De la investigació al pacient: el repte de la salut del futur

Catalunya compta amb un dels ecosistemes de salut més dinàmics i innovadors d’Europa. Hospitals punters, centres d’investigació i universitats reconeguts mundialment i un teixit empresarial i professional que situen el país com a punta de llança d’aquest sector. Però els reptes són ingents i els canvis cada vegada més ràpids, davant una societat envellida i que tendeix a cronificar les seves malalties.

Aquests van ser alguns dels punts tractats en un fòrum organitzat per EL PERIÓDICO al Recinte Modernista de Sant Pau, sota el títol Catalunya, motor d’innovació en salut. Representants de l’Administració, d’empreses i professionals del sector van debatre sobre els grans reptes de futur i van incidir en la importància de la col·laboració publicoprivada, de la inversió en R+D, la fidelització del talent, la necessitat d’una regulació més àgil i van posar en relleu la prevenció com a gran arma contra emergències mèdiques com l’ictus.

Va arrencar la jornada la consellera de Salut, Olga Pané, reivindicant la innovació com la principal via per afrontar els grans canvis demogràfics, climàtics i científics que tensaran el sistema sanitari les pròximes dècades. Davant un públic que va omplir la sala del Sant Pau, va recordar que Catalunya podria arribar als nou milions d’habitants cap al 2040, amb dos milions de persones de més de 65 anys. «¿Com faran les societats desenvolupades dels nostres estats del benestar per afrontar aquest repte? Innovant; no hi ha cap altra», va afirmar la consellera. Pané va defensar que aquesta innovació ha de ser tant científica com organitzativa i estar estretament lligada a la tecnologia i als nous avenços per garantir la sostenibilitat d’un sistema que cada any registra 100.000 noves targetes sanitàries.

La consellera va destacar el pes econòmic del sector de la salut a Catalunya, que representa el 7,6% del PIB i reuneix més de 1.600 empreses i més de 300.000 llocs de treball. «Gastar en salut és invertir; ara i en el futur, sobretot en el futur», va subratllar, però va aprofundir que innovar no només és captar inversió, sinó aconseguir que els avenços es tradueixin en millors resultats per als pacients. «El resultat final s’ha de veure a la pràctica assistencial», va concloure, defensant una connexió més gran entre investigació, empreses i sistema sanitari i una avaluació rigorosa de quines innovacions aporten valor i poden incorporar-se amb garanties i equitat.

Un gran ‘hub’ de salut

Catalunya té els ingredients per consolidar-se com un dels grans ecosistemes europeus de salut i ciències de la vida, però necessita accelerar els processos administratius, simplificar la regulació i reforçar la col·laboració entre el sector públic i el privat. Aquesta és una de les principals conclusions de la taula rodona El pes estratègic del sector farmacèutic en l’economia catalana, en què van participar Jordi Sánchez, CEO de Bayer Iberia, i Robert Fabregat, director general de Biocat.

Catalunya concentra el 44% de les plantes de producció de medicaments de l’Estat i genera la meitat de les exportacions farmacèutiques. Segons les dades exposades durant el debat, el sector farmacèutic contribueix amb 7.800 milions d’euros al PIB català i genera 85.000 llocs de treball directes, indirectes i induïts. Per a Jordi Sánchez, un dels principals atractius de Catalunya és precisament la suma d’actius que formen l’ecosistema: investigació, professionals qualificats i una xarxa hospitalària de referència.

Però disposar d’aquest potencial no és suficient. «El que necessitem és que tot això s’uneixi a aquesta agilitat de processos, a fer que les coses passin i passin més ràpid», va advertir Sánchez, ja que «una innovació que no arriba al pacient sempre serà una innovació incompleta», va concloure.

Des de la seva experiència al capdavant del Biocat, Robert Fabregat va jutjar que Catalunya ja ha superat l’etapa de ser una promesa del sud d’Europa i és avui «un dels ecosistemes de referència» al continent.

Un dels reptes actuals i que va centrar el debat va ser la legislació i els seus temps. «La regulació no és dolenta», va sentenciar Fabregat, argumentant que garanteix l’evidència científica, la privacitat i la confidencialitat. El problema, va afegir, són «les excessives capes i fragmentacions a Europa», que acaben alentint la presa de decisions i l’adopció de la innovació. En la mateixa línia, Jordi Sánchez va defensar que la regulació ha de ser «proporcionada i compatible amb la inversió» i convertir-se en una palanca de competitivitat i d’atracció de capital.

Un altre dels eixos del debat va ser la necessitat d’entendre la indústria i el sistema públic com a parts d’un mateix ecosistema. «La indústria farmacèutica i el sector públic són dues cares de la mateixa moneda», va afirmar Fabregat. La pandèmia de covid va aparèixer com el principal exemple d’aquesta cooperació, una experiència que hauria de servir ara per abordar nous reptes i compartir riscos. En vista de la gran competència internacional, el director general de Bayer Iberia, Jordi Sánchez, va assenyalar tres pilars: «investigació i desenvolupament, capacitat productiva i talent».

Precisament, fidelitzar talent continuarà sent clau. Sánchez va considerar que la millor fórmula és oferir projectes amb propòsit i continuïtat, mentre que Fabregat va destacar que el talent disposa avui de més oportunitats per tornar després d’haver treballat a l’estranger.

