Niubó obre un debat "més enllà dels sindicats" per definir el model educatiu de Catalunya de la pròxima dècada

L’anunci arriba en plena jornada de vaga docent, convocada precisament per reclamar la reobertura de les negociacions amb el Departament, i en un dia en què també s’havien de conèixer els resultats catalans de l’informe PISA. Unes dades que no s’han fet públiques per un "error" de la conselleria que ha acabat costant el càrrec a la mà dreta de Niubó i que ha erosionat la confiança del professorat i de la societat en el departament.

Tot i no comptar amb dades comparables de Catalunya, la radiografia general espanyola és clara: la comprensió lectora dels adolescents està sota mínims, una cosa que l’OCDE atribueix a l’abús de les pantalles. En aquest sentit, Niubó ha assenyalat que el Govern està centrat a desplegar mesures per reforçar "de manera intensiva" les matemàtiques i la comprensió lectora, dos "sabers transversals imprescindibles". Amb la mirada posada en aquests dos àmbits, la consellera ha explicat també que el Departament treballa per potenciar les biblioteques escolars, una de les moltes assignatures pendents del sistema. "Menys pantalles i més comprensió lectora", ha resumit Niubó, que ha recordat que el Govern ha endarrerit fins a sisè de primària la introducció dels ordinadors i ha defensat que l’acompanyament de les famílies és "fonamental" en aquest àmbit. Serveix de poc prohibir el mòbil a l’institut si els alumnes no se’n separen durant la resta del dia.

El paper de la societat

La consellera ha reivindicat que Catalunya ha sigut pionera en la regulació de les noves tecnologies als centres educatius, primer amb la prohibició total dels telèfons mòbils el curs passat i, aquest any, amb les limitacions a l’ús de la intel·ligència artificial generativa entre els menors de 14 anys, una de les novetats del curs. "Però aquí l’entorn i la societat ens han d’ajudar", ha insistit Niubó, que ha advertit que —igual que passa amb els mòbils— el debat sobre les pantalles va més enllà dels dispositius que s’utilitzen a les aules. "També va de les xarxes socials", ha apuntat, remarcant que es tracta d’una reflexió que ja s’està produint "a escala mundial".

Sobre el nou procés "d’escolta i debat" per definir quin model educatiu necessita Catalunya durant els pròxims deu anys, Niubó ha reivindicat un debat "constructiu" en què s’hauran d’abordar qüestions com la formació del professorat, el model d’escola inclusiva, el model d’acollida o el paper de la lectura als centres.

Cerca de consensos

Notícies relacionades

L’exclusió irregular de l’alumnat amb dificultats de les proves PISA 2025 dispara els resultats a Catalunya

Espanya s’enfonsa en l’informe PISA: els alumnes perden un curs lectiu en competència lectora i obtenen 16 punts menys en matemàtiques

Niubó ha posat com a exemple de possibles mesures concretes l’establiment de lectures obligatòries que permetin disposar de "referents compartits" en una societat cada vegada més fragmentada, tot i que ha insistit que la voluntat del Govern és que les futures mesures siguin fruit d’un consens ampli sorgit d’un debat "rigorós".

En qüestions com l’escola inclusiva, ha afegit, el diàleg s’haurà d’estendre també a altres departaments i administracions. "Si parlem d’inclusiva, hem de parlar també amb Salut, amb Drets Socials i amb el món local", ha assenyalat.