Els primers parcs de bateries de Catalunya estaran a punt el 2027

Catalunya segurament ja arriba tard per mirar de liderar en energies renovables. Però, en canvi, té marge per ser una de les comunitats autònomes que més avancen en la instal·lació de camps de bateries, unes instal·lacions clau per donar seguretat a un sistema energètic dominat per les renovables i evitar apagades com la del 2025.

Els primers grans projectes de bateries connectades a la xarxa elèctrica, segons avancen fonts del Govern a EL PERIÓDICO, seran una realitat el 2027. En concret es posaran en marxa infraestructures d’emmagatzemament stand-alone (camps de bateries independents de parcs solars o eòlics) en municipis com Sant Julià de Ramis (Gironès), però també entraran en funcionament projectes híbrids (relacionats amb un parc fotovoltaic existent) en llocs com Alcarràs (Segrià, Lleida).

Els dirigents del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica estan convençuts que aquesta tecnologia és "imprescindible" per "reforçar l’estabilitat del sistema" a mesura que augmenta la producció renovable. Per aquesta raó es va aprovar un decret que regula la instal·lació d’aquests camps de bateries.

Catalunya, en el dia d’avui, lidera a Espanya la tramitació d’aquest tipus d’infraestructures i és l’autonomia que més permisos de connexió està concedint. Tot i així, al disposar de poca generació d’energia renovable, Catalunya només pot fer realitat una quantitat rellevant de projectes de camps de bateries que no estiguin lligats a parcs eòlics o solars (stand-alone). Es tracta d’instal·lacions que emmagatzemen energia durant el dia, quan fa sol i hi ha excés de producció, i l’alliberen durant la nit, cosa que contribuiria a estabilitzar els preus.

La importància de l’emmagatzematge energètic (no només es pot aconseguir amb bateries sinó també amb centrals reversibles com les que es plantegen a l’embassament de la Baells, a Moralets i a Riba-roja) es posa sobre la taula ahir i avui a Barcelona, amb la primera edició del congrés Battery & Energy Storage Tech Europe, que se celebra a la Fira de Barcelona.

Les jornades han de servir per discutir sobre els nous avanços i obstacles que encara existeixen, malgrat la intenció de la Generalitat d’accelerar l’emmagatzematge. Un d’ells és la reticència de certs ajuntaments a l’hora d’autoritzar aquestes infraestructures. Fonts de la conselleria confien que els primers projectes serveixin com a "aparador": si les primeres experiències funcionen, serà més senzill estendre el model.

Projectes rendibles

La indústria coincideix a percebre aquest canvi d’escenari i aplaudeix el nou marc regulatori. Roger Casals, CEO de Wattium, afirma que l’interès és "creixent" i que el decret aprovat al Parlament està empenyent per instal·lar "més bateries". "El preu de les bateries ha baixat prou perquè molts projectes ja siguin rendibles", assegura Casals, en conversa amb aquest diari.

De tota manera, Casals avisa que encara hi ha "desconeixement ciutadà". "Fa falta explicar millor per a què serveixen i com funcionen", afirma el directiu. A més, reclama que s’aprovi el Plater (el polèmic document pendent d’aprovar i que establirà on i com construir renovables i bateries) per facilitar encara més el desplegament de l’emmagatzematge.

L’expansió de les bateries implica també una carrera tecnològica sobre la qual també es debatrà en el congrés. Agustí Chico, director de Projectes Singulars d’Eurecat i director tecnològic de Battech, remarca que s’està estudiant l’ús de materials alternatius al liti, per ser més sostenibles i abundants, com és el cas del sodi: "De sodi en tenim en grans quantitats, mentre que el liti i altres materials de la seva família són més difícils d’obtenir".

Tot i que les bateries de sodi emmagatzemen menys energia en el mateix volum que les de liti, Chico considera que poden tenir sentit en instal·lacions estacionàries, on l’espai resulta menys crític que en un vehicle, per exemple. Un altre front obert, segons Chico, és millorar la reutilització de les bateries: "És imprescindible conèixer millor la degradació de la vida útil de les tecnologies utilitzades per saber com afrontar la reutilització".

Ciberseguretat

Notícies relacionades

Enderrocades 30 petites preses per restaurar rius

El difícil cas de la Ricarda

Un altre assumpte clau, tenint en compte la digitalització d’aquestes instal·lacions, és la ciberseguretat. Joan Herrera, portaveu d’Oikia, assenyala que aquest aspecte és clau per garantir la seguretat del sistema. "Catalunya és a la cua en renovables (deixant de banda l’autoconsum) i en electrificació", lamenta. Davant aquesta situació, opina que no es pot perdre l’"oportunitat" de situar-se al capdavant del sector de les bateries, tot i que sigui amb projectes d’emmagatzematge stand-alone. En paral·lel a l’augment dels parcs de bateries (associats a parcs renovables o no), Oikia també reivindica la possibilitat d’instal·lar bateries associades a l’autoconsum perquè comunitats energètiques es puguin beneficiar de l’emmagatzematge i "disposar d’energia barata" durant la nit.

En aquest context, investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (Icmab-CSIC) han desenvolupat una nova arquitectura per a bateries de zinc-aire que permet incrementar la seva potència fins a un 80% sense modificar la química principal del dispositiu. Aquest avenç, apunten des del CSIC, millora significativament el rendiment d’aquesta tecnologia i es pot sumar a les diferents alternatives en estudi de cara a perfeccionar el disseny i el model de fabricació de les bateries.