Detinguts dos menors més pel crim de Manresa

Els fets es remunten a la matinada de dimarts 1 de setembre, quan els Mossos d’Esquadra van rebre un avís per una agressió a Manresa. Diverses patrulles es van desplaçar fins al lloc i van iniciar les maniobres de reanimació, que posteriorment van continuar dues unitats del SEM, però finalment l’home va morir. Hores després, els Mossos d’Esquadra van detenir dos menors, de 15 i 16 anys, per la seva presumpta vinculació amb el cas. Tots dos van ingressar al centre de Can Llupià, a Barcelona.

Un dels dos menors detinguts inicialment tenia vigent una mesura cautelar de llibertat vigilada per un cas anterior: un presumpte robatori amb violència i un intent d’homicidi comès el 24 d’abril del 2026. L’altre adolescent arrestat també havia estat sotmès a una mesura de llibertat vigilada per altres fets, però aquesta ja havia acabat quan es va produir el crim de Manresa.

Investigació oberta

A aquestes hores, ja són quatre els detinguts per aquest cas, però la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos manté oberta la investigació. Aquest grup de menors és el que es va enfrontar amb el grup de Vilajosana, que també estava format per quatre membres, al sortir del correfoc de Manresa, després que la víctima intentés separar una baralla entre aquests menors detinguts i un altre grup. A partir d’aquell moment, i fins que es va produir l’apunyalament mortal al carrer de Divina Pastora, tots dos grups van protagonitzar una disputa constant.

Aquestes detencions es produeixen hores abans d’una nova concentració de rebuig convocada per avui al centre de Manresa.

D’altra banda, el Moviment Popular de Manresa reclama que es reforçi la prevenció davant de la violència juvenil i rebutja que la resposta es limiti a augmentar la policia i a les mesures punitives. En una roda de premsa celebrada dilluns, motivada per l’homicidi de Vilajosana, representants del moviment i de la comunitat educativa van defensar abordar les violències socials com "un problema comunitari i de salut pública".

Notícies relacionades

Una nova jornada de caos a Rodalies tomba la mobilitat a Catalunya

Una dona i els seus tres fills menors afronten un desnonament mentre casa seva s’anuncia com una «ganga»

Les entitats van expressar consternació i dol, i van exposar que, segons el seu parer, cal una resposta "clara i ferma", que "no pot néixer de la por, de l’estigmatització ni de la criminalització dels joves, encara menys quan parlem de menors d’edat", en paraules de Nora Miralles, del Moviment Popular. Consideren que Manresa té violències que cal combatre, però recorden que les dades situen la ciutat dins dels estàndards de seguretat del país. En aquest aspecte, Miralles va criticar els relats que, segons va dir, presenten una ciutat "postapocalíptica, ultraviolenta, on no es pot ni caminar de nit". "Ni això és així, ni el que ha passat considerem que sigui representatiu del nivell de violència que es viu als carrers de la ciutat", va afirmar.

Les entitats convocants també van advertir del risc que la por sigui instrumentalitzada políticament i van presentar una proposta de "prevenció integral" estructurada en tres fases, basada en models internacionals.