que, en paraules de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, serà un «canvi històric».

«La transició ecològica té costos i requerirà inversió i recolzament», ha admès Paneque. «El paper del Govern inclou posar el coneixement a disposició de diferents sectors i acompanyar-los en aquest procés», ha afegit, amb referència a les negociacions que l’Executiu obrirà amb empreses individuals per recolzar-les en el seu camí cap a les emissions zero.

Creixement econòmic

Malgrat les inversions requerides, els càlculs de la Generalitat també constaten que, a llarg termini, la posada en marxa de mesures per reduir emissions contaminants suposarà un rendiment econòmic considerable. Tenint en compte la futura penetració de les renovables al mercat i en encariment progressiu dels combustibles fòssils, la conselleria considera que, a partir del 2050, la indústria estalviarà fins a 1.200 milions d’euros a l’any.

De fet, Paneque ha volgut remarcar que la reducció d’emissions no ha d’implicar el final del creixement econòmic: «Es pot conjugar la descarbonització amb el creixement; la política climàtica pot combinar-se amb la inversió». La consellera fins i tot ha esmentat els exemples de països com Dinamarca o Suècia, que han sigut capaços de liderar en renovables sense perdre competitivitat.

La indústria, en el dia d’avui, suposa el 30% aproximadament de les emissions de gasos amb efecte hivernacle que es produeixen a Catalunya. «Cada vegada, al carrer, se sent parlar més sobre el canvi climàtic, que es percep en forma de fenòmens meteorològics», ha comentat Paneque. «Davant aquesta situació, institucions, món acadèmic, empreses i ciutadania estan alineades i d’acord a lluitar contra l’escalfament global, cosa que ens obliga a reduir les emissions», ha prosseguit.

La major part de les emissions de la indústria catalana es concentra en tres sectors, que són, segons l’informe, que hauran d’assumir més responsabilitats a l’hora de descarbonitzar-se. El sector químic (37,5%) és el que més emet, seguit de la indústria diversa (17,9%) i la producció de ciment artificial (16,3%).

Visió egoista

Després que es presentessin els detalls del document, representants de sectors clau han exposat la seva posició. «Estem convençuts que la descarbonització és el camí perquè des d’un punt de vista egoista; necessitem una economia circular i no contaminant que continuï produint aquí», ha assegurat Maria Mas, directora de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona.

Josep Casas, director de l’àrea d’energia i sostenibilitat de CECOT ha explicat que moltes empreses ja estan calculant les seves emissions de CO₂ i ha demanat més ambició: «És necessari que les inversions públiques arribin a les petites i mitjanes empreses, que de vegades ho tenen més complicat per accedir a ajudes en la línia de reduir emissions».

Notícies relacionades

Rebel·lió estudiantil a Castellbell i el Vilar (Bages) per les sortides i colònies: «Si no hi ha excursions, no hi ha insti»

L’incendi de l’AVE deixa retards de més d’una hora a l’alta velocitat entre Barcelona i Madrid

¿Però quins són els canvis d’hàbits que hauran de portar a terme les empreses per complir la reducció d’emissions necessària per arribar a la neutralitat climàtica el 2050? El full de ruta, segons l’informe, passa per potenciar l’autoconsum d’energia fotovoltaica, millorar l’eficiència energètica i optimització de processos, però també l’electrificació de processos tèrmics.

A més, també es proposa l’ús de nous materials, que impliquin menys generació d’emissions, i les accions per capturar i emmagatzemar CO₂. «Estem parlant d’un gir històric que ens portarà a un nou model», ha reafirmat Paneque. «En aquest segle, que suposarà la desaparició dels combustibles fòssils, tenim elements perquè Catalunya es converteixi en referent en el procés de descarbonització», ha conclòs la consellera.