Espanya obté els seus pitjors resultats a PISA

El problema fonamental no és tant la posició concreta d’Espanya sinó la trajectòria. El rendiment dels estudiants és cada vegada més baix i el deteriorament s’accelera entre el 2022 i el 2025. Per primera vegada des que es fa PISA, la caiguda és especialment intensa entre els nois i noies que pertanyen a famílies de rendes altes, que són, tradicionalment, els que millor rendiment acadèmic solen tenir.

L’OCDE no dubta a assegurar que la debacle es deu, en part, a l’avenç tecnològic i l’abús i mal ús de les pantalles. "L’alumnat s’ha acostumat a la lectura precipitada, així que els estudiants comencen a tenir problemes amb textos de més de 400 paraules", assegura Tue Halgreen, analista sènior de l’organisme internacional.

Del desastre es deslliuren els països asiàtics, com el Japó, Singapur, la Xina i Corea. Sense esmentar els seus sistemes educatius ultracompetitius ("dements", en paraules del filòsof David Pastor Vico), Halgreen respon que es tracta d’"una qüestió cultural". És a dir, no són nanos més talentosos, sinó que s’esforcen més. "Són territoris en els quals l’educació és un assumpte de vital importància. La cultura de l’esforç està molt arrelada i les famílies s’hi involucren clarament. A l’escola es treballa molt i s’aprèn molt. A més, la docència és una professió valuosa", conclou el responsable de l’organització econòmica. A continuació, analitzem els principals resultats de PISA 2025.

Lectura, el que més cau.

Els alumnes espanyoles obtenen 451 punts en competència lectora, 10 punts per sota de la mitjana de l’OCDE i vuit menys que la UE. El 2022, Espanya no es diferenciava significativament d’aquests dos referents internacionals i obtenia puntuacions similars. Els 451 punts són 23 menys que els que Espanya va treure a PISA 2022 i 45 punts menys que PISA 2015. És a dir, tenint en compte que la comunitat educativa internacional assegura que 20 punts equivalen a un curs, en 10 anys el retrocés en lectura a Espanya és superior als dos cursos lectius.

Matemàtiques, gairebé 30 punts menys en una dècada.

Els alumnes espanyols obtenen 457 punts en competència matemàtica, lleugerament per sota de la mitjana de l’OCDE i la UE (463). Són 16 punts menys que en l’edició del 2022 i 29 menys que el 2015. Per comunitats, igual com en lectura, Madrid i Castella i Lleó se situen en les millors posicions, rànquing en el qual també entren Cantàbria i Astúries. Mentrestant, els més mal valorats són Ceuta, Melilla, la Comunitat Valenciana i Euskadi.

Ciències, un 4% d’alumnat excel·lent.

Espanya obté en aquesta competència 477 punts, que suposen vuit menys que a PISA 2022. El gràfic d’evolució mostra una caiguda forta entre el 2015 i el 2018, una petita recuperació el 2022 i un nou descens el 2025. L’OCDE també empitjora, però bastant menys. Des del 2015, Espanya perd 16 punts davant uns 7 punts de l’OCDE. A Espanya, al voltant del 4% de l’alumnat es troba en els nivells alts de rendiment davant al voltant del 7% a l’OCDE.

Les millors comunitats.

Per comunitats, Astúries, Castella i Lleó i Cantàbria són les que més ben parades surten a l’informe, com ja passa des de fa anys. En aquest selecte club ha aconseguit entrar aquest any Madrid, la comunitat amb millors notes a PISA 2025 i que, no obstant, té un alt nivell de segregació escolar per nivell socioeconòmic.

Euskadi, al furgó de cua amb Ceuta i Melilla.

Igual com en les anteriors edicions, Ceuta i Melilla són els territoris més mal puntuats en les tres competències avaluades. En aquest furgó de cua se situa, per primera vegada, Euskadi, la tercera pitjor comunitat en competència lectora, només per davant de Ceuta i Melilla. En ciències, és el quart pitjor territori. En matemàtiques, no obstant, aconsegueix millor puntuació que la mitjana espanyola (460 davant 467).

Falsa fotografia catalana.

Les puntuacions publicades per a Catalunya són aparentment molt altes, però no es poden comparar amb les de la resta de comunitats. Les autoritats catalanes van eximir més d’un 23% dels estudiants que formaven part de la mostra per problemes d’aprenentatge, quan l’OCDE contempla un màxim del 5%. Les dades catalanes, excloses de l’informe internacional, no representen la totalitat de l’alumnat sinó només els que van fer l’examen.

20% d’alumnes migrants.

En la mitjana de l’OCDE i de la UE, l’alumnat migrant representa el 16% del total d’estudiants de 15 anys. Espanya se situa per sobre dels dos referents, amb un 20%. En general, l’alumnat natiu obté millors resultats acadèmics. Amb tot, el factor que més influeix no és l’origen sinó la renda de les seves famílies.

Caiguda de nivell entre els estudiants de rendes altes.

El 13% dels estudiants espanyols pertanyents a llars més desfavorides econòmicament i socialment aconsegueix situar-se entre els que rendeixen millor acadèmicament. D’altra banda, el grup de més nivell socioeconòmic és el que experimenta els descensos més importants en el rendiment. La magnitud del descens és internacional, però clarament superior a Espanya.

El problema endèmic de la repetició.

L’alumnat repetidor té, en línies generals, pitjor rendiment acadèmic. Un dels motius que pot explicar el descens continuat d’Espanya a PISA és que es triplica la taxa de repetició davant l’OCDE: 22% davant el 7,9% (12,9% en el cas de la UE).

Notícies relacionades

La família d’un menor que es va suïcidar denuncia que patia assetjament per la seva orientació sexual en un institut de l’Hospitalet de Llobregat

Miren Idoia, funcionària després de quedar-se a l’atur als 48 anys: «L’experiència no ho és tot. Al final l’edat compta molt»

Intel·ligència artificial.

Per primer cop, PISA pregunta directament per l’ús de xatbots com ChatGPT o Gemini per fer treballs escolars. Més de la meitat dels estudiants espanyols, el 54%, utilitzen eines d’IA almenys setmanalment per ajudar-se a aprendre. Els percentatges superen la mitjana de l’OCDE i la UE.