L’ictus i la seva prevenció

La segona taula de debat es va centrar a analitzar un cas concret: l’ictus, la prevenció i la incorporació de noves eines per garantir la qualitat de vida als pacients. Aquesta és una malaltia que pateixen cada any més de 13.000 persones a Catalunya i que continua sent un dels principals reptes de salut pública per la seva mortalitat, però també per les seqüeles físiques, cognitives, emocionals i socials que deixa. «Una de cada quatre persones de més de 25 anys patirà un ictus al llarg de la seva vida», va advertir Yolanda Silva, cap del servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona.

L’impacte d’aquesta malaltia no és només sanitari, afecta també les famílies, la feina i l’economia. El 74% de les persones que cuiden persones que han patit un ictus a Catalunya són dones, sovint dones d’edat avançada, segons les dades exposades durant el debat. «Hi ha un cost molt important des del punt de vista humà i social», va destacar la directora de la Fundació Ictus, Esther Duarte.

Davant aquesta realitat, els participants en la taula van defensar un canvi de paradigma: passar d’un sistema essencialment reactiu a un model que situï la prevenció al centre. El director de l’àrea assistencial del Servei Català de la Salut, Ignasi Carrasco, va recordar que l’atenció primària ja treballa en la prevenció del risc cardiovascular, amb especial atenció al control de la hipertensió, la diabetis, el colesterol i el tabaquisme.

En les persones que ja han patit un ictus, el repte és evitar un segon episodi. Silva va reivindicar la importància d’explicar al pacient què ha provocat l’episodi i quin paper exerceix el tractament. «Si no els expliquem què han tingut i per què, serà molt difícil que hi hagi una adherència al tractament», va assenyalar la neuròloga. La prevenció secundària passa així tant pels medicaments com pel control dels factors de risc i els hàbits de vida.

Carrasco va advocar per una atenció integrada que connecti l’hospital, l’atenció primària, la rehabilitació i els serveis socials. I Duarte va afegir: «No ens centrem només en la fase aguda, hi ha tota una vida després d’un ictus».

En aquest sentit, Silva va destacar la recent creació del programa Pacient Expert en Ictus del Departament de Salut, pel qual s’ha elaborat una guia i que aquest mes de setembre arrencarà amb una prova pilot.

Tecnologia de futur

La tecnologia apareix com una altra de les grans aliades. Els participants van destacar el potencial dels dispositius capaços de detectar arrítmies, la telemedicina i la intel·ligència artificial aplicada al diagnòstic. El sistema Teleictus, per exemple, permet que un neuròleg assessori a distància professionals d’hospitals que no disposen d’un especialista, accelerant la presa de decisions i l’accés als tractaments.

D’altra banda, per millorar la rehabilitació dels pacients, s’estan aplicat programes de realitat virtual immersiva afegits la rehabilitació convencional amb bons resultats.

Sebastian Guth: «La sanidad es un deporte de equipo»

Chief Operating Officer de Bayer Pharmaceuticals

-¿Quines creu que són les decisions clau que Europa ha de prendre avui per garantir que es mantingui a l’avantguarda de la innovació mèdica durant la pròxima dècada?

-Europa ha estat a l’avantguarda, no obstant, avui dia hem perdut gran part de la nostra competitivitat. Hi ha cinc aspectes en què hem de centrar-nos: l’accés a talent i científics de primer nivell, l’accés a capital, un entorn regulatori predictible i fiable, un marc sòlid de propietat intel·lectual i estar disposats a pagar per la innovació.

-A això s’hi suma la pressió que suporten els sistemes sanitaris a causa de l’envelliment de la població i a les malalties cròniques. ¿Com pot la innovació ajudar a millorar els resultats per als pacients i, al mateix temps, garantir la sostenibilitat dels sistemes sanitaris?

-Cal impulsar innovacions que realment repercuteixin no només en la qualitat i l’esperança de vida, sinó que també avancin cap a la prevenció i cap a la cura de malalties. Prenguem com a exemple l’ictus: lamentablement, a Espanya es registren cada any 110.000 casos d’ictus o d’accidents isquèmics transitoris (AIT) greus, cosa que comporta un cost de 9.000 milions d’euros. És una xifra molt elevada per a la societat; per això, la nostra tasca com a innovadors del sector consisteix a millorar les perspectives d’aquests pacients i, alhora, ajudar a reduir el cost total de l’atenció. Un esforç conjunt, sens dubte. Perquè molts dels reptes a què s’enfronta avui la sanitat no poden ser resolts per un sol agent.

Notícies relacionades

El temporal afluixarà a la tarda, però s’esperen xàfecs torrencials dispersos a Catalunya

Canvi d’hora a Espanya: el BOE confirma quan serà el canvi a l’horari d’hivern

-¿Com es tradueix en la pràctica una col·laboració exitosa entre governs, les empreses privades, les associacions de pacients i la indústria?

-Sempre dic que la sanitat és un esport d’equip. I així és realment: cap de nosaltres pot aconseguir un canvi significatiu per si sol. Al parlar de col·laboració, tot comença per la confiança. És el compromís de passar de les paraules als fets, perquè les accions valen més que les paraules. Però també es tracta de la disposició a supervisar realment el progrés i l’impacte al llarg del camí.