Espanya s’enfonsa en l’informe PISA: els alumnes perden un curs lectiu en competència lectora i obtenen 16 punts menys en matemàtiques

El 2022, la mitjana espanyola s’acostava als paràmetres mitjans de l’OCDE i la UE. Aquesta vegada, els percentatges estan per sota. El problema fonamental no és tant la posició concreta d’Espanya com la trajectòria. El rendiment de l’alumnat és cada vegada més baix i el deteriorament s’accelera entre el 2022 i el 2025. Per primera vegada des que es fa l’informe PISA, la caiguda és especialment intensa entre els nois i les noies que pertanyen a famílies de rendes altes, que són, tradicionalment, els que acostumen a tenir el millor rendiment acadèmic.

L’OCDE no dubta a assegurar que la debacle es deu, en part, a l’avenç tecnològic i a l’abús i mal ús de les pantalles. «L’alumnat s’ha acostumat a una lectura precipitada, així que els estudiants comencen a tenir problemes amb textos de més de 400 paraules», assegura Tue Halgreen, analista sènior de l’organisme internacional. Del desastre se’n salven els països asiàtics, com el Japó, Singapur, la Xina i Corea. ¿Què estan fent perquè el seu alumnat brilli tant? Sense esmentar els seus sistemes educatius ultracompetitius («demencials», en paraules del filòsof David Pastor Vico), Halgreen respon que es tracta d’«una qüestió cultural». És a dir, no són nois i noies més talentosos, sinó que s’esforcen més. «Són territoris en què l’educació és una qüestió de vital importància. La cultura de l’esforç està molt arrelada i les famílies s’hi impliquen clarament. A l’escola, es treballa dur i s’aprèn molt. A més, la docència és una professió valuosa», conclou el responsable de l’organització econòmica.

A continuació, analitzem els principals resultats de l’informe PISA 2025, marcat aquest any pel fiasco de Catalunya, que va excloure de la prova l’alumnat amb dificultats (23%, en lloc del màxim del 5% recomanat per l’OCDE). Múrcia també va elevar el percentatge d’exclusió al 13%. L’OCDE va decidir no incloure al seu informe internacional les dades catalanes (que sí que hi són en l’informe espanyol, tot i que no representen la totalitat de l’alumnat, sinó només els que van fer les proves) i sí les de Múrcia, però amb una nota que adverteix del potencial risc de biaix per sobreestimació.

Els alumnes i les alumnes espanyols obtenen 451 punts en competència lectora, deu punts per sota de la mitjana de l’OCDE i vuit menys que la UE. El 2022, Espanya, no obstant, no es diferenciava significativament d’aquests dos referents internacionals i obtenia puntuacions similars. Els 451 punts són 23 menys que els que Espanya va treure en l’informe PISA 2022 i 45 punts menys que en el PISA 2015. És a dir, tenint en compte que la comunitat educativa internacional assegura que 20 punts equivalen a un curs, en deu anys el retrocés en lectura a Espanya és superior a dos cursos lectius.

Els alumnes espanyols obtenen 457 punts en competència matemàtica, lleugerament per sota de la mitjana de l’OCDE i la UE (463). Són 16 punts menys que en l’edició del 2022 i 29 menys que el 2015. El Japó, Corea i Estònia tornen a ser els tres millors països en aquesta assignatura, davant de Mèxic, Colòmbia i Costa Rica, situats a les pitjors posicions. Per comunitats, igual que en lectura, Madrid i Castella i Lleó se situen a les millors posicions, entre les quals també hi entren Cantàbria i Astúries. Mentrestant, els més mal valorats són Ceuta, Melilla, el País Valencià i el País Basc.

Espanya obté en aquesta competència 477 punts, que suposen vuit menys que en el PISA 2022. El gràfic d’evolució mostra una caiguda forta entre el 2015 i el 2018, una petita recuperació el 2022 i un nou descens el 2025. L’OCDE també empitjora, però força menys. Des del 2015, Espanya perd 16 punts davant d’uns 7 punts de l’OCDE. A Espanya, al voltant del 4% de l’alumnat es troba en els nivells alts de rendiment davant del voltant del 7% a l’OCDE. El percentatge de l’excel·lència arriba al 17% al Japó, al 15% a Corea i al 14% a Nova Zelanda. Mentrestant, Espanya té menys alumnat al nivell més baix que l’OCDE i la UE. És a dir, el gruix de l’alumnat és en nivells intermedis (pocs excel·lents i pocs endarrerits).

