El 45% dels ocells migradors del món estan en declivi

El diagnòstic constata que el 45% de les 1.843 espècies migratòries del món té poblacions en caiguda, mentre que un 11% (unes 200 espècies) és a la llista vermella de l’UICN. L’informe, que es publica cada sis anys, documenta a més set extincions d’ocells migradors confirmades des de l’any 1500. Es tracta d’espècies que ja mai tornaran a sobrevolar els diferents hàbitats del món.

La majoria són a Amèrica, tot i que la més recent i significativa és la del polit becfí (Numenius tenuirostris), un ocell limícola que recorria el corredor afroeuroasiàtic i la desaparició del qual es va confirmar oficialment el 2025. Es tracta de la primera extinció documentada d’un ocell a Euràsia en diversos segles. Els motius principals van ser el drenatge de torberes, la caça i la pèrdua d’aiguamolls costaners a les seves àrees d’hivernada.

Entre les espècies mediàtiques afectades destaca també la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), un dels ocells marins més amenaçats del món. De fet, l’estudi avisa que les aus pelàgiques com aquesta baldriga són un dels grups més amenaçats (un 49% d’aquestes mostra poblacions en declivi). L’altre grup que està més en perill és el de les aus limítrofs, uns animals que viuen a prop de l’aigua i busquen aliment al fang o les platges amb el seu pic allargat. El territ becplaner (Calidris pygmaea) és una de les espècies amb descensos poblacionals més pronunciats.

¿Però quines de les rutes migratòries que utilitzen els ocells són les més delmades? Segons l’estudi, els sis corredors marins són, en conjunt, els més afectats: un 50% de les espècies que els fan servir estan en declivi i un 42% (63 de 151 aus pelàgiques) estan en risc d’extinció. La ruta Àsia Oriental-Austràlia, utilitzada per més de 500 espècies migratòries, és la que presenta el percentatge d’espècies més gran en declivi. Aquest itinerari s’ha vist especialment perjudicat per la destrucció d’aiguamolls. Els següents corredors més castigats són la ruta centreasiàtica (44% d’espècies en declivi) i l’afroasiàtica (41%), mentre que la ruta americana presenta el percentatge més baix d’espècies amenaçades.

L’informe atribueix la major part dels declivis a una combinació d’amenaces que es van acumulant: espècies invasores, malalties com la grip aviària, intensificació de l’agricultura, contaminació, caça, col·lisions amb infraestructures energètiques, pesca accidental, tala forestal, desenvolupament urbà i industrial i el canvi climàtic. Un dels punts clau per a molts ocells, durant les seves migracions, que solen fer a la primavera i a finals d’estiu, són les zones humides. La investigació de Birdlife International remarca la greu situació d’aquests espais clau també per a la captura de carboni i per combatre el canvi climàtic: en els últims tres segles, s’han perdut un 20% (3,4 milions de km2 ) dels aiguamolls. A més, gairebé el 60% de les més de 1.000 àrees considerades importants per a la biodiversitat, estan en mal o en molt mal estat.

Falta de mesures

Notícies relacionades

Cinquanta anys cridant "bimbo!": la paraula màgica dels ornitòlegs catalans

Una línia de tempestes imprevistes obliga a activar una nova tanda d’alarmes per pluges torrencials a Catalunya

L’informe insisteix que no es tracta d’un problema sense sortida i reclama protegir i gestionar els llocs clau al llarg de les rutes, restaurar hàbitats degradats, controlar espècies invasores i promoure una agricultura més sostenible. Tot i així, el document avisa que els objectius i metes del Marc Mundial de Biodiversitat Kunming-Montreal, adoptat el 2022, continuen estant molt lluny. En el dia d’avui, les dades i el monitoratge sobre l’estat de les espècies han arribat a alts nivells. No obstant, les mesures correctores i solucions no arriben a la mateixa velocitat que les radiografies científiques. BirdLife International, present a 120 països, remarca que el cas particular de les espècies que migren exigeix una acció coordinada a escala internacional (sovint s’aconsegueix protegir l’espècie a la seva zona de cria però no al país on hiverna, per exemple) que encara és absent.

El principal obstacle per aplicar receptes que capgirin aquest escenari tan pessimista és el finançament, asseguren els autors del document: "El dèficit mundial de fons per revertir la pèrdua de biodiversitat s’estima en 900.000 milions de dòlars anuals, una bretxa que continua creixent mentre les dades empitjoren".