La IA amplifica l’assetjament escolar: els alumnes la utilitzen en un de cada quatre casos de bullying

L’informe, elaborat a partir d’una mostra de 9.127 alumnes de 5è i 6è de Primària i 1r i 2n d’ESO, així com de 412 professors, revela que l’assetjament escolar, tant presencial com a través de mitjans digitals, ha augmentat lleugerament. El percentatge d’estudiants que afirma que ell mateix o algun dels seus companys pateix assetjament ha passat del 12,3% al 14,1%. L’assetjament presencial és referit pel 7,9% i el ciberbullying pel 3%. La tendència detectada coincideix amb les dades aportades aquest dijous per la Fiscalia General de l’Estat, que en la seva memòria anual indica que els delictes d’assetjament han pujat un 17,6%.

L’estudi d’ANAR revela, a més, que hi ha una cronificació dels casos. Un 27,6% de la mostra indica que la fustigació dura més d’un any en el cas del presencial, davant el 41,2% que considera que dura mesos i el 31,2% que opina que dura setmanes. Per al ciberbullying, el 22,8% de l’alumnat creu que la situació es perpetua més enllà de l’any (amb un creixement de 7 punts percentuals davant l’any anterior), el 33,3% mesos i el 43,9%, setmanes.

«Aquesta persistència en el temps de l’assetjament escolar i el ciberbullying, ens fan veure que l’agressivitat i la violència semblen estar cronificant-se en les actituds de molts menors, la qual cosa és molt preocupant», indica Lorenzo Cooklin, director general de la Fundación Mutua Madrileña.

Raça, aspecte o orientació sexual

Segons els enquestats, l’assetjament el cometen fonamentalment els companys de classe (66,7%, en un percentatge que creix 8,4 punts percentuals en un any) i els motius al·ludits per a l’atac són l’aspecte físic (78,9%), l’origen, la raça o la religió (54,9%) o «les coses que fa o diu» (50,3%). Per als alumnes de secundària, l’orientació sexual i els problemes personals (psicològics, de discapacitat, etc.) de la víctima també són un motiu freqüent d’assetjament.

En l’assetjament presencial, les formes d’agressió més freqüents són els insults, els malnoms i les burles (86,4%), seguits de l’aïllament (43,5%). Respecte a l’any anterior, creixen aquests insults, malnoms i burles, però també altres maneres de fer mal com la difusió de rumors, els cops i puntades de peu, i el robatori i ruptura d’objectes.

Per la seva banda, en el ciberbullying, la difusió de rumors o informació falsa es produeix en el 71% dels casos, gravar i publicar agressions físiques en el 59,5% i enviar missatges amenaçadors o abusius en el 54,2%. A secundària, en segon i tercer lloc es troben: enviar missatges amenaçadors o abusius i fingir ser una altra persona; mentre que a primària: gravar i publicar agressions físiques i enviar missatges amenaçadors o abusius.

Videojocs o vídeos falsos

Els canals pels quals es produeix el ciberbullying són majoritàriament WhatsApp (78,4%), TikTok (65,6%) i Instagram (50,4%). A Primària, més que a Secundària, l’assetjament es produeix a través dels videojocs.

Quant a la IA, les noies solen ser les assetjades (el 60,3%) i s’utilitza principalment per crear vídeos falsos, ja sigui a partir de la manipulació d’àudio/veu d’un company/a (79,5% dels casos) o de la manipulació de fotos (57,5%).

Per a Benjamín Ballesteros, director tècnic i portaveu de Fundació ANAR, «és essencial formar adequadament els menors d’edat en l’ús adequat de la intel·ligència artificial, ajudant-los a identificar els perills d’incórrer en activitats delictives».

En general, els alumnes identifiquen bé què és l’assetjament i com actuar-hi, però gairebé un de cada tres encara no considera còmplice qui difon continguts humiliants (30%) o no comunica un cas d’assetjament per por de patir represàlies (27,7%).

No obstant això, es pot destacar també l’augment de la implicació dels companys de les víctimes per frenar o oposar-se a l’assetjament escolar. Un 59,2% dels alumnes afirmen que els companys sí que actuen, cosa que suposa un augment del 7,1 punts respecte al curs anterior.

Opinió del professorat

També creix la percepció que tenen els alumnes que els professors sí que actuen contra el tracte vexatori. El 75,9% creu que sí que s’impliquen, cosa que representa 11 punts percentuals més que l’any anterior. Entre el professorat creix la percepció que els centres escolars actuen adequadament davant l’assetjament escolar (així ho manifesta un 37,7%), dada que suposa 5,2 punts més que el curs previ.

Notícies relacionades

El ‘bullying’ creix a Espanya a causa del mal ús de la intel·ligència artificial

El temporal afluixarà a la tarda, però s’esperen xàfecs torrencials dispersos a Catalunya

Des de la perspectiva dels professors, els factors decisius perquè un alumne pateixi assetjament són la pressió del grup (89,3%), l’ús indegut de les noves tecnologies i les xarxes socials (87,9%), la normalització de la violència (87,4%) i la falta de respecte per les diferències (87,1%). Destaca l’increment de la importància que atorguen als models educatius familiars actuals, amb una pujada de 8,5 punts percentuals.

Les persones que assetgen es caracteritzen, segons l’opinió dels professors, per un sentiment de superioritat (81,9%), el seu caràcter agressiu i impulsiu (76,2%) i per patir problemes familiars (75,4%).