La debacle de PISA posa el focus en com s’ensenyen les Matemàtiques: els experts insten a reforçar la comprensió lectora i la formació dels professors

Des del 2025, Planas és, a més, directora de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació (APE). Des d’aquesta responsabilitat insisteix que els resultats de Catalunya a PISA no permeten extreure conclusions, donada la invalidesa de la mostra [una irregularitat que es va produir quan l’avaluació encara depenia del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, abans de la creació de l’APE].

Més enllà de PISA [Catalunya ha passat de 469 a 474 punts en Matemàtiques respecte a l’edició anterior, tot just cinc punts més tot i haver exclòs de manera irregular de la prova el 23% de l’alumnat amb dificultats], Planas posa el focus en l’ensenyament. Al seu judici, ensenyar Matemàtiques de manera competencial exigeix un domini molt sòlid tant de la matèria com de la seva didàctica, per la qual cosa aposta per reforçar totes dues en la formació inicial del professorat.

Tombant-hi el tema competencial

També Raül Fernández, president de la Federació d'Entitats per l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT) i professor de secundària, qüestiona que la formació competencial s’hagi convertit en un dels arguments més repetits a les xarxes socials per explicar els mals resultats de l’alumnat català.

Fernández recorda que aquesta metodologia encara no s’ha implantat plenament a les aules catalanes, tot i que el currículum estableix des de fa una dècada que les Matemàtiques s’haurien d’ensenyar amb aquest enfocament. Entre els motius assenyala les reticències d’una part del professorat. Per això considera contradictori atribuir-li els mals resultats quan la seva aplicació encara no és generalitzada i, a més, PISA avalua precisament competències.

La trampa de la simplificació

Planas introdueix un altre matís: l’enfocament competencial, adverteix, s’ha simplificat en excés en algunes ocasions. "Ensenyar per projectes no és treballar de manera competencial. Cal resoldre problemes, sí, però aquests no sempre han de ser de la vida quotidiana. No necessàriament ha de ser sempre així". D’aquí que insisteixi a reforçar la formació del professorat, tant la inicial com la contínua.

El president de la FEEMCAT coincideix en la necessitat de millorar la formació i la didàctica. A primària, proposa crear la figura de l’especialista en Matemàtiques, com ja existeixen especialistes d’anglès o música, una mesura que Planas també veu amb bons ulls. A secundària, reclama docents amb més preparació en didàctica de les Matemàtiques: "No grans matemàtics, sinó grans professors de Matemàtiques".

Notícies relacionades

Espanya s’enfonsa en l’informe PISA: els alumnes perden un curs lectiu en competència lectora i obtenen 16 punts menys en matemàtiques

L’OCDE adverteix en l’informe PISA d’un problema mundial de comprensió lectora: «Els estudiants tenen problemes amb textos de més de 400 paraules»

"Avui dia, la majoria dels professors de Matemàtiques no són matemàtics, sinó enginyers o arquitectes, amb la qual cosa no només el nivell de Matemàtiques és millorable, sinó que la didàctica de les Matemàtiques és pràcticament nul·la", problematitza.

L’os de les PAU

El debat sobre les Matemàtiques i la seva estreta relació amb la comprensió lectora ["a la facultat de Matemàtiques ja diuen que als matemàtics no ens falta mai feina perquè sabem resoldre problemes", fa broma Fernández] va estar també molt present durant les últimes PAU. Les Matemàtiques científiques van ser l’única de les 35 assignatures de les PAU amb una mitjana de suspens: un 4,18, la pitjor nota de l’última dècada. La xifra va representar una caiguda de gairebé dos punts respecte a l’any anterior, quan la mitjana va ser de 6,12. El 2024, la matèria ja havia registrat un suspens, amb un 4,87. Un examen que va generar moltíssimes queixes per part dels estudiants per com d’enrevessats eren els enunciats.