La Fiscalia alerta de l’augment dels delictes comesos per menors de 14 anys

En el document, la Fiscalia adverteix que aquesta dada s’ha d’avaluar amb reserves per la possible afectació en l’exercici del 2024 del sistema de gestió processal a Andalusia. El 2022, es van incoar 7.660 procediments, i el 2023, 11.143, un augment del 45%. No obstant, el 2024, la memòria fiscal va registrar 4.448 casos, un descens del 60%. La mateixa Fiscalia advertia l’any passat que la caiguda del 2024 s’havia d’interpretar amb molta prudència perquè existien «enormes carències de registre» en les aplicacions informàtiques utilitzades. És a dir, no era correcte concloure que els delictes comesos per menors de 14 anys van caure realment un 60%. Aquest any, es repeteix la situació: la fiscalia adverteix que les dades no es poden comparar amb plena fiabilitat.

Tot i així, els fiscals consideren que les dades confirmen la impressió general de l’augment de la delinqüència en aquesta franja d’edat, per la qual cosa consideren necessària una reflexió «sobre la problemàticad’una societat mancada de mecanismes precisos per dotar els menors de les eines necessàries per gestionar la seva frustració». Al seu entendre, davant les conductes «violentes i sexualitzades» dels joves és necessària «una intervenció primerenca i multidisciplinària» i reforçar la infraestructura per abordar la situació dels menors inimputables.

Un 10% més de delictes de menors de 18

En l’àmbit general, les investigacions obertes per delictes comesos per joves menors de 18 anys també ha augmentat, tot i que en menys proporció: un 10,64%, que correspon a les 74.538 investigacions obertes (tècnicament es denominen diligències preliminars) el 2025, davant les 67.367 del 2024.

Per tipologies concretes, la memòria destaca especialment la pujada del 35,82% dels delictes contra la llibertat sexual comesos per menors –4.459 el 2025, davant 3.283 el 2024 i 3.185 el 2023–; del 29,04% dels delictes contra la integritat moral –humiliacions, vexacions o tractes degradants–, que passen de 1.057 a 1.364; i del 17,64% dels casos d’assetjament escolar, amb 1.407 davant 1.196. Aquesta última xifra és, segons la memòria, «preocupant» i reflecteix un «important dèficit en la prevenció i intervenció en l’entorn educatiu». Alhora, remarca que les seccions de menors de territoris com Madrid, Barcelona, Sevilla o les illes Balears mostren la seva preocupació per l’«increment i auge de conductes cada vegada més violentes» entre els joves.

La violència de gènere comesa per menors també va augmentar un 15,20%, mentre que els delictes de trànsit es van incrementar un 20,59%, principalment pels casos de conducció sense permís.

Les causes per delictes lleus, com els furts, amenaces o lesions menors van registrar un creixement lleu de només el 0,33% (12.413 assumptes el 2025, davant 12.371 el 2024).

L’increment del 10,64% de les investigacions incoades per la fiscalia de menors fins als 18 anys trenca la tendència descendent dels dos anys anteriors. En aquesta fase s’examinen els fets i es valora si és procedent continuar el procediment. Si existeixen indicis, l’assumpte pot donar lloc a un expedient de reforma per determinar la responsabilitat penal menor. El 2025 es van incoar 26.084 expedients de reforma, davant 24.740 el 2024, un 5,43% més.

L’edat

Quan el presumpte autor del delicte és menor de 14 anys, les actuacions s’arxiven en l’àmbit penal, ja que no se li pot exigir responsabilitat conforme a la legislació de menors. Per aquesta raó es van arxivar 7.749 diligències el 2025davant les 4.448 del 2024, un creixement del 74,21%, tot i que s’adverteix que aquesta dada s’ha d’avaluar amb reserves per la possible afectació del sistema de gestió processal a Andalusia. El 2022, es van incoar 7.660 procediments, i el 2023, 11.143.

Aquesta xifra precisa la memòria, s’«aproxima més a la impressió general» sobre l’augment de les infraccions comeses per menors de 14 anys. «L’augment respon a la sensació generalitzada que l’edat de comissió de fets delictius està progressivament baixant», afirma la fiscalia

Igual com en memòries anteriors, la fiscalia ressenya l’increment de delictes comesos mitjançant mitjans telemàtics i internet, especialment a través d’aplicacions de missatgeria com WhatsApp o de xarxes socials com TikTok, Instagram o Telegram, conductes que en ocasions estan vinculades a l’assetjament escolar. També s’ha detectat, afegeix la fiscalia, la «influència negativa» en els menors del consum «precoç» de pornografia i d’influencers que inciten a conductes «autèntiques o de greu risc per a la salut».

Les bandes

Quant al nombre d’homicidis i assassinats, tant consumats com en grau de temptativa, sí que s’observa, no obstant, una disminució del 16,66%: el 2025 es van registrar 100 casos, davant els 120 de l’any anterior. Els informes dels fiscals delegats apunten que, en general, aquestes agressions es deuen «a casos circumscrits a grups organitzats de caràcter urbà que actuen molt violentament contra altres grups rivals». És a dir, enfrontaments entre bandes.

Els delictes de lesions també han descendit: han passat de 12.563 el 2024 11.393 el 2025, un 9,31% menys. És la primera baixada des de l’any de la pandèmia. La fiscalia incideix, no obstant, que no pot afirmar-se que «sigui una dada definitivament il·lusionant», tot i que sí que apunta una tendència que s’haurà d’observar en els pròxims exercicis.

Malgrat el descens, la memòria assenyala que aquesta dada continua mostrant uns «elevats nivells d’incidència» d’aquests delictes, cosa que obliga, al seu entendre, a «reiterar la reflexióprofunda sobre l’absència d’importància i banalització que els menors atorguen a l’ús de mitjans i formes virulentes en el seu comportament social». Això enllaça, afegeix, amb l’«auge» de grups i bandes juvenils violentes i «de caràcter identitari», no només a les grans ciutats, sinó també en nuclis de població mitjans i petits.

La salut de la família

Notícies relacionades

Un dels dos menors detinguts pel crim de Manresa estava en llibertat vigilada per un altre cas

Crim de Manresa: un quilòmetre d'assetjament a la víctima abans de l'atac mortal

La violència domèstica cap a pares, avis o germans ha descendit un 8,74%, al passar de 4.425 causes el 2024 a 4.038 el 2025, i es manté per sota de les xifres del 2019, 2020 i 2021, quan es van registrar 5.055, 4.699 i 4.740 assumptes, respectivament. Aquest tipus de delicte, argumenta la fiscalia, genera una «especial preocupació» perquè reflecteix «la salut familiar, és a dir, la situació de l’entorn en el qual el menor es desenvolupa i que constitueix el seu principal referent».

Per això considera necessari habilitar recursos específics de reeducació i intervenció i valorar que les mesures d’allunyament permetin acostaments amb finalitats terapèutiques. La falta de recursos dificulta, per exemple, el compliment de mesures de convivència amb grup educatiu, una eina que la fiscalia considera especialment útil per abordar tant els problemes del menor com la relació amb els seus pares o germans.