Meteorologia

El Mediterrani en alerta per un potent cicló que podria convertir-se en un medicà

El sistema avança entre Malta, Líbia i Sicília sobre unes aigües excepcionalment càlides i podria adquirir característiques tropicals els pròxims dies

Podria evolucionar cap al que popularment es coneix com un 'medicane', de les paraules angleses 'mediterranean' i 'hurricane'

Imatge del Medicá Samuel del març de 2026.

Imatge del Medicá Samuel del març de 2026. / ESA’s Meteosat

4
Es llegeix en minuts
Joan Soler

El Mediterrani central està sota vigilància per l’evolució d’un potent cicló que durant els pròxims dies recorrerà el sector central i oriental del mar i que podria arribar a adquirir característiques tropicals. Si es donen les condicions necessàries, el sistema podria evolucionar cap al que popularment es coneix com un 'medicane' -de les paraules angleses 'mediterranean' i 'hurricane' - i que en català rep el nom de medicà.

Segons explica Gori Masip, meteoròleg de 3Cat, el sistema de tempestes es va desenvolupar aquest dilluns entre el nord d’Àfrica, Malta i Sicília. La previsió és que la baixa s’aprofundeixi lleugerament mentre es desplaça progressivament cap a l’est.

El punt clau serà comprovar què passa durant el seu recorregut sobre unes aigües mediterrànies excepcionalment càlides. Perquè es pugui parlar pròpiament d’un medicà, el cicló hauria d’aconseguir organitzar les tempestes al voltant del centre de la depressió i desenvolupar un nucli càlid.

Un Mediterrani excepcionalment calent

Un dels principals ingredients que poden afavorir aquesta evolució és la temperatura del mar després d’un estiu extraordinàriament càlid. En alguns sectors mediterranis, l’aigua ha assolit o superat els 30ºC.

Masip recorda que aquest estiu les aigües que envolten la península Ibèrica han registrat valors rècord. Un dels més destacats es va produir a la boia de sa Dragonera, a les illes Balears, que el 5 d’agost va arribar als 33,02ºC, el valor més elevat observat mai a la xarxa de boies de Ports de l’Estat.

Aquestes temperatures elevades permeten que el mar aporti una gran quantitat d’humitat i energia a l’atmosfera. Si coincideixen amb l’arribada d’aire més fred a les capes altes i amb una depressió prou profunda, les tempestes es poden intensificar i organitzar al voltant del centre de la baixa.

Aquesta és precisament la situació que es pot produir aquests dies al Mediterrani central, on l’entrada d’aire més fred trobarà unes aigües que encara conserven bona part de la calor acumulada durant l’estiu.

Encara no es pot parlar d’un medicà confirmat

La principal incògnita és si el cicló acabarà fent el pas necessari per convertir-se en un sistema amb característiques tropicals. Tal com assenyala el meteoròleg de 3Cat, un cicló mediterrani no és necessàriament un medicà.

Perquè rebi aquesta consideració, la depressió ha d’experimentar una transformació interna, amb la formació d’un nucli càlid i una estructura de tempestes més simètrica al voltant del centre.

Alguns models meteorològics indiquen que aquesta evolució podria produir-se durant aquesta setmana, però la incertesa encara és elevada. Per aquest motiu, de moment cal parlar d’una possibilitat i no d’un medicà confirmat. Les imatges del satèl·lit Meteosat d’aquest dilluns ja mostraven, això sí, una certa organització del sistema.

La previsió d’aquests petits ciclons és especialment complexa, perquè variacions relativament petites en la situació atmosfèrica poden alterar-ne de manera significativa tant la intensitat com la trajectòria.

Malta, Líbia, Sicília i el sud d’Itàlia, sota observació

Les darreres simulacions situen Malta i el nord de Líbia entre les zones que caldrà seguir amb més atenció, juntament amb Sicília i l’extrem sud de la península Itàlica.

Entre aquest dimarts 15 i dimecres 16 de setembre, el centre de baixes pressions tendiria a avançar cap a l’est fins a situar-se entre la costa oriental de Líbia i el mar Jònic. És durant aquesta etapa quan alguns models dibuixen una circulació més compacta i organitzada.

Posteriorment, entre dimecres i dijous, el cicló podria continuar el seu recorregut en direcció a Grècia i Creta, tot i que la trajectòria encara pot variar.

La ubicació exacta del centre de la depressió serà determinant. Un desplaçament d’uns centenars de quilòmetres pot modificar notablement les zones afectades per les precipitacions més intenses, les ratxes de vent i el temporal marítim.

El temporal pot ser important encara que no es converteixi en un medicà

Més enllà de si el cicló acaba reunint tècnicament les condicions per ser qualificat de medicà, el sistema pot generar un episodi meteorològic important.

La combinació d’una atmosfera molt inestable amb la gran aportació d’humitat d’un Mediterrani calent pot afavorir tempestes molt intenses i acumulacions elevades de precipitació a les zones afectades pel recorregut de la baixa.

Els medicans són ciclons mediterranis que poden arribar a presentar una estructura similar a la dels ciclons tropicals, amb un centre ben definit, bandes de tempestes organitzades i, en determinades ocasions, una configuració visual semblant a un ull. Són, però, molt més petits que els grans huracans atlàntics i els mecanismes de formació tampoc són exactament els mateixos.

Notícies relacionades

Els seus principals riscos no es limiten al vent. Les pluges torrencials, les inundacions sobtades i els forts temporals marítims poden convertir-se en els efectes més perillosos d’aquests sistemes.

De moment, segons l’anàlisi del meteoròleg, caldrà seguir l’evolució de la baixa i les pròximes actualitzacions dels models per determinar si el cicló completa la transició cap a un medicà i, sobretot, quina serà la seva trajectòria definitiva.