La Fiscalia alerta de l’augment dels delictes de menors

En el document, la Fiscalia adverteix que aquesta dada s’ha d’avaluar amb reserves per la possible afectació en l’exercici del 2024 del sistema de gestió processal a Andalusia. El 2022 es van incoar 7.660 procediments, i el 2023, 11.143, un augment del 45%. No obstant, el 2024, la memòria fiscal va registrar 4.448 casos, un descens del 60%. La Fiscalia va advertir l’any passat que la caiguda del 2024 s’havia d’interpretar amb molta prudència perquè existien "enormes carències de registre" en les aplicacions informàtiques utilitzades. És a dir, no era correcte concloure que els delictes comesos per menors de 14 anys van caure un 60%. Aquest any es repeteix la situació: la fiscalia adverteix que les dades no es poden comparar amb plena fiabilitat.

Tot i així, els fiscals consideren que les dades s’alineen amb la impressió general de l’augment de la delinqüència en aquesta franja d’edat, de manera que consideren necessària una reflexió "sobre la problemàtica d’una societat que no té mecanismes precisos per dotar els menors de les eines necessàries per gestionar la seva frustració". Al seu entendre, davant les conductes "violentes i sexualitzades" dels joves és necessària "una intervenció primerenca i multidisciplinària" i reforçar la infraestructura per abordar la situació dels menors inimputables.

"Entorn educatiu"

En l’àmbit general, les investigacions obertes per delictes comesos per joves menors de 18 anys també han augmentat, tot i que en menys proporció: un 10,64%, que correspon a les 74.538 investigacions obertes (tècnicament es denominen diligències preliminars) el 2025, davant les 67.367 del 2024. L’increment del 10,64% trenca la tendència descendent dels dos anys anteriors. En aquesta fase s’examinen els fets i es valora si és procedent continuar el procediment. Si existeixen indicis, l’assumpte pot derivar en un expedient de reforma per determinar la responsabilitat penal menor. El 2025 es van incoar 26.084 expedients de reforma davant dels 24.740 del 2024, un 5,43% més.

Per tipologies concretes, la memòria destaca especialment la pujada del 35,82% dels delictes contra la llibertat sexual comesos per menors (4.459 el 2025, davant els 3.283 del 2024, els 3.185 del 2023 i els 2.947 del 2022. La Fiscalia ho qualifica com "una alarmant espiral que no para de créixer". Així mateix, augmenten un 29,04% els delictes contra la integritat moral –humiliacions, vexacions o tractes degradants–, que passen de 1.057 a 1.364; i un 17,64% dels casos d’assetjament escolar, amb 1.407 davant 1.196. Aquesta última xifra és, segons la memòria, "preocupant" i reflecteix un "important dèficit en la prevenció i intervenció en l’entorn educatiu". Alhora, remarca que les seccions de menors de territoris com Madrid, Barcelona, Sevilla u les Balears, mostren la seva preocupació per l’"increment i auge de conductes cada vegada més violentes" entre els joves.

La violència de gènere comesa per menors també va augmentar un 15,20%, mentre que els delictes de trànsit es van incrementar un 20,59%, principalment pels casos de conducció sense permís. Les causes per delictes lleus, com per exemple els furts, amenaces o lesions menors, van registrar un creixement lleu de només el 0,33% (12.413 casos el 2025, davant els 12.371 del 2024).

Xarxes socials

Igual que en memòries anteriors, la Fiscalia ressenya l’increment de delictes comesos mitjançant mitjans telemàtics i internet, especialment a través d’aplicacions de missatgeria com WhatsApp o de xarxes socials com TikTok, Instagram i Telegram, conductes que en ocasions estan vinculades a l’assetjament escolar. També es detecta la "influència negativa" en els menors del consum "precoç" de pornografia i d’influencers que inciten a conductes "de greu risc per a la salut".

Notícies relacionades

Detinguts 36 lladres de coure a les vies ferroviàries des de l’agost

Els enginyers demanen més dipòsits pluvials i col·lectors

Pel que fa al nombre d’homicidis i assassinats, tant consumats com en grau de temptativa, sí que s’observa, no obstant, una disminució del 16,66%: el 2025 se’n van registrar 100 casos, davant els 120 del 2024. Els informes dels fiscals delegats apunten que, en general, aquestes agressions es deuen "a casos circumscrits a grups organitzats de caràcter urbà que actuen molt violentament contra altres grups rivals". És a dir, enfrontaments entre bandes.

Els delictes de lesions també van pujar: de 12.563 el 2024 a 11.393 el 2025, un 9,31% menys. És la primera baixada des de la pandèmia. La Fiscalia incideix, però, que "no pot afirmar-se que sigui una dada definitivament il·lusionant", tot i que sí que apunta una tendència que s’haurà d’observar en els pròxims exercicis.