Estudis a l’alça

Rècord d’alumnes d’FP a Catalunya: el curs arrenca aquest dilluns amb 176.335 estudiants, 15.475 més que el curs passat

Catalunya estrena sis nous estudis públics: de graus mitjans de Serveis Funeraris o de Seguretat Ferroviària fins a graus superiors d’Arts del Vidre o Piragüisme en Aigües Tranquil·les

L’FP s’enlaira com a alternativa «pràctica i flexible» al batxillerat: els alumnes creixen un 32% en sis anys a Catalunya

Els canvis socials desborden el sistema educatiu: «L’escola funciona amb l’imaginari d’una societat que ja no existeix»

Alumnado del Institut Tecnològic de Barcelona, el curso pasado.

Alumnado del Institut Tecnològic de Barcelona, el curso pasado. / Jordi Otix

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La formació professional (FP) continua guanyant pes i prestigi a Catalunya, amb un reconeixement cada vegada més gran dels cicles de grau superior, sobretot dels vinculats a l’àmbit tecnològic; tot i que manté pendent el repte de deixar definitivament enrere l’estigma que encara arrossega bona part dels cicles de grau mitjà, considerats encara per alguns com una opció «de segona» per als alumnes amb pitjors resultats acadèmics.

En aquest context, aquest dilluns arrencarà el curs per a 176.335 estudiants, 15.475 més que l’any passat, amb una matrícula pràcticament repartida a parts iguals entre els cicles de grau mitjà (86.891 alumnes) i els de grau superior (85.359). S’hi afegeixen 3.200 estudiants d’FP bàsica, dirigida a joves que no han obtingut el títol d’ESO, i 885 matriculats en cursos d’especialització.

Un curs que comença amb sis noves titulacions públiques, entre les quals destaca el nou grau mitjà de Serveis Funeraris, que s’estrena en dos instituts públics: el Montserrat Roig de Terrassa i el Gaudí de Reus. També debuta el cicle formatiu de grau mitjà de Seguretat, amb perfil professional en l’àmbit ferroviari, que s’ofereix a l’Institut de Mollet del Vallès i està orientat a formar professionals per treballar, entre altres llocs, com agents d’estació o en tasques d’atenció a l’usuari i control de títols de transport.

Mentre que a batxillerat el 84,6% dels alumnes estudien al seu propi municipi, el percentatge baixa al 75,5% en els cicles formatius de grau mitjà i es desploma fins al 45,7% en els de grau superior

Entre els nous ensenyaments de grau superior figura Arts del Vidre, que s’imparteix a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Llotja de Barcelona, en horari de tarda, amb l’objectiu de «professionalitzar el sector» i «garantir el relleu i la transmissió d’un ofici amb una llarga tradició a Catalunya», segons assenyalen des del Consorci d’Educació de Barcelona.

I l’altra novetat de grau superior que s’ofereix per primera vegada en un centre públic és Piragüisme en Aigües Tranquil·les, un ensenyament esportiu que s’estrena aquest curs a l’Institut de Nàutica de Barcelona, amb 30 places i part de la formació pràctica a Banyoles.

Finalment, s’estrenen dos nous cursos d’especialització. El primer és Recursos i Serveis al Núvol, a l’Institut TIC de Barcelona, amb 700 hores de formació especialitzada en infraestructures i serveis al núvol; i el segon, Coordinació del Personal en Reunions Professionals, Congressos, Fires, Exposicions i Esdeveniments, que s’imparteix a l’INS Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona.

La primera Fira dels Oficis

Segons les dades facilitades pel Departament d’Educació i FP durant la presentació del curs, la conselleria ha destinat 67 milions d’euros a aquests estudis per invertir en «infraestructures, programes, equipaments i tecnologia». El nou curs arrenca, a més, amb 40 nous orientadors de FP, una figura clau en la lluita contra l’abandonament escolar prematur, i amb la creació de la primera Fira dels Oficis, en el marc dels CatSkills, una altra de les novetats.

Catalunya amplia l’oferta de Programes de Formació i Inserció (PFI) amb 27 grups més, fins a arribar als 792, pas endavant que els experts consideren encara insuficient

També s’amplia l’oferta de Programes de Formació i Inserció (PFI) amb 27 grups més, fins a arribar als 792, i una inversió de 4,1 milions d’euros. Els PFI estan dirigits a joves d’entre 16 i 21 anys que han deixat l’ESO sense obtenir el títol i busquen oferir-los una formació professional inicial que faciliti tant la continuïtat dels seus estudis com la seva incorporació al mercat laboral. Juntament amb la nova dotació d’orientadors, constitueixen una altra de les eines per combatre l’abandonament escolar prematur.

Notícies relacionades

Són passos importants, tot i que encara insuficients segons els experts. L’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026, presentat aquest estiu per la Fundació Equitat.org, destacava l’escassetat d’oferta en aquests nivells inicials com un dels reptes de la FP. L’informe assenyala que a prop del 24% de l’abandonament escolar prematur es produeix entre estudiants que no aconsegueixen graduar-se a l’ESO, mentre que l’oferta pública en les etapes més inicials –com els Programes de Formació i Inserció (PFI), els graus bàsics i els Itineraris Formatius Específics (IFE)– continua sent reduïda.

El segon gran repte apuntat a l’anuari és la desigualtat territorial i les barreres a la mobilitat. Mentre que a batxillerat el 84,6% dels alumnes estudien al seu propi municipi, el percentatge baixa al 75,5% en els cicles formatius de grau mitjà i es desploma fins al 45,7% en els de grau superior. «Aquesta necessitat de desplaçar-se afecta especialment els estudiants de municipis petits i mitjans i perjudica de forma desproporcionada l’alumnat de famílies treballadores amb menys recursos per assumir el transport», apunten des de, els que Equitat.org plantegen reorganitzar l’oferta amb criteris dejustícia territorial i crear un sistema públic d’ajuts a la mobilitat.