Els experts recomanen prioritzar els dictats a primària, elevar l’exigència i l’esforç i fer un ús adequat de la IA per revertir el desastre de l’informe PISA

Les males dades de PISA, especialment en comprensió lectora, conviden a preguntar-se si l’actual llei educativa no està donant bons fruits a les aules. El secretari d’Estat d’Educació, Abelardo de la Rosa, desvincula els resultats de l’informe de la implementació de la norma (Lomloe), que va entrar en vigor el 2021 per implementar definitivament a les escoles l’aprenentatge competencial i apostar per la inclusió educativa. «Si alguna cosa fa la llei, precisament, és insistir en la comprensió lectora», al·lega el número dos del ministeri que dirigeix Milagros Tolón, que aposta per continuar impulsant a les aules la lectura pausada i comprensiva.

La drecera de la IA per aprendre

Lucas Gortazar, investigador d’EsadeEcPol, creu que la Lomloe no està darrere del desastre de PISA, però destaca que es tracta d’una opinió. «En realitat, no ho sabem», afegeix. L’expert destaca que l’empremta de la pandèmia, el mal ús de les eines d’Intel·ligència Artificial i la caiguda de l’atenció són realitats que expliquen, en part, la caiguda del rendiment. «No cal demonitzar la IA. El problema ve quan els escolars la fan servir per llegir i escriure. És un error. La IA ha d’ajudar a pensar i, sobretot, a investigar», recomana Gortazar.

La reflexió de l’expert en educació també explica que la caiguda de l’atenció i la comprensió lectora castigui més els nanos de rendes altes, que són, precisament, els que més fan servir la IA. «Els mals estudiants de llars acomodades estan fent servir la IA com a drecera per a l’aprenentatge», revela després de remarcar que la mateixa OCDE està «tan preocupada» pels resultats de l’avaluació internacional que en l’informe internacional donen pistes sobre el que pot estar passant. L’organisme assegura que els nanos mantenen menys l’atenció sostinguda i ofereixen més respostes precipitades. S’observa un deteriorament especialment acusat en tasques amb textos llargs i en aquelles que exigeixen avaluar, reflexionar, recordar i integrar informació de diverses fonts.

Què ha passat a Euskadi

Precisament, l’abús digital, segons Gortazar, és un dels factors que explica que el País Basc s’hagi situat, per primera vegada en la història de PISA, a la cua d’Espanya, amb puntuacions similars a Ceuta i Melilla tant en lectura com en ciències. Gortazar hi afegeix una altra explicació: la universalització del model D (íntegre en euskera excepte Llengua castellana i Anglès) en una comunitat en la qual només el 18% dels estudiants tenen l’euskera com a idioma matern. Aquests alumnes obtenen, precisament, resultats molt superiors en totes les assignatures, segons l’últim informe del Govern Basc, fet públic fa escassos dies.

Què fan les comunitats líders

Hi ha comunitats autònomes que baixen una mica, però continuen liderant les primeres posicions en el llistat espanyol. Són Cantàbria, Astúries i Castella i Lleó. Ja porten unes quantes edicions de PISA sent les que obtenen millor puntuació de tot Espanya. Un dels motius que ho explica és la inèrcia i una històrica alfabetització més elevada. Així ho assegura Ismael Sanz, analista a Funcas i expert en educació, que també posa sobre la taula una exigència més alta a les aules d’aquestes comunitats. «Hi ha menys indisciplina, es dona més importància al coneixement, es fan dictats a classe, existeix el valor de l’esforç i la memòria no s’ha eliminat», destaca.

Notícies relacionades

El curs arrenca a Catalunya amb una vaga de seguiment discret, però amb el malestar docent intacte

Niubó obre un debat "més enllà dels sindicats" per definir el model educatiu de Catalunya de la pròxima dècada

A aquest llistat prèmium de comunitats s’hi suma aquest any a PISA Madrid. Gortazar n’explica els motius: una comunitat amb un nivell educatiu alt on no hi ha abús de la tecnologia a les escoles i amb molt capital humà, des de les famílies fins als docents. A més, al contrari del que passa a Catalunya i el País Basc, els alumnes migrants, fonamentalment llatins, comparteixen el mateix idioma de l’escola.

A la llum dels resultats, els dos experts proposen dirigir la mirada a les arrels de l’aprenentatge i fomentar la lectura a les aules i a fora. Sanz posa com a exemple el pla de lectura emprès pel Regne Unit, un país que també aconsegueix bones posicions en el programa PISA. Gortazar també insisteix a prioritzar, des de primària, la comprensió lectora (i l’atenció sostinguda) i tenir molt clar quin ha de ser el paper de la tecnologia a l’escola i fora de l’escola.