Gairebé la meitat dels ocells migradors del món estan en declivi: «Les rutes marines són les més afectades»

El diagnòstic constata que el 45% de les 1.843 espècies migratòries del món té poblacions en caiguda, mentre que un 11% (unes 200 espècies) és a la llista vermella de la UICN. L’informe, que es publica cada sis anys, documenta a més set extincions d’ocells migradors confirmades des de l’any 1500. Es tracta d’espècies que ja mai tornaran a sobrevolar els diferents hàbitats del món.

La majoria són a Amèrica, tot i que la més recent i significativa és la del polit becfí (‘Numenius tenuirostris’), una au limícola que recorria el corredor afro-euroasiàtic i la desaparició del qual es va confirmar oficialment el 2025. Es tracta de la primera extinció documentada d’una au a Euràsia en diversos segles. Els principals motius han estat el drenatge de les torberes, la caça i la pèrdua de zones humides costaneres a les seves àrees d’hivernada.

Entre les espècies mediàtiques afectades destaca també la baldriga balear (‘Puffinus mauretanicus’), un dels ocells marins més amenaçats del món. De fet, l’estudi avisa que les aus pelàgiques com aquesta baldriga, són un dels grups més amenaçats (un 49% d’aquestes mostra poblacions en declivi). L’altre grup que es troba més amenaçat és el de les aus limícoles, animals que viuen prop de l’aigua i busquen aliment al fang o a les platges amb el seu bec allargat. El territ becplaner (‘Calidris pygmaea’), és una de les espècies que ha patit un descens poblacional més acusat.

Rutes castigades

¿Però quines són les rutes migratòries que utilitzen les aus que han patit un major retrocés? Segons l’estudi, els sis corredors marins són, en conjunt, els més afectats: un 50% de les espècies que els utilitzen estan en declivi i un 42% (63 de 151 aus pelàgiques) estan en risc d’extinció.

La ruta Àsia Oriental-Austràlia, utilitzada per més de 500 espècies migratòries, és la que presenta el percentatge d’espècies més gran en declivi. Aquest itinerari s’ha vist especialment afectat per la destrucció de zones humides. Els corredors més afectats a continuació són la ruta centroasiàtica, amb un 44% de les espècies en declivi, i l’afroeurasiàtica, amb un 41%, mentre que la ruta americana presenta el percentatge més baix d’espècies amenaçades.

L’informe atribueix la major part dels declivis a una combinació d’amenaces que s’acumulen: espècies invasores, malalties com la grip aviària, intensificació de l’agricultura, contaminació, caça, col·lisions amb infraestructures energètiques, pesca accidental, tala forestal, desenvolupament urbà i industrial i canvi climàtic.

Un dels punts clau per a molts ocells, durant les seves migracions, que solen realitzar a la primavera i a finals d’estiu, són les zones humides. La investigació de Birdlife International remarca la greu situació d’aquests espais clau també per a la captura de carboni i per combatre el canvi climàtic: en els últims tres segles, s’han perdut un 20% (3,4 milions de km2) dels aiguamolls. A més, gairebé el 60% de les més de 1.000 àrees considerades importants per a la biodiversitat, estan en mal o en molt mal estat.

Falta de mesures

L’informe insisteix que no es tracta d’un problema sense sortida i reclama protegir i gestionar els llocs clau al llarg de les rutes, restaurar hàbitats degradats, controlar espècies invasores, promoure una agricultura més sostenible. Tot i així, el document avisa que els objectius i metes del Marc Mundial de Biodiversitat Kunming-Montreal, adoptat el 2022, continuen estant molt lluny.

Notícies relacionades

El declivi de les aus de zones agrícoles s’intensifica i arriba a «nivells crítics»

Els espanyols avancen l’hora de sopar: la meitat de les reserves als restaurants són abans de les nou del vespre

En el dia d’avui, les dades i el monitoratge sobre l’estat de les espècies ha assolit alts nivells. No obstant això, les mesures correctores i solucions no arriben a la mateixa velocitat que les radiografies científiques. BirdLife International, present a 120 països, subratlla que el cas de les espècies migratòries és especialment complex, perquè exigeix una acció coordinada a escala internacional, que sovint encara és absent. Per exemple, es pot aconseguir protegir una espècie a la seva zona de cria, però no al país on passa l’hivern.

El principal obstacle per aplicar mesures capaces de revertir aquest escenari tan pessimista és el finançament, asseguren els científics que han redactat el document: «El dèficit mundial de fons per revertir la pèrdua de biodiversitat s’estima en 900.000 milions de dòlars anuals, una bretxa que continua creixent mentre les dades empitjoren».