Per comunitats, Astúries, Castella i Lleó i Cantàbria són les que més ben parades surten. Les seves ràtios reduïdes, l’empenta de l’escola pública, el percentatge més baix d’alumnat vulnerable econòmicament i una arrelada cultura de la importància de l’aprenentatge expliquen el fenomen. En aquest selecte club ha aconseguit entrar aquest any Madrid, la comunitat amb millors notes en el PISA 2025 i que, no obstant, té un alt nivell de segregació escolar per nivell socioeconòmic. Madrid, Cantàbria i Astúries conformen el grup de comunitats autònomes amb un ISEC (Índex Social, Econòmic i Cultural) superior a la mitjana de l’OCDE. Això també pot explicar els bons resultats acadèmics, però aquesta llista també inclou el País Basc, que, no obstant, s’estavella en el PISA 2025.

Igual que en les edicions anteriors, Ceuta i Melilla són els territoris pitjor puntuats en les tres competències avaluades (ciències, matemàtiques i lectura). En aquest vagó de la cua se situa, per primera vegada, el País Basc, un territori amb una renda per capita elevada i una gran inversió per alumne. Euskadi és la tercera pitjor comunitat en competència lectora, només per davant de Ceuta i Melilla. En ciències, és el quart pitjor territori. En matemàtiques, no obstant, obté una puntuació millor que la mitjana espanyola (460 davant de 467).

Les puntuacions publicades per a Catalunya són aparentment molt altes, però no es poden comparar amb les de la resta de comunitats. Les autoritats catalanes van eximir de la prova més d’un 23% dels estudiants que formaven part de la mostra per problemes d’aprenentatge, quan l’OCDE contempla un màxim del 5%. És a dir, no va fer la prova el gruix de l’alumnat català amb alguna dificultat, ja sigui una discapacitat, falta de domini de la llengua o algun trastorn. Les dades catalanes, excloses de l’informe internacional, no representen la totalitat de l’alumnat, sinó només els que van fer l’examen.

En la mitjana de l’OCDE i de la UE, l’alumnat migrant representa el 16% del total d’estudiants de 15 anys. Espanya se situa per sobre d’aquests dos referents, amb un 20% d’alumnat migrant (un de cada cinc estudiants). En general, l’alumnat nadiu obté millors resultats acadèmics. No obstant, el factor que més influeix no és l’origen, sinó la renda de les famílies. Com ja va demostrar una investigació d’Esade i Save The Children, els resultats entre l’alumnat no migrant i migrant s’igualen si es resta el «factor pobresa» (estatus social, econòmic i cultural). A primera vista, els estudiants de centres concertats i privats obtenen millors resultats que els de la xarxa pública. Però passa el mateix: quan es descompta el nivell socioeconòmic, la diferència es redueix enormement.

El 13% dels estudiants espanyols pertanyents a llars més desfavorides econòmicament i socialment aconsegueix situar-se entre els que rendeixen millor acadèmicament. PISA 2025 els denomina «alumnes acadèmicament resilients». D’altra banda, el grup de nivell socioeconòmic més alt és el que experimenta els descensos més importants en el rendiment. La magnitud del descens és internacional, però clarament superior a Espanya, i la competència lectora és l’assignatura que registra les pèrdues més acusades.

Notícies relacionades

Els experts recomanen prioritzar els dictats a primària, elevar l’exigència i l’esforç i fer un ús adequat de la IA per revertir el desastre de l’informe PISA

Exàmens als alumnes de 15 anys de l’OCDE: els resultats de l’informe PISA 2025 es coneixeran aquest dimarts

L’alumnat repetidor té, en línies generals, pitjor rendiment acadèmic. Un dels motius que pot explicar el descens continuat d’Espanya en l’informe PISA és que es triplica la taxa de repetició davant de l’OCDE: 22% davant de 7,9% (12,9% en el cas de la UE). A més, hi ha una enorme diferència: al voltant del 26% dels estudiants de centres públics ha repetit davant del 12% en centres concertats i privats, una distància molt més elevada que la mitjana internacional. La repetició, com asseguren molts experts en educació, no funciona. L’estudiant que va malament i repeteix sol no tenir suport a l’escola per remuntar, i el seu nivell baix acaba sent un bucle.

Per primera vegada, el programa PISA pregunta directament per l’ús de chatbots com ChatGPT o Gemini per fer treballs escolars. Més de la meitat dels estudiants espanyols, el 54%, fan servir eines d’IA com a mínim setmanalment com a ajuda per aprendre. L’ús setmanal o diari també és elevat per investigar temes nous (42%), resumir textos (40%) i elaborar treballs escrits (33%). Els percentatges superen la mitjana de l’OCDE i la UE. En línies generals, el programa PISA conclou que l’augment de l’ús de la IA s’associa a pitjors resultats. Els països capdavanters en l’informe de l’OCDE, com el Japó, en fan un ús prudent en el sistema educatiu.