El Congrés dona llum verda a la reforma de la dependència

La nova llei obliga l’Estat a assumir el 50% del finançament, cosa que impedeix que hi hagi futures retallades en l’aportació estatal. Així mateix, el Govern s’ha compromès a invertir 6.200 milions entre aquest exercici i el pròxim, la partida més gran de la història. Segons Ignacio Gamboa, president de l’Associació Estatal d’Entitats de Serveis d’Atenció a Domicili (Asade), aquest import hauria de servir per "augmentar el nombre de destinataris dels serveis d’ajuda, reduir les llista d’espera, i millorar les prestacions dels usuaris que ja reben atenció i les condicions sociolaborals dels professionals".

Hi coincideix José Manuel Ramírez, president de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, que assenyala que la prioritat han de ser "les 255.450 persones que es troben en la llista d’espera, incrementar les prestacions, augmentar les intensitats dels serveis i millorar els salaris i condicions laborals del personal".

Quant a això, el president de la Federació Empresarial de la Dependència, Ignacio Fernández-Cid, apunta que el compromís d’inversió estatal "és un pas important" però cal "anar més enllà i dotar la dependència d’un model de finançament estable, suficient i previsible". "Un dret universal no pot estar condicionat cada any a la disponibilitat pressupostària i l’increment estatal ha de ser addicional, sense que les comunitats redueixin l’esforç".

El gran desafiament

Notícies relacionades

Les «nefastes» condicions laborals deixen alumnes sords sense intèrpret a Girona

Una família denuncia un professor de l’IES Castellet per presumpta discriminació transfòbica a un menor trans

Tots tres apunten, a més, que el gran desafiament és el dèficit estructural de professionals, que ja provoca que el sistema de dependència estigui "al límit de la seva capacitat operativa". Les patronals calculen que ja fan falta 160.000 treballadors i, a causa de l’envelliment de la població, abans del 2030 en faran falta entre 261.000 i 639.000 addicionals. El problema és que les condicions laborals i salarials, juntament amb cert desprestigi de la professió, provoquen que molts treballadors no vulguin dedicar-se al sector.

Una mesura que no inclou la llei i que segons el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi) és necessària reduir els copagaments. Segons la seva opinió, el sistema d’ajuda és "confiscatori" perquè moltes prestacions tenen un cost per a l’usuari, cosa que "expulsa persones i famílies" senceres.