Sílvia Catà, la primera dona al capdavant dels Mossos

El nomenament suposa trencar un sostre de vidre en un cos que durant molts anys ha tingut una presència masculina molt majoritària en els nivells superiors de comandament. Catà, però, mai no ha volgut presentar la seva trajectòria professional en aquests termes. Quan el 2018, aleshores inspectora i responsable de la comissaria de Mollet del Vallès, en un mitjà local li preguntaven si ser dona li havia comportat més dificultats, responia que mai n'havia tingut «ni per ascendir ni per falta d'autoritat». Sí que reconeixia, en canvi, les dificultats de conciliar la carrera professional amb la vida familiar. Mare de tres fills, admetia que combinar la maternitat amb la promoció dins del cos no sempre era senzill: «Sovint costa combinar això amb el fet de promocionar a la feina, però amb ganes i esforç es pot aconseguir».

Nascuda a Arenys de Munt, Catà compta amb una trajectòria de gairebé tres dècades dins del cos. Va ingressar a l'Escola de Policia el 1997, com a membre de l'onzena promoció, i va sortir-ne l'any següent. Precisament va iniciar la carrera professional a les comarques gironines: la seva primera destinació com a agent en pràctiques va ser la comissaria de Blanes i posteriorment va treballar a l'Àrea Bàsica Policial de Girona.

Després d'anys de carrera sobretot a l'àrea metropolitana, va tornar a Girona un quart de segle més tard per assumir la màxima responsabilitat policial de la demarcació. El nomenament es va anunciar el juny del 2023, quan va substituir Josep Milan, que passava a segona activitat. Fins aleshores Catà era sotscap de la Regió Policial Metropolitana Barcelona.

La comissària és llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses per la UAB, una formació que encaixa amb aquest perfil de gestora i comandament que ha anat desenvolupant al llarg de la seva carrera. Ha treballat a les regions policials de Girona, Metropolitana Nord i Metropolitana Barcelona, així com als serveis centrals del cos. Entre altres responsabilitats, ha estat cap de l'ABP de Mollet del Vallès, coordinadora regional de Seguretat Ciutadana de la Regió Policial Metropolitana Barcelona i, entre 2022 i 2023, sotscap de la Regió Policial Metropolitana Barcelona. També va passar pel Complex Central Egara, on treballava en suport del comissari responsable de coordinar les nou regions policials de Catalunya.

Va ascendir a comissària a finals del 2022, en una promoció en què quatre de les sis noves places de comissari van recaure en dones. Menys d'un any després arribava el retorn a Girona i ara, tres anys més tard, la responsabilitat sobre el conjunt de la policia catalana.

El ciutadà, al centre

Una idea s'ha repetit en el discurs de Catà durant les diferents etapes de la seva carrera: la policia s'ha de mesurar sobretot per la qualitat del servei que presta. Ja el 2018 rebutjava que l'objectiu dels Mossos hagués de ser aconseguir prestigi. «No hem de treballar per prestigi, sinó per donar un bon servei al ciutadà», afirmava. I explicava que intentava inculcar tant als comandaments com als agents que «ens devem al ciutadà».

És també una concepció de la seguretat que va més enllà de l'actuació estrictament policial. Quan dirigia la comissaria de Mollet, situava entre els seus objectius principals reforçar el contacte directe amb les persones i la col·laboració amb ajuntaments, policies locals, Agents Rurals, serveis d'emergències, entitats socials o seguretat privada. «La seguretat no és una cosa exclusiva dels Mossos», defensava. Per a Catà, cal un «treball en xarxa» que permeti tant prevenir els delictes com millorar la percepció de seguretat.

Aquesta filosofia l'ha mantingut a Girona. Des que va assumir el comandament de la regió, ha situat entre les seves prioritats la proximitat amb la ciutadania, la protecció dels col·lectius vulnerables i la lluita contra les formes de delinqüència que més impacte tenen a la demarcació. En una de les seves primeres entrevistes a Diari de Girona com a responsable regional ja defensava que la percepció dels ciutadans havia de ser un dels indicadors de la seguretat, més enllà de les estadístiques.

La seva recepta és aparentment senzilla: més policia al carrer i més contacte personal. El 2024 defensava que els ciutadans no havien de veure només passar els vehicles policials, sinó també els agents. «Hem de sortir del vehicle, ser més properes i relacionar-nos amb els ciutadans», sostenia.

Aquest plantejament també apareix quan aborda la protecció de les persones vulnerables. En el cas de la violència masclista, Catà ha insistit especialment en la necessitat que la policia aconsegueixi generar confiança perquè les víctimes denunciïn. «Quan la dona entra al sistema és més fàcil protegir-la», explicava. I advertia que moltes de les dones assassinades a les comarques gironines no havien denunciat prèviament les seves parelles. Per això reclamava «fer aflorar el delicte» i construir un clima que faciliti la denúncia.

La mateixa exigència l'ha aplicat a les agressions contra persones LGTBI, gent gran o persones sense llar. Encara que estadísticament siguin episodis menys nombrosos que altres delictes, Catà ha defensat que la policia hi ha de donar «un plus de qualitat» precisament perquè els agressors s'aprofiten de la vulnerabilitat de les víctimes.

El crim organitzat, un dels grans reptes a Girona

Una de les qüestions en què Catà ha posat més èmfasi durant els últims anys és el crim organitzat vinculat al cultiu i tràfic de marihuana. En el Dia de les Esquadres de la Regió Policial de Girona d'aquest 2026, la comissària va advertir que les organitzacions dedicades a aquesta activitat representen un dels principals problemes de seguretat del territori i va anunciar que els Mossos n'intensificarien la pressió policial.

Ja dos anys abans advertia sense embuts de la magnitud del fenomen: «És cert que a la regió de Girona som productors de marihuana». Una droga que, explicava, pot quedar-se al país o ser exportada. Però la seva preocupació no es limitava a les conseqüències sobre la salut pública o al nombre de plantacions desmantellades. Posava l'accent en les organitzacions criminals que controlen el negoci i en la seva capacitat econòmica per penetrar en altres àmbits, inclòs el risc de corrupció de policies o d'altres professionals temptats pels «diners fàcils».

Notícies relacionades

Sant Celoni, obligat a conviure amb un violador en sèrie no rehabilitat

El bisbe de Girona, principal candidat per rellevar Omella al capdavant de l'arquebisbat de Barcelona

Catà ha alertat especialment de la presència d'armes de foc en plantacions de marihuana i ha defensat que la resposta no es pot limitar a desmantellar els cultius, sinó que ha d'anar dirigida contra les organitzacions que hi ha al darrere. També ha situat entre els reptes de la regió la multireincidència i l'augment estacional de la delinqüència als municipis turístics de la Costa Brava.

A aquests delictes tradicionals s'hi ha afegit un fenomen que ha alterat profundament les estadístiques policials: les estafes per internet. Catà ha advertit aquests últims anys que aquest tipus de criminalitat ja s'ha convertit en un dels fets delictius més habituals a les comarques gironines.