Aïllament social

'El cas de l’avi pistoler' o la soledat de la gent gran: cada any els Bombers recuperen 150 cadàvers a Barcelona

3Cat emet aquesta nit a les 22 hores el documental d'EL PERIÓDICO i la productora La Lupa sobre un jubilat pacífic de Barcelona que, d'un dia per l'altre, es va convertir en un atracador

El rerefons del documental d'EL PERIÓDICO sobre l''avi pistoler': va atracar perquè estava sol

'El cas de l’avi pistoler' o la soledat de la gent gran: cada any els Bombers recuperen 150 cadàvers a Barcelona

Zowy Voeten / EPC

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aquest dimarts s'emet per 3Cat a les 22.00 hores el documental ‘El cas de l’Avi Pistoler’, que explica la història d'un jubilat pacífic de Barcelona que, de la nit al dia, es va convertir en un atracador. El primer robatori que va perpetrar, cobrint-se el rostre amb una mitja i encanonant amb una pistola falsa, va ser contra el seu propi banc, amb els treballadors del qual dies abans havia mantingut una discussió. El segon cop va ser contra una altra oficina bancària. Després, va robar en dues farmàcies, de les quals a més es va endur pastilles de Viagra. I, just abans de ser detingut, un cinquè assalt en una perfumeria. Cinc delictes en sis dies.

El documental de 3Cat, produït per EL PERIÓDICO i per La Lupa, parteix d'un dels successos més cridaners de la crònica negra per acabar parlant d'una realitat molt més incòmoda: la soledat en les societats modernes. Segons l'Institut d’Estadística de Catalunya, més de 300.000 persones grans viuen soles a Catalunya. I, a Barcelona, els bombers troben anualment 150 persones grans que han mort en soledat.

Un atracador solitari

Jesús Montroig és l'‘avi pistoler’, el veí que després de complir els 70 anys va assaltar bancs i farmàcies durant la seva setmana de fúria del febrer del 2017. En el documental, Montroig narra en primera persona en quin context es van cometre uns delictes pels quals va acabar sent condemnat a més de 16 anys de presó. Parla també de la soledat que el va envoltar quan va morir Carmen, la seva dona. I com, durant els mesos previs als atracaments, va acabar perdent el cap.

En el documental, reconstruint la vida de Montroig abans i després dels atracaments, acaben aflorant molts dels mals que Montroig comparteix amb persones que envelleixen sense família i sobre els quals el cap dels Bombers de Barcelona, Sebastià Massagué, fa anys que crida l'atenció. «Cada any tenim una mitjana de 150 serveis en què se'ns demana que obrim un domicili tancat i, a l'interior, trobem una persona d'entre 60 i 80 anys que vivia sola i que ha mort sense que ningú se n'adonés. Una estadística molt preocupant», adverteix Massagué.

El més greu d'aquests casos, o el més trist segons Massagué, és que són els veïns del difunt els qui truquen als Bombers de Barcelona perquè noten al replà «una olor desagradable». És a dir, és la pudor del cadàver en descomposició, convertida en una molèstia per a la comunitat de l'escala, el que avisa de la mort. La qual cosa significa també que, durant tot el temps transcorregut entre la defunció i les males olors, ningú ha trobat a faltar aquestes persones. «Normalment els trobem al sofà i al llit, però, de vegades, són a terra», descriu.

Sense dades

No existeixen dades que radiografiïn amb exactitud el fenomen de les persones que moren en soledat a Barcelona, o a la resta de Catalunya. Els bombers de la capital catalana només han pogut recopilar els casos en què són activats per poder accedir al domicili sense claus. Però, per exemple, si la mort en soledat la pateixen persones que havien deixat una clau a algú de la comunitat, els veïns obren la porta sense trucar als bombers i, en conseqüència, aquests casos no es compten entre els 150 anuals que consten a Massagué.

Tampoc els Mossos d’Esquadra, que sempre són presents en aquestes morts, els enumeren. Els policies centren només el seu interès a investigar aquells casos que poden haver tingut un origen criminal, una minoria ínfima del total. I el Sistema d’Emergències Mèdiques, per la seva banda, els metges del qual certifiquen les defuncions, no entra a valorar en quines circumstàncies vivia el difunt. Únicament els bombers barcelonins han anat prenent notes d'aquests serveis coneguts amb el nom d'‘obertura amb èxitus’.

Des de l'Ajuntament de Barcelona es destinen recursos per combatre aquesta soledat. També des de la Generalitat. Existeixen serveis que funcionen bé com els de teleassistència o treballadors socials que atenen persones grans com l'‘avi pistoler’. Montroig rep setmanalment la visita d'una persona que passeja amb ell i, cada dues setmanes, l'assistència d'una dona de la neteja que higienitza el seu minúscul àtic. Però aquestes mesures no són suficients per omplir els dies de Montroig, ni tampoc per mantenir el seu pis net.

Notícies relacionades

Massagué, sense restar responsabilitat a les administracions, lamenta que els barcelonins s'hagin tornat més individuals i que les persones joves no preguntin a la gent gran de la seva escala què necessiten. O s'interessin per ells si fa massa temps que no els veuen.

Més homes que dones

Segons les dades de Bombers de Barcelona, dos terços dels 150 serveis d'‘obertura amb èxitus’ corresponen a homes i un, a dones. Malgrat que elles viuen més temps, ells, quan enviduen, tendeixen a aïllar-se més. Els homes no cuiden tant les seves relacions socials i es van tancant en si mateixos. D'aquesta manera, com l'‘avi pistoler’, es converteixen en candidats a viure i, potser, a morir en soledat.