MALALTIA RENAL
Només el 17% dels pacients de diàlisi fan la teràpia a casa
El percentatge de tractament domiciliari queda molt lluny de l’objectiu del 30% el 2028. És una opció més còmoda, segura i barata: el sistema estalvia entre un 25% i un 30% per persona.
Més de 68.400 persones a Espanya i 12.600 a Catalunya necessiten un tractament renal substitutiu, ja que els seus ronyons no funcionen correctament i requereixen una teràpia que reemplaci la seva funció, amb diàlisi o trasplantament. La majoria (entorn del 75%) reben hemodiàlisi, per netejar la sang i eliminar l’excés de líquid, en hospitals i centres especialitzats. I només el 17,5% a Espanya i el 14,3% a Catalunya són tractats a casa, tot i que és una opció més segura i còmoda per al pacient i més sostenible i eficient per al sistema sanitari.
Per aquest motiu, ja fa anys que els nefròlegs impulsen la diàlisi ambulatòria, especialment després que la pandèmia demostrés que els pacients en hemodiàlisi patien molts contagis, ja que als hospitals estan més exposats a infeccions.
Però el tractament no acaba de tenir èxit: a Espanya amb prou feines ha avançat del 16,6% dels nous pacients el 2014 al 17,5% el 2024, i a Catalunya ha millorat una mica més, 3,2 punts en deu anys (de l’11,1% al 14,3%), però les dues taxes són encara molt lluny de l’objectiu que el 30% dels tractaments siguin domiciliaris el 2028 que defensa la Societat Espanyola de Nefrologia (SEN) i que serà acordat ben aviat pel Consell Interterritorial de Salut, ja que ja compta amb el compromís del ministeri, segons confirma el president de l’entitat, Emilio Sánchez Álvarez.
Catalunya té, a més, una de les taxes de trasplantaments renals més altes del món, per això compta amb un context més favorable per encapçalar el canvi cap a teràpies més individualitzades i que permeten més autonomia a les cases dels pacients.
"Tenim els coneixements, la capacitat d’organització i d’innovació necessària per fer el gir que necessita el sistema sanitari, en consonància amb la Conselleria de Salut, que també aposta per augmentar l’atenció al domicili", afirma Verónica Duarte Gallego, responsable dels programes de diàlisi de la Fundació Sanitària Mollet i una de les coordinadores del Grup Català i Balear de Diàlisi Domiciliària de la Societat Catalana de Nefrologia.
Els avantatges
La doctora Duarte enumera els avantatges del model domiciliari, bàsicament la diàlisi peritoneal, perquè l’hemodiàlisi a casa requereix que el pacient es punxi en una vena, així que és "més complex". Però la diàlisi peritoneal és més senzilla, ja que es realitza a través de l’abdomen, on el pacient té un catèter perquè pugui introduir-se un sèrum, que és el que arrossega les toxines i el líquid en excés. És una tècnica que s’aprèn en diverses sessions i que es pot realitzar amb una màquina, mentre el pacient dorm, o de forma manual tres vegades al dia.
"Té molts avantatges: permet individualitzar més el tractament, que el pacient tingui flexibilitat horària i el faci quan li vagi més bé, i aixó, per tant, facilita la conciliació. A més, és més suau que l’hemodiàlisi en un centre, perquè té menys efectes secundaris i manté la funció renal residual, i això té beneficis de cara a un trasplantament". L’hemodiàlisi en un centre hospitalari es realitza tres dies a la setmana durant quatre hores, i al ser un tractament més intensiu requereix seguir una dieta, pot produir mareig, baixada de tensió o cansament. Al contrari, la diàlisi peritoneal redueix aquests efectes i l’exposició a infeccions, de manera que la càrrega assistencial disminueix i també l’empremta ambiental.
Segons el president de la SEN, l’estalvi econòmic és d’entre un 25% i 30% per usuari, fonamentalment per la reducció del cost en personal sanitari. Per exemple, en l’hemodiàlisi cada infermera atén quatre pacients de mitjana; en la domiciliària, uns 20. I aquestes dades cobren més importància si s’afegeix a la balança que cada vegada hi ha més pacients amb malaltia renal crònica a causa de l’envelliment de la població i l’augment dels factors de risc, com la hipertensió i la diabetis. La malaltia renal crònica afecta ja el 15% de la població (uns 7 milions d’espanyols) i el nombre de persones que la pateixen en un estadi avançat, per la qual cosa requereixen diàlisi o trasplantament, ha augmentat un 30% en l’última dècada.
Però hi ha diversos motius que frenen l’impuls de la diàlisi peritoneal, explica la doctora Duarte. D’una banda hi ha factors clínics, relacionats amb el fet que el pacient, especialment si és molt gran i no té capacitat per realitzar el tractament sol o empitjora de sobte i no hi ha temps per formar-lo. Però també hi ha problemes logístics, ja que el sistema no sempre és àgil per oferir el tractament domiciliari amb prou temps perquè arribi a temps al pacient.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Política, gestualitat i valors Anàlisi psicològica de l’anunci electoral de Sánchez: discurs molt estudiat, moralista i amb poca autocrítica
- Al minut Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions
- Catalunya Absolts Vergés, Argimon i l’excúpula de la Conselleria de Salut pel retard en la vacunació de policies
- L’agenda Què fer aquesta setmana a Barcelona: els millors plans
- Afectacions després dels aiguats L’episodi de pluges «més extraordinari en 60 anys» a Barcelona: 50 despreniments, dues escoles tancades i sis famílies evacuades
