Ferran López, l’home discret triat per dirigir la nova etapa dels Mossos d’Esquadra

El comissari López, home dialogant i de consens, de caràcter conciliador, d’intel·ligència serena i sense escarafalls, té un ritual que repeteix cada estiu: llegir ‘Adeu, nena’ de Raymond Chandler. Sempre la mateixa lectura. És la seva porta d’entrada a l’estació més calorosa. I aquesta la recordarà sempre perquè deixa Madrid després de dos anys fent de pont entre el Ministeri de l’Interior, l’Audiència Nacional, i Catalunya. I torna per posar-se al capdavant com a director general, per segona vegada, en substitució del seu company de batalla Josep Lluís Trapero. A la capital, responsables policials i judicials parlen de López de manera exquisida. I a Barcelona, fins i tot els més ‘traperistes’ veuen el canvi sense recels.

Eduard Sallent, el que va ser cap dels Mossos fins a l’agost del 2024, home amb gran capacitat estratègica, el va enviar a Madrid la primavera del 2023 com a inversió de futur: milloraria les relacions institucionals i operatives. I va funcionar. El comissari López sempre va ser lleial a Sallent, el seu cap, però això no va ser del grat de Trapero, que ho va interpretar com una espècie de traïció. Paradoxalment, anys abans havia passat tot el contrari. El 2017, en plena època del procés, Ferran López –que amb l’aplicació de l’article 155 va ocupar el càrrec de director en substitució de Trapero– va ser un dels grans recolzaments d’aquest i el va acompanyar durant el procés judicial que es va seguir contra ell. En el triangle Sallent-López-Trapero, els que el coneixen destaquen que López ha mantingut la lleialtat a tots dos, sense distinció.

El 17 d’agost del 2017, López es va trobar enmig d’una de les tragèdies més grans de la història recent de Catalunya. Aquell dia exercia com a cap dels Mossos perquè Trapero estava de vacances quan van rebre l’avís de l’atemptat de les Rambles de Barcelona. Va començar allà un periple d’hores sense parar. Des d’aquell dia i fins al novembre, López i l’equip de Prefectura pràcticament no van disposar de dies de lliurança.

Policia amb vocació de servei públic, López ha ocupat càrrecs operatius i de comandament i també va ser escorta del conseller Xavier Pomés. Pocs saben que el nou director de la policia catalana va formar part de la primera promoció dels GEI, el grup d’elit dels Mossos. Ha plogut des d’aleshores però als seus 59 anys continua conservant una excel·lent forma física. Algú molt pròxim a ell assegura que té l’estructura òssia d’un xaval i unes pulsacions d’atleta. Sempre amb la bici a prop, també va ser jugador de futbol a la Damm i al Club Esportiu Masnou.

Va néixer el 1966 a Madrid a les portes de l’hivern, però va créixer a Santa Coloma de Gramenet, com la seva cap, la consellera d’Interior, Núria Parlon, i Trapero. A casa seva es parlava castellà i, no obstant, té una excel·lent dicció en català. Va estudiar Magisteri, i potser d’allà procedeix part d’aquesta fermesa per conciliar amb persones de perfils molt diferents. Ara viu amb la seva família al Vallès Oriental. També és aficionat a les sèries de culte. Una de les seves favorites és ‘Doctor en Alaska’.

Notícies relacionades

Sílvia Catà, la primera dona al capdavant dels Mossos

Els Mossos detecten punts de sacrifici il·legal de bestiar on es ven carn sense garanties sanitàries

Ara, que no tremolin les cadires dels ‘traperistes’, que no són pocs. L’aterratge de López i de Catà no busca tallar caps, expliquen els seus pròxims. No hi haurà Joc de trons. Els Mossos necessiten estabilitat i rigor i els ciutadans, seguretat i que baixin aquests números vermells de tirotejos i apunyalaments, afegeixen. Una tasca difícil i un dels grans reptes que tindrà per davant la nova cúpula. López ho afrontarà juntament amb Catà, dona recta, disciplinada i treballadora.

Per a López, que va aixecar la comissaria de l’Hospitalet de Llobregat en els seus inicis i ha passat per alguns dels moments més complexos de la història recent del cos, aquest ascens el situa a dalt de tot de la seva carrera. S’estrenarà oficialment el 15 de setembre, just a les portes de la tardor, la seva estació predilecta.