El 50,8% dels manresans parla de manera habitual en català, més de 18 punts per sobre de la mitjana de Catalunya

En un context de regressió de l’ús social del català, Manresa és una ciutat pionera a Catalunya en realitzar una Enquesta d’Usos Lingüístics, que permet afinar a nivell local els resultats obtinguts en les enquestes quinquenals que encomana el departament de Política Lingüística i, a partir d’aquí, aportar-hi solucions. Els resultats d’aquesta enquesta revelen que, en un context creixent de diversitat lingüística a la ciutat, el català continua sent la llengua més utilitzada en el dia a dia per la majoria de la població manresana. El 50,8 % dels veïns de la ciutat parlen català de manera habitual, un percentatge molt superior al del conjunt de Catalunya (32,6%, o sigui 18 punts per sobre), i a prop del 59,6% que registra la Catalunya Central. On el català és més parlat de forma habitual és a les Terres de l’Ebre (66,8%), mentre que on l’ús ha retrocedit més és a l’àrea metropolitana (24,7 %).

«No val a badar»

«És evident que estem en un moment crític, i que si no fem alguna cosa nosaltres no ho farà ningú més. Estem en un llindar que no val a badar», ha assenyalat l’alcalde, Marc Aloy. La competència d’ús del català no és només amb el castellà, sinó que Manresa «és una ciutat amb una diversitat lingüística i cultural important», ha afegit, en comentar que l’enquesta també revela que el 54% dels manresans passen del català al castellà quan l’interlocutor canvia de llengua.

«No canvïis mai!»

És per aquest motiu que l’Ajuntament de Manresa ha posat en marxa la campanya «No canvïis mai!», que té l’objectiu de fomentar que es mantinguin les converses en català, tenint en compte que el 98,1% dels manresans entenen aquesta llengua. «Llavors, per què carai canviem la llengua?», es pregunta l’alcalde, que considera que fer-ho per educació o per la percepció que l’altra persona no entendrà el català fa «un flac favor a la llengua que és pròpia de la ciutat i que forma part de la nostra identitat».

Campanya amb Jan Buxaderas

La campanya lingüística, que és protagonitzada per l’actor manresà Jan Buxaderas (Balandrau), pretén «ajudar i donar eines a la ciutadania en tot tipus de contextos de la vida quotidiana per no canviar la llengua. Amb una mirada en positiu, un punt emotiva», destaca la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante. S’escamparà amb banderoles per la ciutat i el vídeo es difondrà per les xarxes socials. Es vol que la imatge de la campanya sigui visible en comerços i restaurants, i impulsar el voluntariat per la llengua específic per sectors com l’esport, el comerç i l’àmbit familiar-escolar.

Voluntat de ser referents

Manresa, que ja va ser de les primeres ciutats catalanes en posar en marxa el Pla Estratègic per a la Llengua Catalana el setembre del 2024, ha volgut continuar sent referent amb l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la ciutat, segons ha apuntat Infante. I, de fet, en les noves subvencions de la Generalitat que tenen per objectiu fomentar l’ús social del català, s’hi ha incorporat la possibilitat de fer una enquesta com la que s’ha fet a Manresa.

«Treballem per Manresa i també pel país»

Notícies relacionades

Les «nefastes» condicions laborals deixen alumnes sords sense intèrpret a Girona

Una família denuncia un professor de l’IES Castellet per presumpta discriminació transfòbica a un menor trans

L’enquesta manresana s’ha realitzat amb una mostra de 618 veïns, que van contestar telefònicament a finals del 2025 les preguntes que els hi va adreçar l’empresa Opinometre, la mateixa que va realitzar l’última per a la Generalitat. I amb les mateixes preguntes. «Hem volgut replicar l’enquesta que es fa a nivell nacional, perquè treballem per Manresa i també pel país. I aquestes dades també poden ser útils», ha remarcat Marc Orriols, assessor per la Llengua Catalana a l’Ajuntament de Manresa.Orriols assenyala que «a Manresa estem en avantatge perquè, en un context d’usos regressius, seguim sent majoria els que parlem habitualment en català».

El català domina en les gestions formals

L’enquesta també analitza els usos lingüístics en diferents situacions. El català predomina en bona part de les interaccions socials a Manresa, tot i que les relacions més informals presenten un ús més equilibrat entre català i castellà. Pel que fa a les gestions formals, també domina el català, però el castellà guanya pes en els tràmits estatals i en l’àmbit sanitari.