¿Què han de llegir els alumnes de primària? Catalunya afronta el debat sense criteris comuns

En un moment en què la comprensió lectora està sota mínims i la consellera Esther Niubó ha posat sobre la taula la possibilitat de recuperar les lectures obligatòries a l’escola, recuperem aquest article, publicat en aquest diari el març del 2025, que explica el punt de partida: què llegeixen avui els nens de primària a les escoles catalanes i qui decideix aquestes lectures.

A primària -etapa educativa que comprèn dels sis als dotze anys- no hi ha lectures obligatòries i cada escola -sempre amb l’autonomia de centre per bandera- tria quants i quins llibres compra (i ofereix al seu alumnat) i cada quant els renova; així com quins llibres els fa comprar (a Catalunya està molt generalitzada la pràctica dels llibres socialitzats). Així, que una biblioteca d’aula de, posem per cas, tercer o quart de primària, continuï oferint als nens «Geronimo Stilton» o ofereixi l’humor intel·ligent (i força negre) de «La terrible Adèle» -còmic francès que narra les peripècies d’una nena pèl-roja (i la seva complicada relació amb els seus pares i el seu gat)- és, pràcticament, qüestió de sort.

«No hi ha cap itinerari, cosa que fa que l’elecció sigui lliure per part dels centres. Poden existir factors des de personals, de cada docent (“m’ha agradat aquest llibre”) fins a pràctics (els que recomana l’empresa externa contractada o que l’autora pugui venir a fer una visita a l’escola), o el típic “fa molts anys que el llegim i funciona bé”», repassa Júlia Baena, bibliotecària escolar i professora associada a la Universitat de Barcelona (UB), que afegeix que el problema és que «l’elecció pot ser de qualitat molt variable, en funció de qui la fa, i que no solen ser criteris literaris, sinó temàtics o didàctics».

«Els més afortunats tenen un docent amb formació en Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) o compten amb l’opinió de professionals (recomanacions d’experts, revistes especialitzades, bibliotecaris o llibreters)», prossegueix la bibliotecària escolar, que lamenta que tot depengui de la consciència que tingui (o no) de la seva importància el claustre.

Coincideixen plenament amb Baena Queralt Girbau, una de les responsables de la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i Mar Hurtado, presidenta de l’entitat, que recorden que amb l’actual pla educatiu, al grau d’Educació Primària -la formació inicial dels futurs mestres, pendent de reforma des de fa lustres- l’alumnat es pot graduar havent cursat només una assignatura de literatura infantil i juvenil a tot el grau. «Després hi ha la menció que, si la fan, estupend, però és una menció; tots els que no la trien surten de la facultat havent fet una sola assignatura de LIJ», insisteix Girbau, que lamenta, a més, que, avui dia, els únics centres que compten amb la figura d’un bibliotecari escolar són els que tenen un afa amb els recursos econòmics i la sensibilitat per contractar-lo, cosa que provoca una evident falta d’equitat.

Girbau fa èmfasi en la importància de l’acompanyament i l’orientació. «Si el nen vol llegir “El diario de Greg”, el pot trobar a qualsevol lloc, no l’hem de tenir a l’escola; la feina de la bibliotecària escolar ha de ser preguntar al nen: ¿què t’interessa d’“El diario de Greg”? ¿Que és un diari? Doncs tinc aquest altre… Oferir alternatives de qualitat. El problema torna a ser ¿quines biblioteques escolars compten amb un bibliotecari per fer aquesta feina?», prossegueixen Girbau i Hurtado, que també defensen la presència dels contes clàssics sense edulcorar-los.

