L’exclusió irregular de l’alumnat amb dificultats de les proves PISA 2025 dispara els resultats a Catalunya

Aquest biaix en la mostra ha tingut l’efecte previsible: els resultats catalans de les proves PISA 2025, fets públics aquest dimarts, milloren en les tres competències analitzades; comprensió lectora, Matemàtiques i Ciències.

L’OCDE insisteix que les dades catalanes no són comparables amb les d’edicions anteriors, però comparar resulta inevitable. I deixa una fotografia desigual. En Matemàtiques, la millora d’entrada és molt modesta: de 469 punts en l’edició anterior a 474 en aquesta, amb prou feines cinc punts més. No obstant, el resultat se situa 11 punts per sobre de la mitjana de l’OCDE i 17 per sobre de l’espanyola.

El principal salt es produeix en Ciències, on l’alumnat examinat -no representatiu del conjunt del sistema català- obté 502 punts, davant els 477 de l’edició anterior (25 més). I, en comprensió lectora, Catalunya passa de 462 a 473 punts, una millora d’11, i se situa 22 punts per sobre de la mitjana espanyola.

Antecedents

No és la primera vegada que Catalunya s’embolica amb la mostra de les proves PISA. Durant la presentació, el desembre del 2023, dels últims resultats catalans del macroestudi de l’OCDE, amb ERC al Govern, el departament va mirar d’amortir el cop dels desastrosos resultats amb un argument clar: la realitat no era tan crua com reflectia l’estudi perquè l’OCDE havia construït malament la mostra.

El departament va assegurar llavors que havien fet les proves un 24% d’adolescents d’origen migrant, quan l’alumnat estranger a les aules catalanes representava el 15%, "segons les dades del Ministeri". Així ho va sostenir en diverses ocasions el llavors secretari de Transformació Educativa del Departament d’Educació, Ignasi Garcia Plata. Només 24 hores després, la conselleria va enviar un comunicat fent marxa enrere i en què avalava la mostra de PISA. Alhora temps, la llavors consellera Anna Simó assegurava que "això va de pobresa infantil i segregació escolar" i que "aquest Govern està treballant com ningú per abordar-ho".

La paradoxa resulta difícil d’obviar: en l’informe PISA 2022 es va apuntar a la gran diversitat de les aules catalanes com un dels factors causants dels mals resultats; en el PISA 2025, es va deixar "per error" una part substancial d’aquest alumnat fora de la mostra.

Dades pròpies

Notícies relacionades

El curs arrenca a Catalunya amb una vaga de seguiment discret, però amb el malestar docent intacte

Catalunya rebutja tornar a les competències bàsiques censals a 4t d’ESO i diu tenir «prou dades» sobre la salut del sistema

Després del fiasco de PISA, l’Agència d’Evaluació i Prospectiva de l’Educació (APE) ha pres el relleu del desaparegut Consell Superior d’Evaluació del Sistema Educatiu. L’APE, organisme públic que es defineix com a "independent" i encarregat de vetllar per la qualitat i el rigor de les avaluacions del sistema educatiu català, va emetre la setmana passada un comunicat en el qual defensava que Catalunya disposa de dades suficients per avaluar la salut del seu sistema educatiu. "Catalunya disposarà de dades suficients perquè els centres i el Govern puguin dissenyar de manera informada les seves pràctiques i polítiques, i perquè els grups d’investigació interessats puguin portar a terme les seves pròpies anàlisis", asseguren.

L’APE preveu organitzar aquest desembre la jornada ‘L’estat dels aprenentatges a Catalunya’, en la qual presentarà els resultats de les avaluacions pròpies portades a terme durant el curs 2025-2026; dades que hauran de cobrir, almenys en part, el buit deixat per uns resultats de l’informe PISA que, aquest cop, no permeten saber amb rigor on és Catalunya respecte a si mateixa ni respecte a la resta.