De l’ES-Alert a aixecar les restriccions: ¿què va fallar en la previsió de les pluges a Catalunya?

Segons fonts consultades per EL PERIÓDICO, la predicció estava ben elaborada amb la informació disponible, però els models meteorològics no van encertar amb l’evolució de les tempestes. Els nuclis es van desplaçar més ràpid de l’esperat, es van dividir i una part important de la precipitació va acabar caient sobre el mar o en territoris diferents d’aquells on inicialment s’esperava el risc més gran.

Aquest comportament explica que les pluges fossin considerables durant el matí, però no tinguesisn la intensitat prevista a les cinc comarques–Baix Llobregat, Garraf, Baix Penedès, Alt Penedès i Vallès Occidental– on el Govern havia decidit preventivament suspendre les classes i recomanar el teletreball.

La decisió del Govern es va prendre després que el Meteocat situés el perill per intensitat de pluja en un nivell de 5 sobre 6 en aquestes comarques. Davant aquesta previsió, Protecció Civil va enviar dimarts a la tarda un missatge ES-Alert als telèfons mòbils per comunicar les mesures preventives.

La consellera d’Interior i Seguretat, Núria Parlon, ha defensat la decisió malgrat que finalment l’episodi no es va desenvolupar com s’esperava durant les hores de més alerta. «Les mesures s’activen amb criteris tècnics a partir de la informació del Meteocat», ha assenyalat. «Hi havia un nivell de 5 sobre 6 de perill d’intensitat de pluges i era imprescindible ser prudents i seguir l’evolució del temporal»,. afegit.

Segons Santi Segalà, cap de predicció del Meteocat, amb les eines disponibles la previsió estava «totalment justificada». La meteorologia treballa, recorda, amb probabilitats i no amb certeses absolutes.

Una de les claus va ser l’evolució d’una supercèl·lula formada durant l’episodi. El sistema tempestuós sí que va afectar durant la matinada i a primera hora zones del Garraf, el Baix Llobregat i el Penedès, però posteriorment va anar canviant.

Els nuclis tempestuosos es van dividir i van avançar amb més rapidesa de la que indicaven els models, i es va reduir així el temps durant el qual descarregaven sobre un mateix territori.

«Si hi ha hagut menys intensitat és perquè s’han mogut més ràpid del que preveien els models i una part de l’aigua ha caigut sobre el mar», ha explicat Segalà.

A mesura que avançava el matí, la possibilitat de pluges torrencials a les comarques inicialment assenyalades va anar perdent força. Mentrestant, les precipitacions importants es van desplaçar cap a altres zones, principalment el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

A diversos observatoris del Berguedà i la Garrotxa van arribar a acumular-se més de 60 litres per metre quadrat i fins i tot es van registrar petits tornados. Aquestes zones, no obstant, no havien rebut un avís ES-Alert.

A mesura que el Meteocat va anar actualitzant les seves previsions i rebaixant la intensitat esperada, Protecció Civil va decidir adaptar també les mesures. «Quan hem vist que la intensitat baixava, hem modificat el nivell de l’avís i de seguida hem plantejat l’eliminació de les restriccions anunciades», ha explicat Imma Solé, subdirectora de Protecció Civil.

El Govern va enviar llavors un segon missatge als telèfons mòbils per informar que acabaven les restriccions de mobilitat. Segons ha explicat que l’avís meteorològic va passar del vermell al taronja al comprovar-se que l’escenari més advers perdia probabilitat. «Quan hem vist que la intensitat disminuïa, hem canviat el color de l’avís del vermell al taronja, però sempre és important mantenir la prudència», ha assenyalat.

Protecció Civil defensa que aquesta capacitat de modificar les mesures forma part precisament del funcionament dels avisos preventius. «Treballem amb probabilitats, que en aquest cas eren elevades, i intentem ser prudents amb la informació que tenim», ha afirmat Solé.

La paradoxa de la jornada va arribar a la tarda. Una vegada desactivades les restriccions, les precipitacions van tornar a guanyar intensitat i les tempestes van deixar incidències a l’àrea de Barcelona.

No es tractava ja exactament de l’escenari que havia motivat l’ES-Alert del dia anterior, sinó de l’evolució posterior d’un episodi especialment difícil de localitzar amb precisió.

Notícies relacionades

Catalunya amplia un 30% les seves zones amb risc d'inundació: hi ha 170 quilòmetres més en risc

Una tardor més plujosa i amb risc de danes: «La temperatura de l’aigua és un ingredient que complica encara més les coses»

Protecció Civil admet les «dificultats» que suposa prendre decisions preventives davant fenòmens d’aquest tipus. «Podem enviar un avís per un fenomen en viu, però quan ho fem de manera preventiva no podem tenir la seguretat de com evolucionaran les pluges», ha reconegut Solé.

Segalà també situa el que ha passat dins dels límits actuals de la predicció meteorològica. «En un context de canvi climàtic, treballem amb probabilitats i incerteses. Per aquesta raó és clau la vigilància; som conscients que hem de continuar treballant per prendre les decisions correctes, però les prediccions, tot i que cada vegada siguin més precises, continuen sent complexes», ha explicat.