Els primers grans parcs de bateries antiapagades de Catalunya seran una realitat el 2027

Els primers grans projectes de bateries connectades a la xarxa elèctrica, segons detallen fonts del Govern a EL PERIÓDICO, seran una realitat el 2027. En concret, es posaran en marxa infraestructures d’emmagatzematge stand alone (camps de bateries independents de parcs solars o eòlics) en municipis com Sant Julià de Ramis, però també entraran en funcionament projectes híbrids (relacionats amb un parc fotovoltaic existent) en llocs com Alcarràs.

Els dirigents del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica estan convençuts que aquesta tecnologia és "imprescindible" per "reforçar l’estabilitat del sistema" a mesura que augmenta la producció renovable. Per aquesta raó, es va aprovar un decret que regula la instal·lació d’aquests camps de bateries.

Poques renovables

Catalunya, a dia d’avui, lidera a Espanya la tramitació d’aquest tipus d’infraestructures i és l’autonomia que més permisos de connexió està concedint. Així i tot, al disposar de poca generació d’energia renovable, Catalunya només pot fer realitat una quantitat rellevant de projectes de camps de bateries que no estiguin lligats a parcs eòlics o solars (stand alone). Es tracta d’instal·lacions que emmagatzemen energia durant el dia, quan fa sol i hi ha excés de producció, i l’alliberen durant la nit, cosa que contribuiria a estabilitzar els preus.

La importància de l’emmagatzematge energètic (no només es pot aconseguir amb bateries, sinó també amb centrals reversibles com les que es plantegen a l’embassament de la Baells, a Moralets i a Riba-roja) es posa sobre la taula aquest dimarts i dimecres a Barcelona, amb la primera edició del congrés Battery & Energy Storage Tech Europe, que se celebra a la Fira de Barcelona.

Les jornades han de servir per debatre sobre els nous avenços i obstacles que encara existeixen, malgrat la intenció de la Generalitat d’accelerar l’emmagatzematge. Un és la reticència de certs ajuntaments a l’hora d’autoritzar aquestes infraestructures. Fonts de la conselleria confien que els primers projectes serveixin com a "aparador": si les primeres experiències funcionen, serà més fàcil estendre el model.

Projectes rendibles

La indústria coincideix a percebre aquest canvi d’escenari i aplaudeix el nou marc regulador. Roger Casals, CEO de Wattium, sosté que l’interès és "creixent" i que el decret aprovat al Parlament està empenyent a instal·lar "més bateries". "El preu de les bateries ha baixat prou perquè molts projectes ja siguin rendibles", assegura Casals, en una conversa amb aquest diari.

De tota manera, Casals avisa que encara hi ha "desconeixement ciutadà". "Cal explicar millor per a què serveixen i com funcionen", afirma el directiu. A més, reclama que s’aprovi el PLATER (el polèmic document pendent d’aprovar i que establirà on i com construir renovables i bateries) per facilitar encara més el desplegament de l’emmagatzematge.

L’expansió de les bateries implica també una cursa tecnològica sobre la qual també es debatrà al congrés. Agustí Chico, director de Projectes Singulars d’Eurecat i director tecnològic de BATTECH, remarca que s’està estudiant l’ús de materials alternatius al liti, perquè són més sostenibles i abundants, com és el cas del sodi: "De sodi en tenim en grans quantitats, mentre que el liti i altres materials de la seva família són més difícils d’obtenir".

Notícies relacionades

El temporal afluixarà a la tarda, però s’esperen xàfecs torrencials dispersos a Catalunya

Canvi d’hora a Espanya: el BOE confirma quan serà el canvi a l’horari d’hivern

Tot i que les bateries de sodi emmagatzemen menys energia en el mateix volum que les de liti, Chico considera que poden tenir sentit en instal·lacions estacionàries, on l’espai és menys crític que en un vehicle, per exemple. Un altre front obert, segons Chico, és millorar la reutilització de les bateries: "És imprescindible conèixer millor la degradació i la vida útil de les tecnologies utilitzades per saber com afrontar la reutilització".

Una altra qüestió clau, tenint en compte la digitalització d’aquestes instal·lacions, és la ciberseguretat. Joan Herrera, portaveu d’Oikia, assenyala que aquest aspecte és clau per garantir la seguretat del sistema. "Catalunya està a la cua en renovables (deixant de banda l’autoconsum) i en electrificació", lamenta. Davant d’aquesta situació, Herrera opina que no es pot perdre l’"oportunitat" de situar-se al capdavant del sector de les bateries, encara que sigui amb projectes d’emmagatzematge stand alone.