La llegendària màquina Enigma que va comprar Franco i va acabar a Mallorca

És aquí: l’Enigma. El director del museu obre també la tapa metàl·lica situada sobre el panell de llums i deixa al descobert el cor mecànic i elèctric de la cèlebre màquina: tres rotors de xifrat que, amb cada pulsació d’una tecla, giren com el mecanisme d’un rellotge i fan que s’il·lumini una lletra. Avui, no obstant, ja no és possible fer una demostració. La bateria de la màquina de xifratge ja no es conserva, explica Rigo.

Adquirida per Franco

L’Enigma amb número de sèrie K-287 és un de les diverses desenes d’aparells que el futur dictador Francisco Franco va comprar a Alemanya per a les seves tropes durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Tot i que actualment es troba a Mallorca, originalment va ser utilitzada per Alfredo Kindelán Duany, cap de les forces aèries del bàndol nacional.

L’Enigma, de fet, estava concebuda per poder traslladar-se amb facilitat. A l’aixecar-la amb compte, la K-287 pesa aproximadament el mateix que una maleta de mà plena.

Que aquest exemplar formi avui part dels fons del Museu de Sant Carles es deu a un inventari fet anys després a l’Exèrcit espanyol, del qual va informar El País el 2008. El diari va revelar l’existència de 26 màquines Enigma, l’«arma secreta» de Franco i Hitler, emmagatzemades en unes golfes del palau de Buenavista de Madrid, seu de l’Exèrcit de Terra.

Aquestes màquines ofereixen avui als historiadors una important explicació sobre els èxits militars de les tropes franquistes, però el seu interès va molt més enllà. Espionatge, matemàtiques, històries personals i els orígens de l’era informàtica: l’Enigma fascina per igual informàtics, col·leccionistes i aficionats al cine, especialment des que el 2014 la pel·lícula de Hollywood The Imitation Game va donar a conèixer arreu del món el treball pioner dels desxifradors britànics de Bletchley Park, encapçalats pel geni Alan Turing.

Ni fotografies ni missatges

Part del mite que envolta aquesta extraordinària màquina es deu precisament al fet que molts detalls es mantenen ocults a les ombres de la història. En el cas de la K-287 de Palma, el secret que envoltava el seu ús ha fet que no es conservi cap fotografia de la màquina en funcionament ni tampoc un sol missatge que se sàpiga que va ser xifrat o desxifrat amb ella.

«Es van destruir molts documents, sobretot tot el relacionat amb els codis», explica José Ramón Soler Fuensanta.

Fa anys que aquest enginyer informàtic, professor en una escola de Turisme d’Eivissa, investiga l’Enigma i ha aconseguit encaixar almenys algunes peces del trencaclosques. Soler considera que a les Balears es van utilitzar almenys dues màquines de xifratge. Una d’aquestes, la K-205, estava a disposició de la Comandància General de les Balears. Una altra hauria estat a bord d’un vaixell dels aliats italians fondejat al port de Palma.

La Guerra Civil espanyola va ser el primer conflicte en el qual es va utilitzar aquesta màquina de xifratge, que arribaria a la fama durant la Segona Guerra Mundial. En realitat, havia sigut inventada per a finalitats civils: l’enginyer alemany Arthur Scherbius la va desenvolupar el 2018 per protegir secrets empresarials. Per blindar jurídicament el seu sistema a escala internacional, el 1927 va adquirir les patents de l’inventor neerlandès Hugo Koch, que havia patentat de forma independent un principi similar.

Només després que l’Enigma fracassés al mercat civil i que els britànics revelessin a mitjans de la dècada de 1920 que havien pogut interceptar sense grans dificultats les comunicacions alemanyes durant la Primera Guerra Mundial, l’Exèrcit alemany va començar a interessar-se per ella.

El càlcul dels nazis

L’Enigma que els nazis van vendre Franco en els anys previs a la Segona Guerra Mundial era, no obstant, una versió comercial, una cosa a què probablement al·ludia també la lletra K dels seus números de sèrie.

D’una banda, Alemanya volia garantir la seguretat de les comunicacions entre les potències de l’Eix, especialment perquè fins aleshores a Espanya s’utilitzaven sobretot mètodes manuals de xifratge i perquè, a més, els dos bàndols de la Guerra Civil havien arribat a fer servir inicialment els mateixos llibres de codis.

De l’altra, els alemanys tampoc volien entregar als espanyols el model més avançat, aparentment per por que les màquines poguessin caure en mans del bàndol republicà.

