L’Estat va renunciar a fons europeus per a la dessalinitzadora de la Tordera

Com que el pressupost europeu per al Pla de Recuperació s’havia d’executar al llarg del 2026 i les obres de la dessalinitzadora encara no estan licitades, el ministeri liderat per Sara Aagesen es va veure obligat, a finals del 2025, a retirar la planta de Blanes de la documentació. La decisió es va començar a plantejar en la revisió del Pla de Recuperació espanyol portada a terme a finals del 2025. No obstant, no va ser ferma fins al 4 de juny, quan Espanya va sol·licitar formalment eliminar la mesura C5.I5, finançada amb préstecs europeus. L’acció C5.l5 estava orientada a recuperar aqüífers mitjançant recursos alternatius i incloïa projectes de dessalinitzadores a les conques internes catalanes, entre els quals l’estació Tordera II, però també la dessalinitzadora del Foix, entre Cunit i Cubelles, per a la qual a dia d’avui no existeix un calendari clar.

Al juny, fonts del Govern espanyol van donar a entendre que Europa havia rebutjat subvencionar les dessalinitzadores catalanes i fins i tot es va arribar a publicar en alguns mitjans. Però els documents oficials, ara, confirmen que no va ser Brussel·les qui va excloure unilateralment la dessalinitzadora catalana dels Next Generation, sinó que va ser el Govern central qui va demanar retirar la mesura al considerar que no podia executar-se a temps. A partir d’aleshores, la Comissió va donar el vistiplau al pla revisat el 17 de desembre del 2025 i el Consell de la UE el va aprovar formalment el 20 de gener del 2026.

El canvi va obligar llavors l’Estat a activar una via alternativa per tirar endavant Tordera II. Aquesta solució està a punt de formalitzar-se i, segons apunten fonts de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, les pròximes setmanes està prevista la signatura del conveni entre la Generalitat i la societat estatal Acuamed, que ha de fixar el nou esquema de finançament i permetre avançar en una infraestructura estratègica. La inversió estimada puja a 290 milions i es canalitzarà a través d’Acuamed. La proposta preveu que 145 milions surtin inicialment de fons propis de la Direcció General de l’Aigua i que els altres 145 s’obtinguin mitjançant finançament extern, previsiblement a través del Banc Europeu d’Inversions o una altra entitat. Els diners s’avançaran per fer possible l’obra, però després es recuperaran mitjançant una tarifa d’amortització. El conveni haurà de concretar garanties, condicions i fórmula de pagament.

L’esquema traslladat pel secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, fixa un termini màxim de recuperació de 25 anys des de l’inici de l’explotació, amb un interès del 2% per a la part aportada per la Direcció General de l’Aigua i les condicions que obtingui Acuamed per al tram finançat amb deute. La Generalitat haurà d’assumir a més les expropiacions i els projectes bàsics o avantprojectes ja redactats i adjudicats. Un cop estigui signat el conveni, es podrà desencallar la licitació.

Mecanisme complex

Notícies relacionades

Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia: "Gairebé cap ciutat a Espanya està al marge de pluges torrencials"

Catalunya assumeix la gestió de l’IMV i la renda garantida junts

La falta de finançament europeu ha provocat que el Govern central hagi optat per sostenir Tordera II amb recursos estatals però, en canvi, ha deixat per més endavant la dessalinitzadora del Foix, una infraestructura que sempre havia anat lligada a la de Blanes, que es converteix ara en la prioritat immediata. El ministeri manté l’actuació de Cunit, però sense una fórmula de finançament tancada. Cal remarcar que el mecanisme perquè Brussel·les sufragués les plantes era complex.

Les autoritats europees han expressat dubtes en diverses ocasions sobre la dessalinització. En realitat, la justificació per assolir pressupost comunitari es basava en el manteniment dels aqüífers (si es treu aigua de la dessalinitzadora, no s’exploten masses d’aigua subterrània ja molt minvades). Però el consum energètic elevat i l’impacte ambiental continuen preocupant la comissió de Medi Ambient, que ara s’estalvia el complex argument que sustentava l’hipotètic pagament per una nova planta de dessalinització.