Catalunya tindrà un observatori de salut mental inèdit a Espanya

La creació de l’observatori és un dels anuncis que fa un any va formular la nova directora del Pacte Nacional per la Salut Mental, Laia Arnal, que va substituir la primera responsable d’aquesta àrea al Govern de Salvador Illa, que només va exercir durant uns mesos. L’organisme dona resposta a la necessitat de prendre el pols a les polítiques de salut mental, amb els seus avenços o retrocessos. Es tracta d’una antiga demanda de les entitats socials catalanes per poder avaluar els resultats dels programes assistencials, mèdics i socials.

L’objectiu és que, a partir d’aquest any, s’actualitzin anualment gairebé 50 indicadors diferents. Entre d’altres, hi figuren els referits al benestar emocional de la població. Juntament amb aquests, també constaran dades referents als serveis clínics de salut mental infantil i juvenil i d’adults que ofereix el CatSalut al conjunt de la població. A més d’aquesta informació objectiva, s’hi inclouran estadístiques sobre la percepció dels ciutadans sobre la seva salut mental. Aquest bloc inclourà el benestar digital de la ciutadania.

El segon gran bloc d’informació el constituirà la relacionada amb els serveis assistencials. Es tracta de tots els recolzaments que tenen a veure amb la resposta social i sanitària a un problema de salut mental. Finalment, l’observatori també mesurarà els condicionants psicosocials. D’acord amb la visió comunitària que incorpora el Pacte Nacional –és a dir, amb la concepció de la salut mental com una cosa relacionada no només amb la salut, el cos i els hospitals, sinó amb les condicions de vida de cada persona i els seus recursos econòmics i socials–, l’organisme incorporarà informació derivada de les condicions de vida personals, ja que l’accés a l’habitatge, l’ocupació i la xarxa familiar i social influeixen, segons tots els experts, en l’evolució de la salut mental dels ciutadans.

La intenció de l’observatori és doble. D’una banda, l’objectiu és examinar, any rere any, si milloren els indicadors relacionats amb el benestar emocional de la població catalana. De l’altra, també es proposa analitzar la relació existent entre les condicions socioeconòmiques i l’evolució de la salut dels ciutadans mitjançant la utilització de dades creuades entre els tres blocs d’informació. La feina de l’observatori quedarà integrada a les tasques del Pacte Nacional, que disposa d’un pressupost global de 25 milions.

Notícies relacionades

Les «nefastes» condicions laborals deixen alumnes sords sense intèrpret a Girona

Una família denuncia un professor de l’IES Castellet per presumpta discriminació transfòbica a un menor trans

Nova eina

Altres comunitats autònomes sí que disposen de dades de salut mental, en el context dels indicadors clínics de salut, però no incorporen l’encreuament de dades amb l’àmbit social que planteja l’observatori català. De fet, el Ministeri de Sanitat compta entre els seus objectius disposar d’un Sistema de Vigilància de Salut Mental per poder sistematitzar les dades circumscrites, això sí, a l’àmbit estrictament sanitari: el dels trastorns i patologies mentals.