Així, el novembre de 1936 es va enviar al bàndol franquista una primera partida de deu aparells, entre ells l’Enigma que avui es conserva al museu de Palma. Posteriorment van arribar més unitats.

A diferència del que passaria durant la Segona Guerra Mundial, a la Guerra Civil espanyola l’Enigma va tenir principalment una importància estratègica més que tàctica. Els pocs aparells disponibles estaven reservats a llocs clau: la K-202, per exemple, estava destinada en exclusiva al quarter general del Generalíssim.

Les estratègies per desxifrar el codi

Tot i que la versió espanyola de l’Enigma disposava de la «fabulosa xifra de 1.252.962.387.456 combinacions possibles», com va deixar escrit un comandant franquista en un informe de 1936, el codi acabaria sent desxifrat. Es va aconseguir gràcies a una col·laboració internacional i en diverses etapes. Va ser una carrera contra rellotge que, d’una banda, es va complicar amb la introducció de nous mètodes –l’Enigma alemanya, per exemple, va incorporar el 1941 un quart rotor–, però que, de l’altra, es va veure facilitada per errors humans en la seva utilització.

Els primers avenços importants els havien aconseguit ja el 1932 matemàtics polonesos, que van compartir els seus resultats amb britànics i francesos. El 1940, els Aliats van aconseguir per primera vegada desxifrar per complet missatges de la Wehrmacht. Entre 1941 i 1944, el sistema de desxifrat va poder aplicar-se a gran escala i va arribar a exercir un paper decisiu en la guerra.

Les màquines de xifratge utilitzades a Espanya també van tenir importància en aquest procés. L’expert Soler distingeix entre dos tipus: d’una banda, una Enigma convencional de l’Exèrcit i, de l’altra, l’Enigma naval. En aquesta última, els missatges intercanviats entre les potències de l’Eix es xifraven prèviament mitjançant un sistema addicional. Per a això s’utilitzava el codi DEI, anomenat així per les inicials d’Alemanya, Espanya i Itàlia.

Un dels primers grans avenços en el desxiframent d’aquest codi s’atribueix al criptoanalista Dilly Knox. «Als britànics els interessaven les comunicacions per ràdio amb els alemanys i els italians», explica Soler. «Les comunicacions internes espanyoles pràcticament els eren igual». L’èxit de Knox l’abril de 1937 va reforçar la convicció que el sistema Enigma, per molt complexes que fossin després les versions utilitzades per l’Exèrcit i la Marina alemanys, era un problema que es podia resoldre.

Que en aquesta missió hi van participar també molts herois anònims, majoritàriament dones, ho demostra el cas de Veronica More, que anys després residiria a Mallorca. Aquesta escocesa que parlava alemany havia interceptat missatges de ràdio de la Wehrmacht durant la batalla d’Anglaterra i va treballar durant sis mesos al cèlebre centre de Bletchley Park. Fa una mica més de deu anys, quan tenia 97 anys, va concedir una entrevista al periodista Guillermo Tupper, que la va trobar al poble mallorquí de Fornalutx mentre buscava testimonis d’aquella època.

Enigma contra Enigma

Els treballadors de Bletchley Park van haver de comprometre’s a guardar un estricte secret sobre la seva tasca, una obligació que no va començar a relaxar-se fins dècades després. «No vaig conèixer Alan Turing. A Bletchley mai sabies què estaven fent les altres persones», va explicar l’escocesa en aquella entrevista.

La feina, va recordar, solia ser monòton i dur, fins i tot després d’haver aconseguit desxifrar els codis. No sempre podien utilitzar la informació obtinguda, ja que fer-ho podia despertar les sospites dels nazis.

Notícies relacionades

Detinguts 36 lladres de coure a les vies ferroviàries des de l’agost

Els enginyers demanen més dipòsits pluvials i col·lectors

Avui Bletchley Park és un museu interactiu i entre les seves peces també es conserva una Enigma de Franco. Espanya va entregar al Regne Unit la K-289, que havia sigut utilitzada a les Canàries, i va rebre a canvi una Enigma de quatre rotors de la Marina de guerra alemanya.

La K-287 de Palma, en canvi, no es pot veure actualment en l’exposició permanent, ja que la sala on s’exhibeix l’Enigma està sent reformada. No obstant, el museu mostra als grups de visitants, prèvia petició, la que probablement sigui la caixa més secreta de Mallorca.