PISA alerta del retrocés del suport familiar als adolescents: menys preguntes, menys conversa i pitjors resultats

PISA adverteix que no estem només davant un problema familiar, sinó educatiu. Les converses quotidianes amb els adolescents sobre la seva vida escolar tenen una relació directa amb els resultats educatius. Els alumnes que manifesten interaccions més freqüents a casa «tenen millor rendiment i manifesten una actitud més positiva cap a l’aprenentatge».

Per què baixa el rendiment

Publicat aquest dimarts arreu del món, PISA ha encès totes les alarmes a Espanya, on l’alumnat de 4t d’ESO ha perdut 23 punts en competència lectora, cosa que equival a més d’un curs (20 punts és un any lectiu). En matemàtiques, el descens ha sigut de 16 punts (gairebé un altre curs sencer) i en ciències, de 8. Són els pitjors resultats de la història des que l’OCDE organitza aquesta avaluació cada tres anys a més de 90 països. Els tècnics de l’organisme internacional no afirmen taxativament que la baixada del suport familiar sigui per si sola la causa del descens del rendiment. Però constata que estan associats.

L’informe remarca que no hi ha una explicació única al deteriorament acadèmic, que és generalitzat a tot el món, tot i que molt accentuat a Espanya. El menor suport familiar se suma a la resta de causes que l’OCDE sospita que poden estar darrere dels mals resultats: canvis en els hàbits de lectura, ús de pantalles, la ‘ressaca’ de la pandèmia i la falta de perseverança. «El suport familiar és fonamental, suposa preguntar al teu fill què ha fet avui a l’escola», destaca Tue Halgreen, analista sènior de l’OCDE.

L’acompanyament al qual es refereix PISA no implica que els pares estiguin sempre darrere dels seus fills o que s’asseguin amb ells a fer els deures. Més aviat, és una rutina quotidiana que inclou preguntar com van les coses a l’escola, manifestar interès per si estan aprenent o xerrar sobre problemes que puguin estar tenint.

En l’anterior edició de PISA (2022), el 60% dels nois i noies reconeixia que parlava amb la seva família, almenys setmanalment, sobre els problemes que pogués tenir a l’escola. A PISA 2025, aquest percentatge ha baixat al 50%. Deu punts menys en només tres anys.

Què podem fer a casa

L’educadora i divulgadora Diana Al Azem corrobora que les bones relacions familiars es relacionen amb millors notes en l’adolescència. «El teu adolescent necessita saber que t’interesses pel seu progrés acadèmic», explica la divulgadora al llibre ‘Adolescentes de la A a la Z’ (Plataforma actual). Al Azem recomana reconèixer els èxits acadèmics fugint de premis i mantenir el vincle amb independència de les notes, que són només un aspecte (i no el més important) de la vida dels adolescents. «El més important per a tu és el teu fill, no les seves qualificacions escolars», conclou.

Notícies relacionades

L’OCDE adverteix en l’informe PISA d’un problema mundial de comprensió lectora: «Els estudiants tenen problemes amb textos de més de 400 paraules»

Niubó obre un debat "més enllà dels sindicats" per definir el model educatiu de Catalunya de la pròxima dècada

L’informe PISA també assenyala que, a escala internacional, l’erosió generalitzada del suport familiar quotidià és especialment pronunciada entre els estudiants de rendes més baixes. Això pot estar relacionat amb els horaris laborals extenuants que deixen els pares i les mares sense temps ni per preguntar al seu fills com van les coses a classe.

L’OCDE també remarca que el fet que l’alumnat percebi menys suport familiar no significa necessàriament que els pares participin menys formalment a l’escola. De fet, la proporció de pares i mares que parla amb els professors sobre el progrés dels seus fills ha experimentat un lleuger augment des de PISA 2022.