El buit de la biblioteca escolar

Disposar de la figura d’un bibliotecari escolar no és l’únic que no està generalitzat (en realitat, a Catalunya, es tracta d’una cosa molt minoritària). Molts centres no disposen ni tan sols de biblioteca escolar centralitzada, ja que els últims anys es va fer molt popular la tendència a substituir-la per les biblioteques d’aula, més còmodes per al professorat. Biblioteques d’aula en què es poden trobar des d’edicions relativament modernes (o no) de «Los cinco» fins a volums d’«Agus i els monstres» (aplaudits èxits de Copons&Fortuny, autors també de la sèrie «Bitmax», per a primers lectors). De clàssics de Roald Dahl o Astrid Lindgren (que ser-hi, hi són, però en algunes aules poden quedar abandonats al fons de la prestatgeria -o de la caixa- perquè la seva portada no resulta prou atractiva per a les sobreestimulades criatures del 2025) a obres contemporànies amb molt màrqueting i no tanta qualitat literària.

«No es tracta de mirar de demonitzar cap tipus de llibre infantil, la qüestió és que és necessari un acompanyament», apunta la bibliotecària Alícia Moreno, que destaca la importància de no abandonar les lectures en veu alta a l’alumnat amb el salt d’infantil a primària. Les expertes coincideixen a reivindicar els 30 minuts de lectura diària recollits al currículum i que, millor o pitjor, sí que es compleixen, i algun dia a la setmana, continuar llegint-los en veu alta durant tota la primària (i fins i tot a secundària).

El fenomen de la substitució de les biblioteques escolars per biblioteques d’aula, que no s’ha viscut en altres comunitats autònomes, l’atribueix Baena a la falta de recursos humans i econòmics: «Els docents no tenien gaires opcions».

De fet, els centres -que sí que estan obligats per llei a tenir una biblioteca encara que molts no la tinguin- no ho estan a tenir un Pla de Lectura de Centre (PLEC), document que recull -quan existeix- com es treballa la lectura al centre (no només el gust per la lectura, sinó també el «llegir per aprendre» i «aprendre a llegir»). «És un document recomanat, no obligatori [com sí que ho és l’Estratègia Digital de Centre (EDC)], i desconec el percentatge de centres que el tenen i l’apliquen, perquè exigeix molta feina de diagnosi, elecció i implicació de tot el claustre i els docents estan desbordats de feina», resumeix Baena.

Des del Departament assenyalen que no poden «en cap cas» recomanar «llibres concrets», i que la seva funció és «vetllar perquè hi hagi un lideratge pedagògic real de les direccions», assumint que no poden ser a totes les aules de les 3.000 escoles que hi ha a Catalunya. «El nostre objectiu és continuar apostant per les formacions als centres», prossegueix la mateixa veu, que apunta que el pla pilot de millora de les biblioteques escolars (PLAMIB) «funciona i funciona molt bé» [el problema és que només ha arribat a 50 centres: 35 públics i 15 privats concertats].

Formacions voluntàries

Notícies relacionades

L’aigua del pantà de la Torrassa es tenyeix de verd fluorescent per unes algues potencialment tòxiques

"Senyor Macron,el meu ex se m’ha endut les filles"

Aquest curs 24-25, el Departament ha impulsat quatre formacions docents en aquesta àrea, una de lectures literàries a infantil i primària (amb 390 inscrits al primer torn); una altra d’acompanyament lector en la primera infància (amb 690 participants), un curs ‘autoformatiu’ sobre lectura a primària (amb 1.000 participants) i les formacions de laXarxa de Comprensió lectora, una de les mesures impulsades per remuntar la comprensió lectora després dels últims resultats a PIRLS i PISA (amb 3.000 participants).

Baena apunta preocupada una última qüestió: «Compte amb les novel·les tòxiques i “+18” que ens estem trobant que llegeixen moltíssimes nenes de primària». «És molt preocupant el masclisme en aquestes novel·les, que no són juvenils, per més que les venguin com a tals, i les estan llegint nenes de nou anys a quart de primària», alerta, apuntant un problema afegit: «la dificultat de controlar-ho, ja que hi ha famílies que ja estan contentes que les nenes llegeixin, i això suposa ficar-se en l’àmbit familiar, ja que no són llibres de l’escola».