Els mals resultats a PISA reobren el debat sobre l’ús de pantalles a classe

La posició d’Aixeca el cap ha sigut sempre crítica amb la digitalització intensiva de l’ensenyament. «Fa anys que ho diem, ens hem documentat amb estudis científics a l’abast de tothom, però sembla que el missatge no acaba d’arribar ni al Departament d’Educació ni al Govern. Les pantalles no afavoreixen l’aprenentatge, el distorsionen. Una vegada més, caiguda brutal en les proves PISA», assenyala la plataforma en un comunicat.

Tue Halgreen, analista sènior de l’OCDE per a PISA que va presentar els resultats, assenyalava que part del descens en els resultats està lligat a l’avenç de la tecnologia i als canvis socials que ha provocat en l’última dècada, més que a una política educativa concreta de cada país.

Passes endavant

Pel que fa a mesures concretes sobre aquest assumpte, el curs passat el Departament, a més de prohibir l’ús dels mòbils, va eliminar també les pissarres digitals –grans pantalles tàctils– a les aules d’infantil, i aquest curs ha endarrerit el repartiment del primer ordinador portàtil fins a sisè de primària i ha restringit també l’ús de la IA generativa fins als 14 anys; alhora que la majoria de centres ha anat deixant enrere les llicències digitals per tornar al llibre en paper. Avenços que Aixeca el cap considera encara insuficients.

Notícies relacionades

Espanya s’enfonsa en l’informe PISA: els alumnes perden un curs lectiu en competència lectora i obtenen 16 punts menys en matemàtiques

Les «nefastes» condicions laborals deixen alumnes sords sense intèrpret a Girona

Francesc Pedró, catedràtic de Polítiques Educatives de la UPF i codirector de l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026 de la Fundació Equitat.org, recorda que PISA no és un estudi experimental i, per tant, no permet establir relacions de causa-efecte: «A tot estirar, es poden establir correlacions». Partint d’aquesta premissa, sí que coincideix que, sens dubte, «l’ús continuat d’aquest tipus d’aplicacions resta temps que anys enrere s’hauria pogut dedicar a la lectura».

«Tot i que a classe es redueixi al mínim l’ús de les pantalles, la mateixa cultura que genera l’entorn digital és difícilment compatible amb una lectura en profunditat i pausada, que és la base d’una millor comprensió. No és el mateix llegir un llibre que llegir una captura de pantalla», resumeix l’expert, que afegeix que el que fa falta és reflexionar sobre com transmetre la passió per la lectura i com acompanyar els joves en l’aprenentatge de les competències digitals. «Les dades no avalarien la tesi que la tecnologia és perniciosa per si sola», conclou.