Els bombers troben cada any 150 ancians morts en soledat

3Cat va emetre ahir el documental El cas de l’Avi Pistoler, que explica la història d’un jubilat pacífic de Barcelona que, de la nit al dia, es va convertir en atracador. El primer robatori que va perpetrar, tapant-se la cara amb una mitja i encanonant amb una pistola falsa, va ser contra el seu propi banc, amb els treballadors del qual dies abans havia mantingut una discussió. El segon cop va ser contra una altra oficina bancària. Després, va robar en dues farmàcies, de les quals, a més, es va endur pastilles de Viagra. I, abans de ser detingut, va cometre un cinquè assalt en una perfumeria. Cinc delictes en sis dies.

El documental de 3Cat, produït per EL PERIÓDICO i per La Lupa, parteix d’un dels successos més cridaners de la crònica negra per acabar parlant d’una realitat més incòmoda: la soledat en les societats modernes. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, més de 300.000 ancians viuen sols a Catalunya. I, a Barcelona, els bombers troben anualment 150 persones grans que han mort en soledat.

Jesús Montroig és l’Avi Pistoler, el veí que, després de complir els 70 anys, va assaltar bancs i farmàcies durant la seva setmana de fúria del febrer del 2017. En el documental, Montroig narra en quin context es van cometre uns delictes pels quals va acabar sent condemnat a més de 16 anys de presó. Parla també de la soledat que el va envoltar quan va morir la Carmen, la seva dona. I de com, durant els mesos previs als atracaments, va acabar perdent el cap.

Al documental acaben aflorant molts dels mals que Montroig comparteix amb persones que envelleixen sense família i sobre els quals el cap dels Bombers de Barcelona, Sebastià Massagué, fa anys que crida l’atenció. "Cada any tenim una mitjana de 150 serveis en què se’ns demana que obrim un domicili tancat i, a l’interior, hi trobem una persona d’entre 60 i 80 anys que vivia sola i que ha mort sense que ningú se n’adonés. Una estadística molt preocupant", adverteix Massagué.

Sense dades

El més greu d’aquests casos és que són els veïns del difunt els que truquen als Bombers de Barcelona perquè noten al replà "una olor desagradable". És a dir, és la pudor del cadàver en descomposició el que avisa de la mort. La qual cosa també significa que ningú ha trobat a faltar aquestes persones. "Normalment els trobem al sofà i al llit, però, a vegades, són a terra", descriu.

No hi ha dades que radiografiïn amb exactitud el fenomen de les persones que moren en soledat a Barcelona, o a la resta de Catalunya. Els bombers de la capital catalana només han pogut compilar els casos en què se’ls activa per accedir al domicili sense claus. Però si la mort en soledat la pateixen persones que havien deixat una clau a algú de la comunitat, els veïns obren la porta sense trucar als bombers i, en conseqüència, aquests casos no es compten entre els 150 anuals que consten a Massagué.

Notícies relacionades

Les «nefastes» condicions laborals deixen alumnes sords sense intèrpret a Girona

Una família denuncia un professor de l’IES Castellet per presumpta discriminació transfòbica a un menor trans

Tampoc els Mossos d’Esquadra, que sempre són presents en aquestes morts, els enumeren. Els policies centren el seu interès a investigar aquells casos que poden haver tingut un origen criminal, una minoria ínfima del total. I el Sistema d’Emergències Mèdiques, per la seva banda, els metges del qual certifiquen les defuncions, no entren a valorar en quines circumstàncies vivia el difunt. Únicament els bombers barcelonins han anat prenent notes d’aquests serveis coneguts amb el nom d’obertura amb exitus.

Des de l’Ajuntament de Barcelona es destinen recursos per combatre aquesta soledat. També des de la Generalitat. Hi ha serveis que funcionen bé, com els de teleassistència o treballadors socials que atenen ancians com l’Avi Pistoler. Montroig rep setmanalment la visita d’una persona que passeja amb ell i, cada dues setmanes, l’assistència d’una dona de la neteja que higienitza el seu àtic. Però amb aquestes mesures no n’hi ha prou per omplir els dies de Montroig, ni per mantenir el seu pis net.